El decret llei de les energies renovables que ha aprovat aquest dimarts el Govern fixa nous requisits per a la implantació d'aquestes instal·lacions. La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda rural, Teresa Jordà, ha assegurat que aquest canvi legislatiu és "tan sols el primer pas" i serveix de "punt de partida" per accelerar la transició energètica a Catalunya. Jordà ha defensat que el decret "no va absolutament contra ningú" i busca un funcionament "extremadament participat" i que afavoreixi els projectes de menys dimensió.
La modificació de la legislació actual permet que 19 instal·lacions inferiors a 5 MW surtin en breu a informació pública que preveuen situar-se a comarques com l'Alt Penedès, l'Anoia, la Conca de Barberà, Osona, el Pla d'Urgell o el Tarragonès.
El text pretén minimitzar l'impacte social dels projectes oferint un paper més actiu de la ciutadania en tot el procés. Els promotors estaran obligats a informar prèviament a la població de la zona afectada del seu interès, fer una oferta de participació en el projecte de com a mínim el 20% i comptar amb el vistiplau d'almenys els propietaris de la meitat de la superfície afectada.
Requisits de l'oferta
- Abans de poder fer la sol·licitud d'autorització administrativa del projecte, els promotors hauran d'acreditar que han anunciat públicament el seu projecte en almenys dos mitjans de comunicació locals o comarcals, i que han fet una jornada pública d'informació i presentació dels seus plans, sigui presencialment o telemàticament, amb l'oferta a ens públics i privats locals de participar en almenys un 20% de la propietat o el finançament del projecte.
L'oferta del 20%
- Els promotors han de fer una oferta de participació del 20%.
- L'oferta s'ha de dirigir a persones físiques o jurídiques, públiques o privades, del mateix municipi, les localitats veïnes o la comarca.
- En el cas de les persones físiques caldrà que portin almenys dos anys empadronades en els municipis, mentre que les jurídiques hauran de tenir-hi el domicili social com a mínim, també, des de fa dos anys.
- En el cas de cooperatives o comunitats energètiques un mínim de 50 socis han de complir amb aquest requisit.
-
Els impulsors del futur parc renovable no caldrà que comptin amb l'acceptació d'aquesta oferta de participació d'almenys el 20% per poder sol·licitar l'autorització administrativa del projecte, però sí que hauran d'acreditar haver-ho intentat.
Promotors i propietaris dels terrenys
- Un cop feta l'oferta i abans de sortir a informació pública, els promotors també hauran d'haver mantingut un diàleg amb almenys els propietaris del 50% de la superfície afectada. Es tracta, segons el decret, de comptar amb un document que acrediti "la disponibilitat, o compromís de disponibilitat" dels terrenys. No es tracta de comptar en aquesta etapa amb una acceptació formal de venda, però sí d'un compromís de l'interès dels propietaris en formar part del projecte, sigui venent, llogant o en règim d'usdefruit.
- El projecte podria acabar tirant endavant si el 50% de propietaris que s'havien compromès a oferir els terrenys s'acaben fent enrere. Però per poder avançar en l'assoliment dels diversos –i llargs- tràmits públics necessaris per rebre l'autorització final, caldria primer que s'hi haguessin mostrat a favor, per anar passant etapes.
Declaració d'utilitat pública
- Es retarda la declaració d'utilitat pública. Per evitar que els possibles propietaris afectats per un projecte d'energies renovables descobreixin per sorpresa que un promotor vol expropiar-los els terrenys, el decret també pretén retardar el màxim possible la declaració d'utilitat pública dels projectes, que implica l'expropiació forçosa.
- Així els promotors hauran d'acreditar que tenen el suport dels propietaris del 85% de la superfície que els interessa abans de poder fer aquesta declaració pública. Si no el tenen, i el projecte aconsegueix superar tots els tràmits administratius i mediambientals, la declaració d'utilitat pública –ergo, l'anunci d'expropiacions forçoses- es faria just abans de l'autorització final.
Terrenys per a les energies renovables
- El decret actualitza el tipus de sòls on es poden promoure projectes d'energies renovables, que ja no seran únicament els no urbanitzables. S'afegeixen els sòls urbanitzables, tant els desenvolupats com els no desenvolupats, per donar més opcions a les ciutats i zones urbanes de tenir un paper en la transició energètica.
-
Ara la llei ja considera que els parcs eòlics i les plantes fotovoltaiques són incompatibles amb els espais naturals de protecció especial (parcs, Zepas, Pein). Ara, els promotors hauran de minimitzar l'afectació sobre els terrenys d'elevat valor natural, els connectors ecològics, les espècies amenaçades i els punts estratègics de pas migratori d'ocells.
- La implantació de plantes fotovoltaiques serà incompatible amb els espais de la Xarxa Natura 2000, excepte si es destinen a l'autoconsum i ocupen com a màxim 1 hectàrea. No obstant això (per a totes les fonts renovables) es deixa la porta oberta al fet que un futur pla territorial sectorial pugui canviar aquests criteris: el que trigaria almenys dos anys.
Autoconsum i autosuficiència
- Es prioritzarà el tràmit de les instal·lacions que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5MW, promovent un model "d'autosuficiència energètica compartida", en el que les comunitats locals siguin al "centre" de la producció.
- El Govern també vol impulsar l'autoconsum, i per això treballa en una modificació del Codi Civil català per canviar la llei de la propietat horitzontal i permetre que el dret a generar energia es pugui garantir sense necessitat que calgui el suport d'una majoria qualificada dels propietaris d'una finca. També es vol promoure que un propietari pugui tirar endavant aquest tipus d'instal·lacions si són en espais d'ús privatiu.
- Impulsa la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics en pàrquings comunitaris.
Imatge principal, el parc eòlic de la Serra del Tallat / ACN