Compte enrere pel canvi d'hora del març, (durant la nit d'aquest dissabte 26 de març al diumenge 27, a les dos de la matinada seran les 3) un fet que sempre provoca nervis a més d'un i fa que apareguin dubtes com: "avui dormo una hora més o una menys?", "l'hora del telèfon es canvia sola?", "si l'hora es canvia sola, l'alarma que m'he posat al mòbil sonarà a l'hora nova o la vella?". Ara bé, també hi ha els que es pregunten si el canvi d'hora té efectes sobre la nostra salut. A l'horari d'hivern, l'objectiu de la modificació de l'hora és disposar de més hores de llum durant les primeres hores del dia, i amb el canvi d'aquesta setmana és al revés, notarem com s'allarguen les tardes.

S'han realitzat diversos estudis per determinar com el fet d'avançar o endarrerir una hora els rellotges pot afectar el nostre organisme. Si bé cap d'ells aporta uns resultats concloents sobre les conseqüències, l'asseguradora mèdica Sanitas ha recollit quins són els efectes del canvi des d'una perspectiva fisiològica. L'efecte més immediat del canvi és una alteració en la secreció de melatonina, una hormona que actua regulant els estats de vigília i són en funció de la llum solar: com més llum es produeix menys melatonina, per tant, la funció d'induir el son que té aquesta hormona es produeix de manera més tardana.

Com un jet-lag

A tot això hi hem d'afegir que l'horari de feina no canvia quan es canvia l'hora, així doncs, des de la perspectiva del rellotge biològic, ens aixequem una hora abans de l'habitual i trenquem la rutina del son. Els estudis comparen aquest possible efecte del canvi d'hora amb el jet-lag que sorgeix quan es viatja en avió a un país amb un fus horari diferent. Al nostre cos es produeix una desregulació en la secreció de melatonina suficientment important com perquè el nostre cos en noti les conseqüències i aparegui més cansament i irritabilitat. Els experts diuen que els més afectats pel canvi d'hora són els nens i les persones grans, ja que tenen més sensibilitat davant els canvis hormonals. 

Acostuma a ser més senzill el canvi horari de l'hivern que el de l'estiu perquè el primer facilita tenir més hores de son i un despertar més natural que coincideix amb la sortida del sol. Si hi hagués un horari d'estiu permanent, durant els mesos d'hivern faltaria llum al matí i a l'estiu hi hauria un excés de llum a la nit. Des de fa uns anys, el canvi horari és objecte de debat. De fet, la Comissió Europea es va proposar acabar amb els canvis, en primer lloc com a data límit el 2019, i davant la falta de consens, es va traslladar a finals de 2021; tampoc s'ha complert. Per la seva banda, Espanya ja va declarar que volia mantenir els fusos horaris habituals.

Reduir els efectes del canvi

Aquesta mena de jet-lag que pot arribar a provocar el canvi d'hora es pot mitigar amb alguns petits consells per fer que el nostre rellotge biològic segueixi el seu ritme independentment de si estem en horari d'estiu o d'hivern. Alguns metges recomanen, per exemple, fer que dormir sigui una prioritat en els dies previs al canvi d'hora anant al llit abans i evitant els aparells electrònics abans de dormir, fer sopars lleugers i evitar la cafeïna durant la tarda o bé evitar l'automedicació en cas de no adaptar-se al nou horari. El més normal és que amb menys d'una setmana els nostres cossos s'adaptin al nou horari i puguem seguir amb la nostra vida amb normalitat.