Més d'un centenar d'interns fugits i diversos motins els últims mesos del 2016 tornen a qüestionar el funcionament dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) i han reobert el debat sobre l'eficàcia i idoneïtat d'aquests llocs. Un dels pitjors en aquest sentit és el de la Zona Franca de Barcelona.
El 2015, segons les dades del ministeri de l'Interior, 6.930 interns van passar per algun dels set centres que hi ha repartits per Espanya. Quatre de cada deu interns acaben expulsats d'Espanya, després de romandre-hi una mitjana de 24,4 dies.
Un CIE és un centre públic no penitenciari on es reté, privats de llibertat i de manera cautelar i preventiva i durant un màxim de 60 dies, als estrangers que arriben a Espanya que són sotmesos a un expedient d'expulsió.
Interior defensa que els CIE són eficaços i necessaris, encara que el ministre, Juan Ignacio Zoido, admet que "poden i han de millorar", i ha anunciat que impulsarà la creació d'un grup de treball integrat per diferents ministeris, ONG i partits per dissenyar un altre model.
Catàleg de queixes
El catàleg de queixes arriba des de les ONG i els partits de l'oposició fins al Defensor del Poble i algun dels jutges de control d'aquests centres, com Ramiro García de Dios.
La defensora del Poble, Soledad Becerril, ha qüestionat les condicions d'aquests centres, en els que ha dit que existeixen "moltes deficiències", i ha demanat al Govern que els hi dediqui pressupost per millorar les seves instal·lacions i augmentar-hi "la cobertura sanitària".
Becerril, que ja n'ha parlat amb Zoido, sosté que la sobrepoblació és el principal problema dels CIE, on s'hi barreja persones en situació irregular i sense historial delictiu amb altres que sí en tenen.
El jutge García de Dios ha demanat directament el tancament d'aquests centres de "sofriment i espais d'opacitat i impunitat policial".
Precisament ell és el jutge de control del centre que més incidents ha registrat en l'últim any, el del districte madrileny d'Aluche, on s'ha produït una fuga, diversos motins i vagues de fam entre octubre i novembre del 2016.
"Som només cinc o set [funcionaris de vigilància] per torn per a uns cent interns, i no portem armes ni armilles", va alertar un funcionari del CIE d'Aluche després d'un motí a l'octubre. En la seva opinió, és impossible garantir la seguretat i evitar "una tragèdia" en aquestes condicions.
Altres centres també han fet saragata. El de Zona Franca de Barcelona, que va obrir al juliol després de més de mig any de tancament, malgrat l'oposició de l'alcaldessa, Ada Colau; o el de Sangonera La Verde (Múrcia), on s'han registrat fugues i motins, amb agressions als treballadors.
A aquests cal sumar els diversos problemes en la resta de centres a València, Tenerife, Las Palmas i Algesires (Cadis), el que més interns acull, fins al punt que té un annex a Tarifa.
El PP els aprova
El Partit Popular ha estat l'únic grup al Congrés en sostenir que aquests centres ofereixen un tracte "apropiat" segons els drets humans i ha defensat el seu paper en el desenvolupament efectiu de polítiques per al retorn dels immigrants. El PP no ha fet gens de cas a les propostes aprovades pels ajuntaments de Madrid, Barcelona i València, que n'exigien el seu tancament.
Els partits de l'oposició han plantejat la necessitat de canviar el model actual. El PSOE va incloure al programa de les últimes eleccions "modificar" el Reglament de funcionament dels CIEs.
Unidos Podemos n'exigeix el tancament i agilitar els processos per a la concessió d'asil com a alternativa.
Ciutadans reclama una política unificada amb la Unió Europea i vol que l'agència Frontex, depenent de Brusel·les, assumeixi el control de la immigració en tots els països comunitaris.
Presons
Pel que fa al posicionament de la societat civil, diferents ONG i col·lectius socials han continuat tot l'any protestants contra els CIE. Alguns els han qualificat de "presons per a estrangers" i fins i tot en pitjors condicions que les mateixes presons.
És el cas del Servei Jesuïta a Migrants a Espanya (SJME), que al setembre de 2016, en el seu informe anual, denunciava l'internament de menors i sol·licitants d'asil, col·lectius que, segons la llei, no poden passar per aquests centres. Amnistia Internacional es va sumar a la denúncia.
Altres organitzacions que s'han mostrat contràries als CIE han estat SOS Racisme, Karibu-Amics del Poble Africà o la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat, entitats que demanen el seu "tancament immediat".
El Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura ja va avisar Espanya el 2015 que alguns dels centres habilitats no reunien les condicions mínimes per assegurar la qualitat de vida dels interns.
Mentrestant, la Comissió Europea va plantejar en un informe del 2013 mesures alternatives a la detenció, com l'obligació de presentar-se en comissaria regularment o el lliurament del passaport, que no només evitarien la privació de llibertat i la probabilitat que es produïssin abusos, sinó que al seu torn reduirien els costos que aquests centres tenen per a l'Estat.