A Catalunya hi ha 64 municipis de més de 2.000 habitants, que tal com estableix l'acord de Govern de l'1 de gener de 2020, estan obligats a presentar a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) els plans d'emergència per fer front a la sequera. Doncs bé, Cerdanyola del Vallès i Figueres, no l'han presentat. L'ACA ha tombat els plans de 13 municipis, que representen un 20% dels que estan obligats. Entre els ajuntaments més destacats hi ha Tarragona i Badalona. En canvi, ha donat l'aval als plans de 27 municipis (42,2%), entre ells, Barcelona i Girona. Per tant, el 57,8% no l'han presentat, tenen un informe desfavorable o estan en tràmit. L'ACA ha emès un informe desfavorable per a 13 municipis: Badalona, Cambrils, Castellar del Vallès, Esplugues de Llobregat, Gavà, Olesa de Montserrat, Rubí, Sant Adrià de Besòs, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan Despí, Sant Pere de Ribes, Sant Quirze del Vallès i Tarragona.
Els que si han aconseguit l'aval de l'ACA, són 27 municipis: Barberà del Vallès, Barcelona, Blanes, Castelldefels, Girona, Granollers, Hospitalet de Llobregat, Igualada, Manlleu, Masnou, Mataró, Montcada i Reixac, Olot, Palafrugell, Pineda de Mar, Prat de Llobregat, Premià de Mar, Reus, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Perpètua de la Mogoda, Sitges, Terrassa, Vic i Vilassar de Mar. Mentre que hi ha 21 que els plans d'emergència estan en tràmit: Banyoles, Calafell, Esparraguera, Franqueses del Vallès, Lloret de Mar, Manresa, Martorell, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Ripollet, Salou, Salt, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Valls, el Vendrell, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, i Vila-seca. El cas de Lleida és diferent perquè és un municipi de més de 20.000 habitants, però no està obligat a presentar el pla perquè pertany a la conca hidrogràfica de l'Ebre, on la Generalitat té competències compartides amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.
Com funcionen els plans d'emergència per la sequera?
Els ajuntaments de més de 20.000 habitants han de fixar unes mesures concretes en funció de l'escenari en què es troben, les categories establertes són: pre-alerta, alerta, excepcionalitat i emergència. Segons marca l'acord de Govern de 2020, els plans han de garantir el compliment de les dotacions màximes establertes i han de ser públics per a la ciutadania per tal que puguin conèixer les mesures establertes per a cada fase o les mesures de contingència a les quals haurien de fer front en els casos d’alerta, excepcionalitat o emergència per sequera. Unes mesures que poden incloure reduccions de pressió, i fins i tot, la suspensió temporal en la prestació del servei d’abastament, com ja passa a l'Espluga de Francolí, on a partir d'aquesta setmana es faran talls d'aixeta durant 12 hores.
La situació és diferent per als municipis de menys de 20.000 habitants, tot i que, poden presentar de manera voluntària els seus plans a l'ACA. Segons informa el Govern, amb dades actualitzades del 23 de març, 14 municipis ja ho han fet. Del total, només Calella i Torredembarra, tenen el vistiplau de l'ACA. La resta es troben en tràmit o han rebut un informe desfavorable. L'ACA determina si les mesures d'estalvi presentades pels ajuntaments són suficients, però pel que fa a l'aprovació definitiva dels plans d'emergència és de competència municipal. Els plans són obligatoris per als municipis que es troben a les conques internes, on la Generalitat té competències plenes.
Sancions
Durant les darreres setmanes la sequera és el motiu de debat polític més recurrent, així com les sancions als ajuntaments que incompleixen les mesures. Finalment, la setmana passada Junts, ERC i PSC van pactar no aplicar les multes als municipis incomplidors fins un mes després de convocar-se les ajudes als ajuntaments per poder fer obres per l'estalvi d'aigua.
Actualment, hi ha 495 municipis catalans en estat d'excepcionalitat per sequera. Són els de la capçalera del Ter, mig Llobregat, l'Anoia, l'Empordà, la Serralada Transversal i Prades-Llaberia. Entre altres mesures, aquests municipis no poden consumir més 230 litres d'aigua per habitant i dia, i tenen reduït en un 40% l'ús d'aquest recurs per a reg agrícola. Entre aquests municipis hi ha Vic, Figueres (que no ha presentat el pla d'emergència), Berga, Santa Coloma de Farners, Moià o Olot. D'altra banda, hi ha 38 municipis en estat d'alerta, 54 en prealerta i 43 que es troben en una situació de normalitat.