L'acord "Chile-Madrid Tiempo de Actuar" amb el que ha acabat aquest diumenge la vint-i-cinquena Conferència del Clima de Nacions Unides (COP25), estableix les bases per a una major ambició davant l'emergència climàtica i obre un nou cicle en aquestes reunions de Nacions Unides basades en l'acció i que tots els participants facin més i més ràpid.

Aquestes són deu de les principals claus d'un document i una cimera organitzada en temps rècord, amb discrepàncies entre els negociadors i que, en línia amb anteriors reunions, ha requerit ampliar les negociacions durant dos dies addicionals.

La negociació va arrencar el dilluns 2, havia d'haver-se tancat el divendres 13 i va finalitzar aquest diumenge 15.

1.- MÉS AMBICIÓ

Incrementar l'ambició dels països davant el canvi climàtic ha estat un dels temes clau d'aquesta cimera. El primer esborrany va ser qualificat d'insuficient i criticat per diversos països i les entitats no governamentals per no endinsar-se amb claredat en aquest assumpte. Després de la seva reformulació, l'acord demana un augment de l'ambició dels compromisos de lluita contra el canvi climàtic seguint el calendari marcat en l'Acord de París. Estableix les bases perquè, el 2020, els països presentin compromisos de reducció d'emissions (NDC, per les seves sigles en anglès) més ambiciosos per respondre a l'emergència climàtica de cara a la COP26 de Glasgow.

2.- PAPER DE LA CIÈNCIA

L'acord Xile-Madrid de la COP25 reconeix que les polítiques climàtiques han de ser permanentment actualitzades partint dels avenços de la Ciència. També reconeix el paper del Panell Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) de Nacions Unides i agraeix els dos informes especials publicats per aquest organisme el 2019, sobre ús del terra i oceans.

3.- TRANSVERSALITAT

La cimera de Madrid confirma que la lluita contra el canvi climàtic és una qüestió transversal que afecta a àmbits com les finances, la ciència, la indústria, l'energia, el transport, els boscos o l'agricultura, entre d'altres. Ministres de tots els àmbits i nombrosos països han mostrat a la COP25 de Madrid que assumeixen l'agenda climàtica com a pròpia.

4.- OCEANS I USOS DEL TERRA

Aquests punts han estat dos dels més debatuts en el plenari, davant de l'intent del Brasil que es retirés l'articulat, si bé finalment es va afegir a l'actitud general. El text reconeix la importància dels oceans en el sistema climàtic i com a resposta als informes especials de l'IPCC publicats durant el 2019, la Convenció de Clima celebrarà un diàleg d'oceans i un altre sobre usos de la terra.

5.- GÈNERE

S'acorda un nou Pla d'Acció de Gènere per impulsar la participació de la dones en la negociació internacional del clima, desenvolupar mesures que permetin donar resposta al desigual efecte del canvi climàtic en dones i nenes, i promoure el seu paper com a agents del canvi cap en un món lliure d'emissions. Estarà vigent fins a l'any 2025 en què es revisarà.

6.- FINANÇAMENT DE PERDUDES I DANYS

L'acord contempla donar directrius al Fons Verd del Clima perquè, per primera vegada, destini recursos davant les pèrdues i danys que pateixen els països més vulnerables als fenòmens climàtics extrems. Aquesta era una de les qüestions més sol·licitades pels petits estats insulars que pateixen de manera més directa aquests efectes. Suposa ampliar l'àmbit de finançament d'aquest Fons més enllà de les accions de mitigació i adaptació. Insta als països desenvolupats que proporcionin recursos financers per ajudar els països en desenvolupament. A més, neix la "Xarxa de Santiago" que permetrà catalitzar assistència tècnica d'organitzacions i experts en aquests països vulnerables.

7.- MERCATS

La regulació dels mercats de carboni ha estat un dels temes més debatuts durant aquesta COP (desenvolupament de l'article 6 de l'acord de París). Inicialment inclòs al document, finalment es va decidir el seu debat per separat. Molts delegats havien anticipat que en aquest punt és millor un no-acord, a un mal acord.

8.- MULTILATERALISME

En paraules de la ministra espanyola Teresa Ribera "la COP25 és una reafirmació del valor del multilateralisme i de la cooperació internacional per resoldre un desafiament global com el canvi climàtic". "Encara en contextos globals complexos, la COP25 no ha deixat caure l'agenda climàtica en un moment fonamental per a la implementació de l'Acord de París. Al contrari, ha fet exhibició d'un multilateralisme activista".

9.- SOCIETAT I TRANSICIÓ JUSTA

Es reconeix l'important protagonisme de la dimensió social en la COP25 i que les persones han de ser en el centre de la resposta a la crisi climàtica. En aquest sentit l'acord "Chile-Madrid Tiempo de actuar" recull l'"imperatiu" que la transició cap a un món lliure d'emissions ha de ser justa, i impulsar la creació d'ocupació decent i de qualitat.

10.- NOU CICLE

Els negociadors reconeixen la importància dels actors no governamentals a l'acció climàtica i els convida a incrementar la seva acció. L'existència d'un marc de governança global com és l'acord de París i el seu llibre de regles suposa que les COP ja no són fòrums per fixar regles, sinó que s'obre un nou cicle basat que tots els participants facin més i més ràpid.