Els veïns de la ciutat alemanya Limburg an der Lahn han votat en un referèndum inusual. Potser els coloms són els animals que compten amb l'estima de menys persones a les ciutats i precisament, aquesta animadversió ha portat als ciutadans d'aquesta població de l'estat de Hesse a celebrar unes votacions sobre l'eliminació dels 700 coloms que hi ha a la ciutat. Així doncs, els ciutadans d'aquesta localitat de més de 30.000 habitants van celebrar un referèndum el passat 9 de juny —coincidint amb les eleccions europees— on van aprovar amb el 53%, és a dir, 7.530 vots, aniquilar-los. El mètode per exterminar-los és el que ha generat més controvèrsia i crítiques dels sectors animalistes per la seva brutalitat: un especialista s'hauria d'encarregar d'atrapar-los amb l'ús de trampes, atordir-los amb un cop al cap i per després trencar-los el coll.
El passat mes de novembre, l'Ajuntament de Limburg va aprovar reduir el nombre de coloms en un termini de dos anys a través d'una "matança selectiva d'animals individuals". El que ningú s'esperava és que la manera de fer-ho fos tan brutal.
Població dividida
La mesura anunciada pel govern va generar molta divisió d'opinions entre els ciutadans d'aquesta ciutat. Davant del debat, el consistori va decidir organitzar un referèndum en el qual van participar 26.000 persones: un 53,45% dels votants en la consulta va votar a favor de la proposta del consistori. Un cop acabat l'escrutini, l'alcalde de la ciutat, Marius Hahn (SPD) va reconèixer que el resultat "era imprevisible", tot i que, va afegir "els ciutadans han exercit el seu dret i han decidit que la població de coloms ha de ser reduïda en els pròxims dos anys per part d'un falconer que atordeix i mata animals". La decisió també va sorprendre els sectors animalistes que estaven convençuts que els veïns tombarien la mesura.
La implementació de la mesura ha provocat la indignació entre els animalistes que la consideren "inacceptable i cruel". Les organitzacions i activistes en pro del benestar animal han manifestat el seu rebuig, argumentant que existeixen mètodes més humans i efectius per controlar la població de coloms. "Vivim a l'any 2023, no pot ser que matem animals només perquè ens molesten o són una molèstia. Això és inacceptable", va declarar l'any passat Tanya Muller, directora del projecte sobre coloms de la ciutat de Limburg, a la cadena britànica Sky News.
Ara, l'última paraula la tindrà un jutge, ja que l'extermini dels coloms no serà efectiu si abans no ho aprova un magistrat. En una sentència de l'any 2011, el tribunal administratiu de Kassel, del qual depèn la ciutat, va vincular la matança de coloms a condicions diverses com els riscos a la salut i danys en edificis.
Una mesura amb dubtes
Els detractors de la mesura alerten que a més de cruels, els sacrificis de coloms no són realment eficaços, ja que els ocells que queden es reprodueixen i tornen a fer créixer la població. Sorprenentment, alguns estudis mostren que el nombre de coloms pot fins i tot augmentar després d'un sacrifici. Un cas així es va produir a Basilea, a Suïssa, on la població de coloms era aproximadament de 20.000 exemplars. De 1961 a 1985, la ciutat va sacrificar uns 100.000 coloms a l'any, però la població es va mantenir estable.
Un grup anomenat Acció Colom va trobar una solució alternativa, ara coneguda com a "model Basilea", per la qual s'advertia els ciutadans que no alimentessin els animals. També es van instal·lar colomars per poder treure fàcilment els seus ous. Com a resultat, la població de coloms de Basilea es va reduir en un 50% en quatre anys.