Una vista judicial sense precedents i polèmica. El primer judici per revisar una eutanàsia aprovada a l’Estat espanyol, prevista per aquest dimarts a Barcelona, serà a porta tancada. La titular del jutjat del contenciós administratiu 12 de Barcelona, la magistrada Irene Urbon, ha acordat que la vista no sigui pública per tal de protegir "la intimitat i la salut" de la persona que va obtenir l'aval d'experts per una mort digna i s'ha paralitzat: una noia de 23 anys amb lesió medul·lar greu. La seva mort assistida va ser concedida i programada l'agost passat, després de l’aprovació dels experts de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC). Això no obstant, el pare de la noia, amb un lletrat de la fundació espanyola Abogados Cristianos, va aconseguir que el jutjat aturés a darrera hora l’eutanàsia. Ara, després de set mesos de recursos, la magistrada, a petició de la Fiscalia, ha citat a declarar a la noia al jutjat perquè expressi la seva voluntat, tot i la seva difícil situació, ja que té una invalidesa física reconeguda del 74%. És a dir, la noia, que viu en un centre hospitalari i va en cadira de rodes, haurà de ser acompanyada per anar a la Ciutat de la Justícia.
A més, la magistrada ha desestimat tots els recursos de la Generalitat, que és la part demandada en nom del CGAC, contra el reclam del pare, del qual sosté que "no ha aportat cap prova científica". La Generalitat també és crítica amb el posicionament de la Fiscalia, que a més de demanar que declari la noia, ha sol·licitat que l'examinin dos forenses de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, els quals han certificat la gravetat de les seves lesions i que la noia té capacitat de decidir, segons fonts judicials. Davant la negativa, l'advocat de la Generalitat ha demanat que declarin a la vista de testimonis set dels 12 metges i especialistes que han examinat la noia des del 2022. Tots coincideixen a afirmar que en el seu cas es compleixen els requisits que exigeix la llei d'eutanàsia: que la seva malaltia "és incurable" i que la noia té capacitat de decidir, malgrat la seva malaltia mental.
Respectar la voluntat de la noia
El cas s'ha reobert perquè el pare ha posat en qüestió la voluntat de la seva filla i dels experts de la Comissió, en assegurar que havia escrit en un paper que en dubtava, i el va aportar al notari. Res més. Noelia va patir ferides molt greus i va quedar paraplègica en un darrer intent de suïcidi l'octubre 2022. Quan s'estava recuperant, en diversos hospitals, va explicar als metges la seva voluntat de morir. Els professionals van esperar dos anys fins a engegar el procediment que marca la llei, quan van veure l'estabilitat de la noia i que la seva recuperació física ja no podia avançar i tenia molt dolor. Va ser entrevistada per psicòlegs i psiquiatres. Va anar al mateix notari, on havia anat el seu pare, a certificar en una acta notarial el seu desig de ser assistida a morir. Els professionals de la Comissió van fer que tot el ple d'aquest organisme analitzés el seu cas, davant la seva joventut i malaltia mental. I finalment, el 18 de juliol de 2024, es va aprovar per unanimitat del ple del CGAC.
Per a la Generalitat, el pare de la noia "no està legitimat a influir en un dret fonamental d'una tercera persona" i a més —hi afegeix— "no al·lega la vulneració de cap dret fonamental propi", només la seva oposició al dret a l'autodeterminació del dret a la pròpia mort de la seva filla. Fins i tot, l'advocat de la Generalitat en el seu recurs detalla que el jutjat de guàrdia de Vilanova i la Geltrú va descartar la demanda del pare d'aturar el procediment perquè la metge forense adscrita al jutjat va emetre un informe, el 2 d'agost de 2024 concloent —com han fet tots els professionals— que no presentava cap alteració de les seves capacitats cognoscitives i volitives.
Malgrat totes aquestes proves, la magistrada de Barcelona va admetre la demanda del pare i ara farà una vista, en què ha acceptat totes les peticions de la Fiscalia i de la Generalitat, per després resoldre si valida o no la mort assistida de la noia. Això no obstant, la seva resolució no serà ferma i la noia haurà d'esperar encara més.
Dos casos aturats
Abogados Cristianos, tot i que alerta que la vista de dimarts no és pública, ha convocat la premsa un cop acabi perquè el seu advocat, José María Fernández, faci una valoració públicament del cas i de la seva ideologia contra el dret de les persones a tenir una mort digna.
La formació espanyolista va aconseguir que una altra magistrada de Barcelona aturés la mort assistida aprovada d’un home, a petició del seu pare, també assessorat per Abogados Cristianos. Finalment, però, la titular del jutjat del contenciós administratiu 5 de Barcelona, la magistrada, Montserrat Raga, estudiat el cas, va aprovar l’eutanàsia en considerar que la persona "és adulta i té plenes facultats per decidir", i hi afegia que la seva família o entorn no poden atribuir-se el dret sobre la vida d'aquesta persona. La Fiscalia, però, ha presentat un recurs perquè considera que no es pot prohibir als familiars aquesta acció judicial i la causa està pendent que la resolgui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Un abús de dret
A la resta de l’Estat espanyol, cap jutjat ha admès les demandes d’aquesta formació contra una eutanàsia validada per expert. La llei d'Eutanàsia va entrar en vigor a l'Estat espanyol el 2021, després d'una tramitació lenta i bloquejada. L’associació Dret a Morir Dignament, que el desembre passat va complir 40 anys, és una de les que va reclamar aquest dret. Precisament, l’entitat ha criticat obertament a la Fiscalia per presentar recursos en els dos procediments de Barcelona, especialment quan ja tenien l'aval dels experts.
Precisament, l'entitat ha fet un comunicat, aquest dilluns, en el qual afirma que "la judicialització de resolucions de la Comissió de Garantia i Avaluació per qüestions ideològiques podria considerar-se fins i tot un abús de dret, ja que podria equivaler a entorpir de manera fraudulenta l'aplicació d'una llei". I hi afegeix: "No pot ser que no es tingui en compte el dret personalíssim de Noelia a demanar que es detingui el seu sofriment de manera legal".
L'entitat conclou: "Des de Dret a Morir Dignament podem entendre la tristesa i negació d'un pare a perdre a la seva filla, però aquesta tristesa no pot detenir el dret i la decisió de Noelia a demanar el final del seu sofriment. Deixar marxar és un acte d'amor, difícil, però necessari si volem respectar el dret de les persones a decidir sobre la pròpia vida."