Un equip de científics l'Acadèmia Xinesa de Ciències (CAS) de Pequín han aconseguit crear el primer ratolí procedent de dos pares del mateix sexe, obtingut a partir de complexes tècniques d'enginyeria amb cèl·lules mare, i que ha arribat a l'edat adulta, una fita transcendental en la reproducció unisexual en mamífers, que podria obrir un camí prometedor en medicina regenerativa i en la fertilitat humana.

Segons els autors de l'estudi, que recull la revista Cell Stem Cell, aquest podria ajudar a superar alguns obstacles en medicina regenerativa i en la fertilitat humana. "L'aproximació que hem seguit pot millorar de manera significativa els resultats de desenvolupament de cèl·lules mare d'embrions i animals clonats, i obre una porta prometedora per fer avanços en medicina regenerativa", assegura Guan-Zheng Luo, investigador de la Universitat Sun Yat-sen, a Guangzhou, i coautor de la investigació.

Aquesta no és la primera vegada que s'han creat ratolins a partir de dos pares del mateix sexe, ja que un estudi dirigit pel japonès Katsuhiko Hayashi del centre Francis Crick de Londres, havia aconseguit el 2023 convertir cèl·lules pluripotents (embrionàries o induïbles) masculines en femenines, obtenint òvuls provinents de cèl·lules masculines, que van ser usats per a una fecundació in vitro amb esperma d'un altre ratolí mascle i així obtenir embrions. Per desgràcia, els ratolins bipaterns creats per aquest mètode, tenien errors genètics que acabaven comportant defectes de desenvolupament greus.

En aquest nou treball, els investigadors xinesos, liderats per l'expert en biologia del desenvolupament Wei Li, han fet una aproximació totalment diferent: Han modificat individualment 20 gens d'empremta clau, superant el mecanisme de control genètic que impedia obtenir embrions amb gàmetes del mateix sexe, que no sols ha permès crear animals bipaterns que arribaven a l'edat adulta, sinó que també amb cèl·lules mare amb una pluripotencia més estable.

Les limitacions dels ratolins bipaterns

Les limitacions que s'han trobat els investigadors amb aquesta tècnica, és que només l'11,8% dels embrions viables van ser capaços de desenvolupar-se fins al naixement, i no totes les cries que van néixer van arribar a l'edat adulta a causa de defectes de desenvolupament. La majoria dels ratolins de dos pares que van arribar a l'edat adulta tenien un creixement alterat i una esperança de vida més curta.

A més, els ratolins que van aconseguir l'edat adulta eren estèrils, i només es podien reproduir per clonació. L'equip ara vol continuar estudiant com la modificació dels gens d'empremta pot donar lloc a embrions amb major potencial de desenvolupament, i la possibilitat d'estendre els mètodes experimentals desenvolupats en ratolins a animals més grans, inclosos els micos.

Encara és ciència-ficció en humans

Aquests resultats estan molt lluny de poder ser aplicats en un futur a la reproducció assistida en humans, i com assenyala Lluís Montoliu, investigador del Centre Nacional de Biotecnologia, "encara són ciència-ficció i seria molt imprudent intentar implementar-los ara per ara". Sí que és cert, que aquest estudi obre la porta a avançar en el camí perquè dos membres d'una parella formada per dos homes o dues dones poguessin ser progenitors biològics dels seus fills.

 Actualment, però, les directrius ètiques per a la recerca amb cèl·lules mare de la Societat Internacional de Recerca amb Cèl·lules Mare són molt estrictes i no permeten l'edició del genoma hereditari amb finalitats reproductives ni l'ús de gàmetes derivats de cèl·lules mare humanes per a la reproducció, ja que no es consideren segurs.