Més de trenta plànols inèdits dels arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Lluís Bonet i Garí, que formen part del llegat històric de Codorníu i que corresponen als edificis modernistes que componen el celler de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) han estat cedits per l’empresa de caves al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), institució que a partir d’ara s’encarregarà de preservar i digitalitzar aquests documents, datats entre finals del segle XIX i XX, i facilitarà la consulta pública d'aquests plànols, segons es va donar a conèixer a l'acte de cessió celebrat aquest dimecres al Celler Codorníu. Per al CEO del grup Raventós Codorníu, Sergio Fuster, aquesta donació respon a la “responsabilitat de preservar un valuós llegat” relacionat amb la “història i la cultura” del celler més antic de l'Estat espanyol.
En concret, aquesta història a què feia referència Fuster queda reflectida als plànols de l'arquitectura modernista dels edificis del Celler Gran, del Porxo de les Premses i de la casa pairal de Can Codorníu, on la família Raventós va viure fins a finals dels anys 80, però també en un material nou amb propostes de Puig i Cadafalch que no es van arribar a construir mai. Els més de trenta plànols testifiquen la vinculació entre el celler del Penedès i el modernisme català des del 1898, quan l'empresari vitivinícola Manuel Raventós encarrega el disseny d'un nou celler a l'arquitecte Puig i Cadafalch, fins a les primeres dècades del segle XX, quan la família Raventós va encarregar un nou edifici a Lluís Bonet i Garí, deixeble d’Antoni Gaudí, que acabaria sent director de les obres de la Sagrada Família, com a resposta al creixement del negoci del cava.
Per al projecte de Codorníu, Puig i Cadafalch va projectar una sèrie d’edificis industrials modernistes amb tècniques experimentals, com naus cobertes amb arc parabòlics, trencadís i pinacles ornamentals. Aquests documents s'han conservat durant anys en arxivadors de dibuixos tècnics a Can Codorníu, amb cartes, fotografies de l'època, cartells publicitaris i diversos llibres de comptabilitat d'aquest celler, que ha estat recentment distingit amb el Segell d'Empresa Compromesa amb la Cultura que concedeix la Fundació Catalunya Cultura. Al costat de Sergio Fuster, l'esdeveniment va comptar també amb la presència de l'alcalde de Sant Sadurní d'Anoia, Pere Vernet, del degà del COAC, Guillem Costa i Calsamiglia i de membres de l'associació Amics de Puig i Cadafalch, entre altres personalitats.
El celler que Manuel Raventós va imaginar i Puig i Cadafalch va projectar
L’any 1898, en un Penedès que havia quedat arrasat pels efectes de la fil·loxera, Manuel Raventós decideix encarregar un nou celler a Josep Puig i Cadafalch. Visionari i emprenedor, Raventós havia dirigit la lluita contra la plaga amb un grup de propietaris anomenats irònicament els Set Savis de Grècia. Després de moltes proves, s’havien plantat nous peus de cep de procedència americana que facilitarien el ressorgiment de la vinya. En aquest context, Raventós contacta amb Puig i Cadafalch, a qui coneixia dels ambients polítics i socials de Barcelona, per tal que projecti un nou celler molt més gran i d’estil modernista. Li encarrega tres edificis: un per a vinificar (el majestuós Celler Gran); un per a les premses (avui convertit en museu); i un per a l’expedició i etiquetatge, actual recepció.