On van a parar les tovalloletes que es llancen pel lavabo? I els bastonets? Es poden tirar els tampons i les compreses pel vàter? On va a parar tot plegat? La resposta és clara. Una ciutat sota la ciutat. Aquesta seria la manera senzilla de descriure la xarxa de clavegueram de Barcelona. A la capital catalana hi viuen 1,2 milions de persones i hi ha 1.576 quilòmetres de xarxa de clavegueram.

I com funciona? Per tal d’evitar taps com els de la ciutat de València o Londres, cal contractar serveis de neteja i manteniment perquè no s’acumulin sediments que garanteixin el correcte funcionament del clavegueram.

Què hi passa per una claveguera?

“Es fa una inspecció exhaustiva de l’estat de sedimentació que hi ha”, explica el cap del servei d’inspecció i neteja de BCASA, Josep Garriga. “Aquestes dades ens permeten anar a netejar allà on cal netejar”. Segons expliquen, mesurar el grau d’embrutiment de la xarxa ajuda a decidir el grau de neteja que cal aplicar i s’optimitzen d’aquesta manera els recursos.

Així es neteja el que està brut, “a partir d’inspeccions prèvies i amb eines informàtiques i tecnològiques que ens ajuden a decidir on cal netejar”, detalla el director d’operacions de BCASA, Gustau Ramon.

 “Gestionem tot el que té a veure amb el cicle de l’aigua a Barcelona. La xarxa de clavegueram és unitària i això vol dir que les aigües residuals i fluvials van pel mateix conducte”, detalla. “L’objectiu és conduir-les fins a les depuradores per abocar aquesta aigua amb episodis de molta o alta intensitat que provoquen problemes d’inundacions i abocaments cap a les platges i empitjora la xarxa de clavegueram. S’ha dimensionat per poder reduir aquesta aigua”.

Què s’hi troba a les profunditats?

A banda de les típiques fulles i molta matèria orgànica que ve barrejada, s’hi poden trobar fins i tot bicis, pneumàtics, llaunes, ampolles... a banda dels tampons, compreses, tovalloletes i bastonets de les orelles.

“A la part alta hi ha captacions i reixes més elevades”, explica Ramon en notar sorpresa per la presència de bicis al clavegueram. “És un problema d’ús massiu d’aquests elements i que gran part es llança pel WC que va a parar a la xarxa” i afegeix que “si no es netegés, tot això col·lapsaria les clavegueres amb grans taps”.

El cost de la neteja

Els sediments i els objectes que es troben al clavegueram denoten que encara falta molta feina de consciència. I quant costa mantenir la xarxa buida de taps? Des de BCASA asseguren que la neteja i el manteniment té un cost total de 12 milions d’euros l’any.

Els experts recorden també que les pluges intenses fan mal a la xarxa de clavegueram. “Els grans dipòsits de retenció d’aigües de pluja acumulen l’aigua per evitar que vagi directament cap al medi receptor”, detalla Ramon. Actualment n’hi ha fins a 13 de soterrats. Està previst que se’n construeixin en punts conflictius, com per exemple, al Paral·lel.