Els ecosistemes del fons marí pateixen constants amenaces que posen en perill la supervivència dels organismes que l’habiten, com són els coralls, les gorgònies, les algues calcàries, les esponges, els briozous o les plantes com la posidònia. Una d’aquestes amenaces són les algues invasores, com la Caulerpa cylindracea, que va aparèixer per primer cop al Parc Natural del Montgrí, dins la reserva de les Illes Medes i l’àrea protegida de Cala Montgó fa dos anys, però que ara s’ha constatat que s’ha expandit amb la troballa de nous assentaments per part de bussejadors de la Fundació Alive i del Projecte Sèpia. La Caulerpa és una seriosa amenaça per als organismes que viuen en aquestes àrees protegides del litoral català, perquè creix tant damunt dels fons rocallosos com en els de sorra, on cobreix i aniquila les altres espècies que hi viuen i modifica substancialment l’ecosistema.
Com és i com actua
Però, com és i com actua la Caulerpa cylindracea? Aquesta espècie d’alga és una de les més nocives que ha arribat al Mediterrani, una de les espècies exòtiques marines amb més potencial invasor. Procedent de les aigües de l’Oceà Índic que banyen Austràlia, colonitza nous espais amb rapidesa i un cop s’expandeix, resulta molt difícil d’erradicar. I s’expandeix amb facilitat perquè pot reproduir-se tan sols a partir de petits fragments. Pot arribar a viure uns dies fora de l’aigua i quan arrela en un lloc, hi creix de pressa. La manera que té d’aniquilar a les altres espècies que envaeix és recobrint-les completament i ofegant-les impedint que l’oxigen es propagui en el sediment, fins a dificultar la seva supervivència.
La Caulerpa és una alga verda (té unes tiges de color verd llampant) que creix arran de terra arriba a unes alçades de 10 a 20 centímetres i arrelen cada cert tros. Els estolons poden créixer fins a un centímetre al dia i poden acabar formant un tapís. El problema és que inclús després de ser arrancada es pot reproduir i expandir amb facilitat, perquè es reprodueix a partir de petits fragments i es trasplanta involuntàriament a través de les àncores dels vaixells i les arts de pesca. També hi intercedeixen els corrents marins, que són una via de transport de les espores de les algues.
L’expansió del Garraf a la Costa Brava
Aquesta espècie va arribar a les aigües del litoral català, concretament a les costes del Garraf, el 2008, i s’ha anat expandint a altres punts, com el Baix Llobregat, el Baix Camp, el Tarragonès i, en el cas de Girona, la Selva i l’Empordà. En 2012 es va detectar per primer cop a la Costa Brava, però fins ara no havia mostrat un comportament tan agressiu com ha passat en altres punts del mar Mediterrani. El 2019 se la va detectar per primera vegada al parc natural del Cap de Creus. L'any 2022 es va detectar un assentament d'aquesta alga a la cala Montgó. Es tractava d'una zona de mig metre quadrat i estava a 18 metres de fondària sobre un fons de rocós coral·ligen. És un lloc exposat als corrents marins, però rarament afectat per les àncores dels vaixells. Dos anys després, un conjunt de bussejadors de la Fundació Alive ha tornat en el mateix punt per veure l'evolució de l'alga. En aquest cas, s'hi ha trobat un entramat dens d'estolons que creix sobre algues calcàries que conformen els fons i afecta a alguns dels organismes que hi havia.
Altres dos poblaments nous
Però a més d’aquest primer assentament, els bussejadors de la Fundació Alive i del projecte Sèpia han descobert nous assentaments de l'alga Caulerpa cylindracea al fons marí del Parc Natural del Montgrí, Baix Ter i Illes Medes. S'ha detectat un segon poblament de Caulerpa a uns 20 metres de distància i 15 metres de fondària. En aquest punt, els bussejadors han detectat una possible depredació de la garota Sphaerechinus granularis sobre aquesta alga, tot i que els biòlegs volen mostrar-se cautelosos i comprovar amb experiments al laboratori si es compleix aquesta situació.
El tercer poblament d'aquesta alga dins del parc natural està a 9 metres de fondària i creix sobre un pedruscall amb mata morta i algues fotòfiles. Està al costat d'un prat de posidònia oceànica. Els estolons recobreixen organismes que hi viuen i en aquesta ocasió, els biòlegs atribueixen la dispersió de l'alga al fondeig d'embarcacions d'esbarjo, que poden haver afavorit l'assentament de l'alga en aquest enclavament.
El biòleg que fa el seguiment de la Caulerpa, Boris Weitzmann, recorda que “al mar és quasi impossible aturar l’expansió d’aquestes algues invasores, però sí que podem actuar per evitar dispersar-la més ràpidament. Per exemple, podem evitar llençar l’àncora als llocs on creix l’alga invasora per no trencar fragments que es dispersin i es fixin a nous indrets”.
Weitzmann ha treballat al CEAB-CSIC durant 10 anys fent el seguiment d’espècies invasores al mar català i fa 14 anys que col·labora amb el Parc Natural del Montgrí, illes Medes i Baix Ter i amb el PN de Cap de Creus.