La cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca es troba sota observació. L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha instal·lat una xarxa de control en una fissura per detectar si hi ha moviment i preveure si es poden produir despreniments majors que afectin el nucli antic del poble. En concret, la fissura està sota el carrer de la Plaça i té una obertura de 50 centímetres i una profunditat vertical de 17 metres.
Setze aparells que mesuren amb gran precisió
El desplegament inclou setze aparells —nou fissurímetres, cinc clinòmetres i dos sensors de temperatura— que fan un monitoratge continu del moviment, mesurant amb una precisió de centèsimes de mil·límetre. La informació que recopila la xarxa es transmet als servidors de l'ICGC per tal que els investigadors puguin controlar de forma continuada l'evolució d'aquesta fissura, considerada una "zona de vigilància preferent".
La informació obtinguda per l'ICGC permet optimitzar l'estratègica de preservació de la cinglera que duen a terme el Departament de Territori, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Castellfollit de la Roca, i avançar futurs moviments que podrien acabar en despreniments majors i, per tant, dona més marge de maniobra als investigadors i autoritats. En aquest sentit, també s'ha acordat que l'ICGC farà un estudi d'alternatives per veure quina seria l'opció més factible per tirar endavant una prova pilot d'estabilització d'algun dels sectors. Aquestes noves tasques de control se sumen al seguiment periòdic amb inspeccions de dron i generació de models 3D d'alta resolució que fa l'Institut.
Per què es produeixen despreniments?
La cinglera basàltica sobre la qual s’assenta el nucli antic de Castellfollit de la Roca és un dels testimonis més rellevants del vulcanisme a Catalunya i, atesa la seva singularitat, està catalogada com a Espai d’Interès Geològic i també es troba dins del catàleg d’afloraments d’interès del Pla especial que regula el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG). El conjunt que formen la cinglera i el poble té un alt valor paisatgístic i cultural, però el nucli antic acusa la dinàmica històrica de despreniments de roca que ha provocat un retrocés de la cinglera, afectant alguns habitatges. Des de finals del segle XIX aquest retrocés pot arribar als 8 metres en algun tram.
La mateixa estructura de la cinglera basàltica, formada per blocs i columnes amb diversos elements geològics afavoreix l'existència de despreniments. El descalçament del massís dels trams inferiors de la cinglera també provoca esquerdes i desploms en l'estructura. A aquestes condicions cal sumar la infiltració d'aigua de la pluja i aigües residuals dels habitatges i també la presència de vegetació, que amb les seves arrels trenca la roca.