El Parlament de Catalunya segueix treballant per elaborar conclusions de cara a millorar la policia del país, en una comissió que busca aportar millores i que està escoltant diversos experts en seguretat, nacionals i estrangers; avui era el torn de qui va ser el secretari general del Departament d’Interior des de 2015 fins que va ser destituït quan es va aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola després de la fallida declaració d’Independència d’octubre de 2017, el vallenc Cèsar Puig. Tot i que va ser acusat de rebel·lió per la gestió del referèndum del Primer d’Octubre i es va enfrontar a onze anys de presó i inhabilitació, finalment Puig va ser absolt per l’Audiència Nacional. Tota la cúpula d’Interior, menys el conseller Forn, van quedar lliures de tots els càrrecs. L’exsecretari general ha comparegut a la comissió aquest divendres per explicar la seva experiència a la conselleria i la seva visió de la policia de Catalunya.
El de Valls, aportant la seva experiència com a secretari general d’Interior, ha explicat com ell veu el model policial a Catalunya, que ha qualificat de “transitori” entre la policia governativa, que és el que marca la Constitució, i també el servei comunitari, que, segons l’advocat Puig, també és el que contempla la llei. Però ha alertat que cal buscar un equilibri, en “aquesta nova policia que entre tots he d’ajudar a fer néixer”, entre la policia amb un excés de control polític, el que ha qualificat de “policia patriòtica”, un vessant de la policia que Puig ha patit en pròpia carn, i també entre l’altre costat de l’extrem, la "policia autònoma”, sense control polític. “No podem pecar ni d’excés ni d’absència de control polític” en el nou model de la policia de Catalunya, ha assegurat l’exsecretari general.
Puig ha valorat molt positivament davant dels diputats la creació d’unitats de mediació al cos dels Mossos d’Esquadra després dels incidents d'ordre públic de 2012 i que, assegura, són extrapolables a altres policies de l’Estat, que no les tenen desenvolupades, i que demostren que si bé la policia té, i ha de tenir, l’ús de la força, aquesta ha de ser el darrer recurs, i sempre s’han d’esgotar tots els camins de la mediació com a model, ha assegurat Puig.
El caos de les competències al Medi Ambient
L’exsecretari general d’Interior ha posat sobre la taula la dificultat de sostenir la presència del Seprona de la Guàrdia Civil a Catalunya, especialistes en la persecució de delictes penals al Medi Ambient, en una zona on hi ha una policia integral com els Mossos d’Esquadra i que la Generalitat també compta amb un cos com el d’Agents Rurals. “Fan molt bona feina”, assegura Puig, en referència a la tasca de la Guàrdia Civil, però el marc competencial “no està ben resolt i condueixen a confusió”.
Dos membres del cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, en una imatge d'arxiu / Foto: Sergi Alcázar
Cèsar Puig ha explicat als diputats que cal que es resolgui aquesta duplicitat de competències que ara mateix no està clarament definit si l’ha d’assumir la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra o els Agents Rurals. Puig aposta per dotar els Agents Rurals d’una especialització de policia mediambiental un fet que ara es pot fer, després que aquest cos hagi passat sota la direcció política del mateix departament. Més enllà del color de l’uniforme, Puig assegura que aquesta duplicitat de competències té problemes pràctics, ja que pot viciar tot el procediment penal de nul·litat.
Organització del departament d’Interior
L’experiència del Puig també li ha permès fer un crit d’alerta sobre l’actual organització de la conselleria d’Interior. El que va ser secretari general d’Interior fins que el govern espanyol el va cessar via BOE després de l’aplicació del funest article 155 de la Constitució Espanyola, ha assegurat que l’actual estructura del Departament no és òptima i que carrega sobre el conseller la direcció de totes les forces operatives, un fet que, ha assegurat, gairebé l’han de convertir en un “superhome”.
Puig ha apostat per la creació d’una Secretaria de Seguretat -que ja s’havia creat amb la consellera Tura i que podria tenir pes semblant a la Secretaria d'Estat de Seguretat, del govern espanyol- que permetés alliberar el conseller d’Interior d’algunes de les tasques, que acaben creant disfuncions i que acaba sent no operatiu, més enllà dels pesos polítics de tots els representants a la cúpula de la conselleria. Puig ha avançat també que aquests canvis es poden fer fins i tot sense tenir enllestida la Llei de la Policia de Catalunya i es podria fer modificant el Decret d’estructura del mateix departament.
La comissió d’estudi segueix
Per aquesta comissió ja hi ha passat el conseller de l’Interior, Joan Ignasi Elena, que va donar detalls de la nova Llei de la Policia de Catalunya que està preparant la conselleria; el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Maria Estela, i també altres actors, com les associacions d’advocats de fiscalització de la policia, Íridia, i un dels pares dels Mossos moderns, Jaume Bosch, que va fer posar vermells als diputats, demanant que fessin la feina sense posar contra les cordes a la policia catalana.
La Comissió d’Estudi del Model Policial del Parlament de Catalunya, que presideix i n’ordena el debat la diputada cupaire Dolors Sabater, encara té moltes sessions previstes i s’espera que durant els propers mesos hi passin diversos experts per donar la seva visió sobre la policia i les seves propostes de cara a influir en les conclusions que hauran de redactar i aprovar els diputats que formen part d’aquesta comissió. Avui, a més de Puig, també han comparegut Juan José Medina, professor de la Universitat de Sevilla, Noemí Ayguasenosa, experta en mediació, i el cap de la Guàrdia Urbana de Badalona, Conrado Joaquín Fernández.