El 1978, el naixement de Louise Brown, el primer nadó concebut mitjançant fecundació in vitro (FIV), va suposar un èxit. Encapçalat per Robert Edwards, va oferir esperança a milers de parelles que afrontaven la infertilitat. Des d'aleshores, els avenços científics han permès el desenvolupament de nombroses tècniques com la Microinjecció Intracitoplasmàtica de Espermatozoides (ICSI), la vitrificació d'òvuls, el diagnòstic genètic preimplantacional o, més recentment, la incorporació de la intel·ligència artificial en la medicina reproductiva.

Aquella FIV va començar com una tècnica experimental que requeria superar importants reptes biològics i socials. Edwards, juntament amb el ginecòleg Patrick Steptoe, van enfrontar crítiques i escepticisme durant les seves investigacions. Però la seva persistència va ser reconeguda el 2010, quan Edwards va rebre el Premi Nobel de Medicina. Un guardó de prestigi internacional que, segons el doctor Antonio Pellicer, expert en medicina reproductiva i president executiu del Consell d'Administració d'IVI RMA Global, "va reflectir la importància de la seva troballa i dels seus estudis".

"Recordo la figura del professor Bob Edwards, ja que va participar en diversos esdeveniments que organitzavem. Era un home brillant que ens omplia d'idees. Va ser determinant perquè d'alguna manera marcava les línies d'investigació. La seva tasca va transcendir i va passar de ser una investigació bàsica a una aplicació mèdica de primera magnitud", va comentar.

De fet, en l'actualitat, la FIV s'ha convertit en una tècnica estàndard en fertilitat, especialment en països com Espanya, on aproximadament el 10% dels nens neixen avui gràcies a aquesta metodologia. "Aquest és el mèrit d'una persona intel·ligent que va fer una contribució brutal a la humanitat", va indicar Pellicer. Gràcies a Edwards es van asseure les bases per continuar creixent i revolucionant la medicina reproductiva.

Innovacions

Amb el pas dels anys, la FIV ha anat evolucionant per oferir solucions adaptades a les necessitats individuals de cada parella. Als anys 90, la introducció de l'ICSI va permetre superar casos d'infertilitat masculina, ampliant l'abast dels tractaments. O als anys 2000 la vitrificació d'òvuls, que va proporcionar a les dones la possibilitat de preservar la seva fertilitat i triar quan ser mares amb una tècnica ràpida i eficient i que es pot utilitzar també per preservar aquesta maternitat en casos oncològics.

Posteriorment, el diagnòstic genètic preimplantacional va permetre detectar malalties hereditàries als embrions abans de la seva transferència, millorant significativament els resultats. També cal destacar el primer trasplantament uterí el 2014, una opció innovadora per a dones sense úter, permetent-los portar un embaràs a terme després d'un trasplantament.

Uns resultats amb què el doctor Edwards es mostraria molt sorprès avui dia. S'hi ha unit en l'última dècada la intel·ligència artificial (IA), que està transformant ja la medicina reproductiva. Eines basades en algoritmes que ajuden els especialistes a prendre decisions clíniques més precises i personalitzades.

Emprendre el camí cap a la maternitat no és tan fàcil com es pot creure. Exemple d'això són les paraules de Lucía Kothny, que va haver de recórrer a tractaments de fertilitat per complir el seu somni de ser mare. "M'adono que no em quedo embarassada de forma natural i decideixo acudir a la meva ginecòloga de tota la vida, que em diu que no creia que hi hagués problema, però que per si de cas anés a fer una revisió en un centre de fecundació in vitro."

Un pas que va acabar canviant la seva vida: "Ens vam posar en funcionament per anar veient què em podia passar i és la millor decisió que vaig poder prendre, ja que tinc la meva filla, un regal de vida. Considero que la medicina i la ciència avancen per donar-nos oportunitats en mil camps, especialment en el dels tractaments de fertilitat," va afegir.

Un futur prometedor

Encara que els avenços en medicina reproductiva són impressionants, el futur ofereix altres reptes, però també possibilitats. La combinació d'intel·ligència artificial, genètica avançada i tecnologies emergents continuarà redefinint encara més aquest camp. Sobretot, perquè cada vegada es retarda més la maternitat, la qual cosa genera noves necessitats.

Gairebé cinquanta anys després del naixement de Louise Brown, el llegat de Robert Edwards continua viu. La medicina reproductiva no només ha transformat vides, sinó que també demostra com la ciència pot superar barreres que semblaven insalvables.