CCOO vol alertar sobre la situació que s’està vivint a Taigua, a Terrassa. El passat 9 de desembre es complien sis anys de la remunicipalització del servei d’aigua a la ciutat, mitjançant l’empresa pública municipal Taigua. La subrogació a una empresa pública va crear bones expectatives a la plantilla, sobretot pels primers pactes d’adequació de les condicions laborals signats amb l’ajuntament just abans de la reversió.

Però les expectatives s’han anat dissolent durant aquests sis anys, sobretot entre la plantilla que gestiona l’aigua en alta des de la central elevadora d’Abrera (més del 20 % dels treballadors i treballadores de Taigua).

Les causes són visibles i objectives i han provocat la pèrdua del sentit de pertinença de la plantilla envers l’empresa. La manca de formació, la poca voluntat en la prevenció de riscos laborals, la deixadesa en la incorporació de recursos humans, la desinversió en infraestructures del centre de treball, i la falta de comunicació, transparència i negociació clara i honesta amb la representació sindical han estat els detonants de la situació descrita.

Finalment, a tot això se li sumen dos fets que han culminat en aquest redactat de denúncia cap a la Gerència de l’empresa. En primer lloc, CCOO ha hagut de recórrer a la direcció d’ATL (Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat) per assabentar-se de la negociació que s’està portant per traspassar la gestió de l’aigua en alta de Taigua a ATL. La plantilla i la representació del personal d’Abrera han demanat explicacions per la manca de transparència en un canvi substancial que està previst per principis de 2025. En segon lloc, en les eleccions sindicals del dia  27 de novembre, el gerent va enviar un escrit als integrants de la mesa electoral, treballadors d’Abrera, amenaçant-los de sancions laborals i d’accions penals, si feien cas a una reclamació electoral de CCOO.

Aquesta amenaça és la gota que ha fet vessar el got i des de CCOO hem demanat a l’Ajuntament de Terrassa, titular de l’empresa i màxim responsable, que prengui mesures de la mateixa manera com es faria amb qualsevol altra persona treballadora de l’empresa, que si no fos el gerent hagués merescut una sanció dura o, fins i tot, l’acomiadament directe.