La utilització del poema Ara mateix de Miquel Martí i Pol per defensar els indults per part de Sánchez ha deixat trasbalsat a tothom. El cantautor Lluís Llach ha criticat aquest dilluns durament la "manca de respecte" del president espanyol per llegir tan sols una part del poema i tergiversar-ne així el sentit. 

"Manipular i amputar un poema d'en Miquel Martí i Pol amb l'intent d'afavorir la refundació del règim del 78 agonitzant, és un acte deshonest, mancat de respecte, i encara més si l'amputació contradiu el sentit del poema i la biografia de l'autor. Posem-nos dempeus altra vegada", ha reivindicat Llach en una piulada. 

@LluísLlach / Twitter

Ara mateix

Durant el seu discurs al Gran Teatre del Liceu per anunciar la concessió dels indults, Sánchez ha fet seu una part d'un poema que ha estat emblemàtic pel moviment independentista. 

"I som on som; més val saber-ho i dir-ho; i assentar els peus en terra i proclamar-nos; hereus d'un temps de dubtes i renúncies; en què els sorolls ofeguen les paraules", ha citat Sánchez. Però el poema no parla de pragmatisme, ni de tocar de peus a terra, sinó que es tracta de la reivindicació d'una identitat comuna. 

El 1982, Llach va musicar el poema de Martí i Pol en el seu àlbum I amb el somriure la revolta​.

Aquest és el poema íntegre:

"Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible."

 

Imatge principal: El cantautor Lluís Llach. / ACN