L'Observatori Europeu de les Drogues (l'EMCDDA, per les seves sigles en anglès) alerta que la cocaïna és la droga estimulant il·legal més popular a Europa amb uns quatre milions de consumidors en l'últim any. L'informe, publicat aquest dimarts, revela que durant el 2022, Europa va superar els Estats Units en confiscacions de cocaïna amb Espanya com a segon punt d'entrada al continent europeu i els experts alerten que "l'alta disponibilitat" d'aquesta substància està repercutint en la salut pública. La cocaïna no és l'única droga que està en auge últimament, sinó que durant els darrers anys el consum de MDMA s'ha estès com a droga d'oci nocturn, ara a més, l'agència ha detectat un augment del consum de ketamina en festivals, per exemple als Països Baixos o a Irlanda.
Barcelona, on més creix el consum de ketamina
Barcelona és la ciutat europea on més augment de ketamina s'ha detectat a les aigües residuals durant el 2023. A altres ciutats europees com Rotterdam, París o Milà també s'han observat concentracions molt altes d'aquesta droga. L'informe també apunta el nombre més gran de confiscacions de ketamina a Europa: s'han triplicat entre 2021 i 2022. Com a noves tendències, l'EMCDDA també destaca la popularització de la cocaïna "rosa", barrejada amb ketamina, a Espanya, l'estat de la Unió Europea on més es va detectar el 2023, segons l'informe. En aquest sentit, l'Observatori Europeu de les Drogues alerta del "policonsum" de drogues, especialment de la barreja de diverses substàncies que els consumidors no saben distingir.
El director de l'EMCDDA, Alexis Goosdeel, adverteix que el mercat de les drogues és més "complex" i les substàncies són "àmpliament accessibles". A més ha remarcat que "l'ús generalitzat de polisubstàncies està generant una sèrie de riscos per a la salut, sobretot quan es consumeixen sense saber quines substàncies són". Pel que fa a la ketamina, l'agència europea recorda que el seu consum s'ha relacionat amb la "toxicitat neurològica i cardiovascular, problemes de salut mental i complicacions urològiques, com ara danys a la bufeta per l'ús intensiu o la presència d'adulterants". L'informe afegeix "actualment, la nostra comprensió de fins a quin punt aquesta droga s'associa amb un dany important a Europa continua sent limitada, i hi ha arguments forts per millorar el control de l'ús de ketamina i qualsevol dany relacionat".
Rècord de confiscacions de cocaïna
Les confiscacions de cocaïna a Europa van assolir un nou rècord a Espanya el 2022, per sisè any consecutiu, així doncs durant l'última dècada s'han disparat un 376%. Bèlgica és el punt d'Europa on es confisca més cocaïna, l'any passat va fer la confiscació més gran de cocaïna descobrint 9,5 tones en un carregament de plàtans provinent de l'Equador. La segona posició al continent europeu en confiscació de cocaïna és Espanya. Davant d'aquest escenari, la Comissió Europea ha impulsat una nova aliança de ports amb l'objectiu de reforçar la vigilància del tràfic de drogues. Des de l'EMCDDA ja veuen com l'alta disponibilitat d'aquesta substància està tenint un "impacte negatiu en la salut pública a Europa". Va ser la segona addicció més comuna entre les persones que van entrar en un programa de desintoxicació el 2022, recull l'informe. A Espanya, la cocaïna va ser responsable de la meitat de les morts per sobredosi el 2021.
Malgrat l'auge d'altres drogues, el cànnabis es manté com la droga il·legal més popular a Europa, amb gairebé 23 milions d'adults que la van consumir en l'últim any. Segons les últimes dades de l'EMCDDA un 30% dels europeus la consumeixen en algun moment de la seva vida. En els últims anys s'ha produït una onada de despenalització del seu consum, que facilita el seu consum. Cinc estats membres de la UE (Txeca, Alemanya, Luxemburg, Malta i Països Baixos) i Suïssa han canviat, o tenen previst, legalitzar parcialment el consum recreatiu de cànnabis. Davant d'aquest nou enfocament de les polítiques públiques de salut envers la marihuana, l'Observatori Europeu de les Drogues avisa que aquest canvi ha d'anar acompanyat d'un "seguiment i avaluació" per "entendre plenament el seu impacte en la salut i la seguretat públiques".