“Viure en un estat permanent de cerca i preocupació pel benestar o la felicitat, és un error; oblida-te’n”. Amb aquest espòiler, iniciava José-Manuel Rey, doctor en matemàtiques i professor de la Universitat Complutense de Madrid, la conferència Per què (no) som feliços?, on plantejava, per exemple, si els diners són causants o no de la felicitat com diu el mite; o si l’amor o el matrimoni, són garanties de tenir una vida més plena i satisfeta. Al llarg del temps, psicòlegs, economistes, neuròlegs, matemàtics o antropòlegs, han estudiat aquest estat emocional i fisiològic, i han descobert patrons i comportaments que s’associen a assolir tal estat de benestar. “Els condicionants per explicar la felicitat humana passen per analitzar els factors endògens del propi individu -psicològics o biològics- i els factors exògens o externs a la persona -culturals, econòmics, socials, etc.-”, explicava el doctor, que presentava així el cicle de conferències que se celebren al Cosmocaixa de Barcelona, sota el lema de La lògica de la felicitat.
En la presentació, el professor posava en rellevància l’actitud que podem adaptar tots i totes per aconseguir tal estat de benestar; “la ciència suggereix que el principal factor de la nostra felicitat és el que fem”, i afirmava estar convençut que quan un aprèn els fets científics sobre la felicitat i els implementa en la seva vida quotidiana, hauria i pot ser molt més feliç. El problema? Que ens centrem i ens preocupem en buscar-la, com si fos quelcom assumible i una fita vital, volent ser feliços, sense excepcions, aconseguint el bo i millor de tot en cada cas.
“Estudis conclouen que les persones que fan més comparacions socials, són més infelices”, Rey
“El problema principal és l’adaptació: ens adaptem a les coses dolentes, que això és bo, però també a les coses bones, que això és dolent”. Unes adaptacions, explicava el professor, que es poden classificar amb ràpides o lentes, i que tenen a veure amb els nivells de referència que s’adopten -d’aquí la importància a baixar les expectatives de les coses-, i de l’habituació que patim quan vivim experiències per primera vegada en comparació a les darreres, on el plaer que rebem és molt menor. “L'impuls que tenim per consumir o per experimentar allò que et dona plaer i que tant t'agrada, disminueix amb cada experimentació, desgastant-se juntament amb la felicitat que comporta”. D’aquí, que la solució que proposi Rey sigui la de diversificar el plaer, posposant el consum o l’experimentació al llarg del temps, així no es sobredimensiona la importància de les coses.
La felicitat no s'aconsegueix adquirint objectes materials / Font: Jed Villejo -Unsplash
La gran paradoxa de les eleccions
Segons diu la teoria i la mateixa lògica podria donar suport, semblaria indicar que quan ens trobem davant múltiples opcions a escollir, disposem de més llibertat d’elecció i, per tant, de major grau de felicitat, però, és realment així? Per respondre la qüestió, l’expert en matemàtiques apunta dos conceptes de dos perfils completament diferents i que cerquen la felicitat a partir de formes diverses; parlem del maximitzador com aquell individu que ha d’explorar totes les opcions possibles per quedar-se sempre amb la millor i, per contra, el satisfador, que vindria a ser aquell que es conforma amb quelcom que no és la millor opció.
El secret de la felicitat passa per gaudir de menys i no en la recerca del més i millor
“La societat ens impulsa a tots a ser maximitzadors, a voler i a tenir el millor del millor, partint d’un nivell de referència molt alt, comparant-nos constantment, amb una conseqüent adaptació molt menor, un fet que és font segura d’infelicitat”, relata el professor, que destaca com alguns estudis fins i tot apunten que aquests tenen major probabilitat d’entrar en depressions.
Els diners donen la felicitat, amb un però
I arribem a la gran pregunta que ens hem fet tots sobre si els diners aporten o no la felicitat, què en penseu? Preferiríeu plorar en un Porche o en un 600? Parlem-ne, perquè segons apunten els estudis, diu el professor, els diners sí que donen la felicitat, però existeix una recepta per com invertir-lo i resultar ser molt més feliç, que plorant dins un Porche o un 600. Rey destaca un apunt important, i és que no ens trobem davant una corba exponencial, sinó que la corba de la felicitat conforme guanyes més diners és logarítmica: “la corba s'aplana, el que significa que quan tens molts diners, els darrers euros que reps no tenen el mateix impacte en la felicitat que els primers diners que puguis rebre quan en tens pocs. Adaptació, habituació?”. D’aquí, que arribi un punt en què gairebé ja no generen cap impacte, que ens situaríem a partir dels 75.000 dòlars/any, segons un estudi fet als EUA amb més de 450.000 subjectes. “A partir d'aquest moment, els dòlars que guanyis de més no tenen impacte en el teu benestar, no hi ha resposta en termes de felicitat”.
Però, com s’han de gastar els diners? En cotxes, joies, roba, joguines, habitatges...? No. “Els diners s’han de gastar amb vivències, i no en coses materials”, un fet que argumenta perquè les experiències ens aporten sensacions úniques, són difícils de comparar, produeixen sensacions intenses i, sobretot, un no s’adapta a elles. Unes experiències, apunta el matemàtic, que és molt millor si es comparteixen, de tal manera que “resulten molt millors les experiències compartides ordinàries, que les experiències solitàries extraordinàries”.
El matrimoni: font de felicitat o d’infelicitat?
La ciència ho té clar i els estudis que aporta el professor així ho afirmen; les persones casades són més felices que els que no ho estan, a més, els allarga la vida! Vist així, sembla que trobar la parella ideal comporta un camí de flors que tots voldrien, però, és realment així?
Disseny: Maria López
“En el moment de la lluna de mel, trobem el pic de felicitat, a partir d’aquell moment, la cosa decreix; adaptació? Habituació?”. Als Estats Units i a la Unió Europea, per cada dos casaments es produeix un divorci, el que situa l’èxit del matrimoni en un 50%. Déu-n’hi-do. Però alerta, perquè la ciència té de nou, una possible via per aconseguir l’èxit que molts anhelen. “Les parelles que busquin l’èxit s’han de sobre esforçar: quan l’esforç és superior al que m’agradaria fer, aquest és el que portarà a una parella a assolir el camí en comú”. Un fet que el professor recomana combinant la relació amb activitats independents de cada individu de la parella, amb el seu cercle social corresponent. “Externalitzar activitats fora de la parella i amb altres, comporta menys deteriorament i menys divorcis o separacions”.
Ser feliç és garantia de viure més
A Harvard, universitat on el professor Rey també col·labora, s’hi porta a terme l'estudi longitudinal més gran de la història sobre la vida adulta, l'estudi Grant. “Durant més de 80 anys, han estat estudiant la vida de 700 subjectes de l'àrea de Boston, monitoritzant la seva activitat fisiològica, la seva activitat emocional, laboral, etc. amb el propòsit de determinar quines variables psicosocials preveuen una vida llarga sana i feliç”. Després de 80 anys d'estudi, la principal conclusió és que les relacions socials ens fan més feliços i més sans, el que corroboraria que la xarxa social és garantia de salut. Una xarxa social que si ens hi fixem és present en tots els àmbits d’anàlisi; en els diners, gaudint-los amb experiències compartides; amb l’amor, fent activitats socials fora de la parella i amb la salut, tal com diu l’estudi de Grant, disposant d’una xarxa social important.
El professor acabava el col·loqui que inaugurava el cicle de conferències sobre La lògica de la felicitat i que continuarà fins al pròxim 6 d’abril, concloent que la felicitat no s’ha de buscar, “perquè si un es preocupa, estableix un nivell de referència que no és baix, i si no es compleix, genera frustració i infelicitat”. D’altra banda, apuntava, si s’aconsegueix, l’individu s’hi habitua, s’hi adapta -més ràpid o més lent- i s’esfuma. Així que no cal seguir-la buscant, “la fita està en el mètode i quan te n’oblidis, hi coincidiràs fent altres coses”.