Després de gairebé dos anys de dubtes —i una paralització entremig per la convocatòria electoral de l'any passat—, el govern espanyol ha aprovat finalment aquest dimarts el reial decret que regularà a partir d'ara la selectivitat a tot l'Estat. La setmana després que s'hagin celebrat les Proves d'Accés a la Universitat (les PAU, que es coneixen amb els noms d'EBAU o EVAU a altres punts del territori), i a l'espera encara que els alumnes sàpiguen quines són les seves notes i si podran entrar a la carrera universitària que desitgen, el Consell de Ministres ja ha posat fil a l'agulla per establir com seran els exàmens a partir del curs vinent. El juny del 2025 tindran lloc les primeres PAU amb aquests nous criteris, que conformen el canvi més important que experimenta la selectivitat en quaranta anys d'existència. T'expliquem quines són les principals claus.
Criteris de correcció comuns a tot l'Estat
La nova selectivitat també serà més similar a tot l'Estat. Amb l'objectiu d'harmonitzar i homogeneïtzar els exàmens a nivell espanyol, i evitar que les comunitats operin de forma diferenciada, s'imposaran una estructura i uns criteris de correcció "mínims comuns" per a tot el territori. D'aquesta manera, els paràmetres de qualificació valoraran aspectes com l'adequació a allò que sol·licita l'enunciat, la coherència, la cohesió, la correcció i la presentació. Malgrat voler respectar les competències d'educació transferides a les comunitats, Catalunya tindrà una menor flexibilitat a l'hora de configurar l'examen, si bé podrà mantenir el nom de Proves d'Accés a la Universitat, com fa actualment.
De quatre a nou exàmens
Tots els alumnes que es presentin a la selectivitat hauran de fer un mínim de quatre exàmens obligatoris, però això només serà el cas en comunitats sense llengua cooficial. En el cas de Catalunya, doncs, continuaran havent-hi cinc proves, a diferència d'altres territoris. Aquestes seran Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Llengua Estrangera (podrà triar-se entre anglès, francès, italià, alemany i portuguès), Història d'Espanya o Història de la Filosofia (a triar) i la matèria específica de la modalitat de batxillerat triada.
Aquells alumnes que vulguin pujar de nota podran presentar-se a un màxim de quatre exàmens voluntaris, a triar i diferents de les de la fase comuna d'accés. D'aquestes proves complementàries, tres podran ser d'assignatures de modalitat, hagin estat cursades o no, i s'inclourà també la matèria comuna no realitzada a la fase comuna (Història d'Espanya o Història de la Filosofia). La quarta matèria voluntària només estarà oberta als estudiants que hagin cursat durant batxillerat una segona llengua optativa, ja que podran examinar-se d'aquesta.
Un únic model d'examen
Existirà un únic model d'examen per a cada matèria. Ara bé, cada prova comptarà amb una o diverses preguntes o tasques, entre les quals l'alumne sí que podrà triar. La possibilitat d'escollir no implicarà "en cap cas" la reducció del nombre de competències avaluades, és a dir, que l'opcionalitat "no implicarà poder estudiar menys temari". Pel que fa a les preguntes, s'esperen dels alumnes respostes tancades, semiconstruïdes i obertes —la puntuació dels exercicis amb resposta oberta o semiconstruïda suposarà com a mínim el 70% del total de l'examen—, i el nombre total de preguntes s'adequarà per tenir en compte que els estudiants necessitaran dedicar un temps significatiu a la lectura i a l'anàlisi de la documentació, així com al disseny de l'estratègia per resoldre la qüestió. Cada examen durarà una hora i mitja, amb un descans mínim de mitja hora entre proves consecutives.
Menys memòria, més pensament crític
Amb el nou model de selectivitat, es donarà menys importància a la capacitat memorística, en consonància amb l'última reforma educativa. De fet, les PAU continuaran modificant-se de forma gradual fins al 2028 per garantir que l'examen sigui més competencial. En aquest sentit, serà menys important la memòria i més important saber fer i explicar l'après, amb un enfortiment del pensament crític, la reflexió, la creativitat i la maduresa.
En aquesta mateixa línia, els alumnes podran utilitzar documents o eines auxiliars, com ara diccionaris, calculadores, formularis o taules, si bé la seva presència als exàmens dependrà de les característiques de cada matèria. A més, a la nova selectivitat tindrà més importància la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica dels textos produïts, de manera que els errors d'aquest tipus tindran una penalització d'un 10% en la nota final.