Com s’ha d’actuar quan hi ha un succés amb múltiples víctimes? Quines proves serveixen per identificar les víctimes mortals de forma eficient? I l’atenció als familiars de les víctimes? L’Institut de Medicina Legal i Ciencies Forenses de Catalunya (IMLCFC) -òrgan tècnic del Departament de Justícia, que auxilia jutjats i fiscalies- ha actualitzat el pla d’actuació en Successos amb Víctimes Múltiples (SVM), que va elaborar el 2004, de forma pionera a l’Estat espanyol. “L’Interpol actualitza els manuals cada quatre anys, i després de fer-se una legislació a nivell nacional, els avanços científics, com amb l’ADN, i quasi vint anys del primer protocol, havia arribat el moment de fer-ne un de nou amb l’experiència i el coneixement acumulats”, afirma Eneko Barbería (Pamplona, 1970), director de l’Institut des del 2021, en una entrevista amb ElNacional.cat, on detalla la metodologia principal.
L’Institut juntament amb el Departament de Justícia, que encapçala Ramon Espadaler, prepara unes jornades per difondre aquest pla, que bàsicament és una metodologia d’actuació estricta i curosa per no cometre errors i donar resposta ràpida i eficient als familiars de les víctimes. El nou pla d’actuació en successos amb víctimes ha estat elaborat per un grup de forenses del país, coordinats per la metgessa forense Helena Martinez Alcazar, on es fa referència a normativa espanyola, internacional, a més de guies, i del llibre Catástrofes: identificació de victimas y otros aspectos médico-forenses, on Barbería recull la seva experiencia en participar en greus catàstrofes, juntament amb altres professionals.
L’experiència del tsunami de Tailandia
Actualment, hi ha prop de 200 metges forenses a l’IMLCFC, que des de la seva creació, el 2002, ha destacat en investigacions i s’ha anat especialitzant en unitats pioneres, com el grup de detecció de víctimes de tràfic de persones. També han col·laborat en grans catàstrofes a nivell internacional, com el tsunami de Tailandia el 2004. Van anar-hi onze metges forenses catalans el gener de 2005, que va causar suspicàcies inicials a les autoritats espanyoles. “Era com molt rupturista que arribéssim uns catalans allà; només hi havia dues víctimes espanyoles ”, admet ara Barberia.
El maremoto de fa vint anys va afectar una zona àmplia i a Tailàndia, dels quasi 5.400 morts, uns 2.400 eren estrangers de 36 països. Hi havia unes 2.000 persones de 31 països treballant. Després de 14 mesos es va aconseguir identificar el 90% dels 5.384 cadàvers, van quedar 508 sense identificar, precisa en el seu llibre Barberia, en un article compartit amb els companys forenses Claudina Vidal i Josep Arimany, llavors director de l’Institut.
“Van haver-hi tres fasses, primer va ser caòtic, fins que la Interpol van unificar criteris.Treballaven als temples perquè eren uns espais molt amplis, on es podia sectorialitzar, i quedava una zona per al culte. Feia molta calor i humitat... i cadàvers descomposats. Vam estar-hi 12 dies. Érem un equip de molts metges i odontòlegs, altres eren més equips policials, i per això ens vam incorporar a treballar. Com a estranger, t’adones de com els països de la Commonwealth treballaven en equip, i ens van rebre molt bé. Allà vam aprendre molt a nivell personal i professional; sembla contradictori amb els centenars de cadàvers i el xoc que et provocava tot, però és així”, declara Barbería.
Els greus errors del Yak-42 i l’atemptat terrorista de l’11-M a Madrid
L’accident de l’avió Yakovlev 42 a la costa turca el maig de 2003, que va provocar la mort de 75 persones, 62 militars espanyols que tornaven de Kabul, és la mostra evident que cal un protocol per a catàstrofes per garantir una bona gestió. El govern del PP va amagar una “nefasta gestió”, segons els familiars, i almenys es van entregar a les famílies 30 cossos amb identitat errònia, i quinze anys després hi apareixien restes a la zona. Només tres militars van ser condemnats per aquest cas, i dos d’ells, indultats pel govern d’Aznar.
Arran d'aquell fracàs es va crear una normativa específica per a identificar militars morts, i no va ser fins passat el tràgic atemptat terrorista de l’11-M als trens de rodalies de Madrid el 2004, amb 192 persones mortes i uns 2.000 ferits, que -després de vergonyats baralles polítiques i d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats-, el 2009 es va aprovar la normativa que unificava el treball de forenses i policia científica en catàstrofes a l’Estat espanyol.
Forenses inclosos al Procicat
La normativa en vigor sobre la matèria és el reial decret 32/2009, pel qual s’aprova el Protocol nacional d’actuació de medicina forense i de policia científica en successos amb múltiples víctimes. En aquest temps, també funciona la Comissió Tècnica Nacional sobre Successos amb Víctimes Múltiples (CTNSVM), a nivell estatal. A més, els professionals de l’Institut Forense s’han integrat a l’estructura de Protecció Civil de la Generalitat, tant en el Pla Territorial de Direcció General de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT), com en alguns dels plans especials (AEROCAT, SISMICAT).
En aquest sentit, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va crear un protocol d’actuació judicials en cas de catàstrofes el novembre de 2011, amb un nivell autonòmic (en el cas català, liderat pel TSJC) i nacional, per l’Audiència Nacional, en el cas d’atemptat terrorista, com va passar en els atemptats de la Rambla i Cambrils l’agost del 2017, amb 16 víctimes mortals. Familiars del 17-A i els experts de la UAVAT han denunciat que en certs casos, els professionals mèdics no van detallar correctament que els ferits, especialment els psicològics, seguien tractaments per haver estat víctimes d'atemptat, i el Ministeri de Justícia no els volia indemnitzar.
Davant el conjunt de novetats, el director de l’Institut va insistir en actualitzar el pla d’actuació de 2004 en cas de catàstrofes a Catalunya per, quan calgui, donar una resposta "de forma integral i coordinada”. Els principals eixos del pla, són:
Què es defineix una catàstrofe?
A nivell forense, es defineix una catàstrofe com “un succés caracteritzat per a ser inesperat, inhabitual, de ràpida instauració, de caràcter col·lectiu, que produeix una destrucció material i humana i on serà necessària la intervenció de mitjans extraordinaris”.
Qui activa el pla?
La direcció de l’Institut determina el nombre de professionals del grup d’Identificació de Víctimes Multiples, en funció del nombre d’afectats i el lloc. Els estudis fixen entre 10 i 12 el nombre de víctimes per classificar-ho com a catàstrofe. Això no obstant, el director de l’Institut, Eneko Barbería, sosté que “amb 4 víctimes ja es pot activar el protocol, amb menys professionals, ja que el que significa és activar una metodologia perquè no hi hagi errors amb la identificació dels cossos”. En un succés, hi intervenen cossos policials, sanitaris, bombers, forenses, i és el jutge d’instrucció de la zona on han passat els fets, que ha d’ordenar i coordinar-ho.
Quin són els objectius?
Els objectius de la intervenció medicoforense en un succés de víctimes múltiples són: la identificació dels cossos; establir el nombre de morts, el diagnòstic dels tipus de lesions, la causa de la mort de cada víctima i la seva etiologia medicolegal, la col·laboració en l’esbrinament de l’origen del succés, la documentació de treball i l’assistència humana als familiars.
Els mitjans necessaris es determinen en funció de la magnitud de la catàstrofe, l’origen: natural, accidental, criminal; el caràcter obert o tancat; l’estat dels cossos (integritat i grau de conservació dels cadàvers) i les nacionalitats de les víctimes.
La seu de l’Institut, a Barcelona, té una sala de refrigeració per a grans catàstrofes amb capacitat per a 100 cadàvers, mentre a la resta de Catalunya s’haurien d'daptar espais.
Com s’identifiquen les víctimes mortals?
Hi ha tres mètodes anomenats primaris, i si s’aconsegueix un d’ells ja es valida la identificació de la persona, detalla Barbería.
El primer és l’empremta dactilar, molt eficaç a l’Estat espanyol perquè està al DNI de totes les persones. Un especialista de la policia científica l’extrau de la víctima i després se compara amb la bases de dades, amb autorització judicial. Del total de 191 víctimes mortals a l'11-M, el 76% van ser identificats necrodactilars.
A Tailandia, Barbería explica, al seu llibre, que hi havia molta dificultar per identificar els nens, i detalla el cas d’un menor suec que es va poder identificar per la seva empremta del peu en comparar-la amb l’empremta feta en un motlle de massilla que havia fet en un taller de l’escola; altres nens van ser identificats amb les empremtes palmars que hi havia en estampats de mans seves a les guarderies.
El segon mètode és l’odontològic. És a dir, comparar la dentadura de la víctima amb una radiografia o material que tingui el dentista que l’ha atès. Amb aquest sistema es van identificar la majoria de víctimes estrangeres a Tailandia.
I finalment, l’extracció d’una part per fer prova de l’ADN. La comparativa s’ha de fer amb familiars de la branca vertical, és a dir, pares i fills; no l’horitzontal, com germans i cosins. El resultat es pot obtenir en unes 48 hores. “Ara és obligatori que sempre es reculli una mostra del cadàver per fer l' ADN, encara que després no l’utilitzis”, explica Barbería. Una part del fèmur es considera de les més adients.
Què són els elements secundaris?
Els elements secundaris són, per exemple, si la persona tenia un tatuatge, pròtesis o joies. Són per reforçar identificacions, però, no es poden considerar com a font principal d'identificació. En aquest sentit, Eneko Barbería recorda un accident, on les víctimes mortals eren dos germans bessons, dues germanes bessones i el marit d’una d’elles. Tots dos germans havien estat operats del genoll i tenien una pròtesi; i les dues germanes també havien estat operades de tiroides. Els familiars van ajudar a aclarir aquestes coincidèncioes per a identificar-los.
Amb tot, el director de l’Institut descarta que els familiars identifiquin les víctimes perquè “s’ha demostrat que són una font elevada d’errors o comparar-les amb fotografies, tot i que -afegeix- s’ha de veure com evolucionarà el reconeixement per Inteli·ligència Artificial”. Hi admet que hi ha persones que les volen veure, malgrat el seu estat.
Són cossos o restes?
En el pla d’actuació de l’Institut, es detalla com s’ha de catalogar les restes trobades perquè els policies, i sobretot si hi ha voluntaris, ho facin de la mateixa forma, i perquè el seu trasllat a la morge no creï confusió. Per exemple, es considera un cos, quan almenys hi ha el tronc, mentre, que les restes són extremitats i altres parts. En el pla català, fins i tot, es posen exemples d’etiquetatge dels cossos, restes i objectes, en diferents colors i codis.
“En l’accident del tren a Castelldefels, els cossos estaven tan traumatitzats que no se sabia si hi havia 12 o 13 cossos, i el jutge no va voler que se n’entregués cap als familiars fins aclarir-ho bé tot”, recorda el director de l’Institut Forense.
L’atenció als familiars, clau
El protocol també explica que s’ha de dotar un espai per atendre als familiars de les víctimes, separat de la zona d’identificació. En aquests casos, el consorci sanitari activa psicòlegs que assisteixen a les persones i amb forenses per si cal demanar-los mostres o explicar-los la situació. En casos de gravetat, també és preveu el suport psicològic per als professionals i forenses que han treballat a les catàstrofes.
Per a tot els casos Eneko Barbería sosté: “Són situacions que porten molta tensió i és molt important les identificacions de les víctimes per raons humanitàries i per a retornar els cossos el més aviat possible a les famílies”, i posa la gestió professional en l'accident de l'avió de Germanwings, com a model a seguir.
“Cal un relació fluida amb els familiars i la premsa, també. Una vegada al dia s’hauria de donar informació, i evitar la rumorologia", conclou el director de l'Institut de Medicina Legal i Ciencies Forenses de Catalunya.
A la foto principal, forenses catalans, voluntaris per identificar víctimes del tsunami a Tailandia, el 2004. /Foto: IMLCF