L'ús de la llengua catalana viu un moment complicat i va a la baixa, especialment en l'entorn metropolità. Alhora, fan falta professors de català per suplir les nombroses jubilacions que es preveuen als instituts i centres de formació per a adults de Catalunya en els anys vinents. El context demogràfic, amb la important arribada de ciutadans nouvinguts que no coneixen la llengua, requereix una nova fornada de docents especialistes en llengua i literatura catalanes que formin les pròximes generacions. Conscients del repte, el Govern de Salvador Illa reprèn per segon any consecutiu la campanya que ja va iniciar el de Pere Aragonès per promoure entre els joves els estudis de Filologia Catalana i, enguany, com a novetat, el Departament de Política Lingüística oferirà beques de 500 euros al mes a un grapat d'alumnes.
Amb la campanya "Tria Filologia Catalana", el Departament que dirigeix el conseller Francesc Xavier Vila vol fer valdre els estudis en llengua i literatura catalanes com "una opció amb una alta sortida laboral present i futura". Pel relleu generacional necessari pel que fa als professors de català als instituts, per la demanda derivada de les cada vegada més presents aules d'acollida per l'alumnat nouvingut que no parla la llengua. També, asseveren, per la "demanda creixent" al sector privat en l'àmbit editorial, el de la comunicació i les tecnologies —com pot ser la intel·ligència artificial (IA) generativa que requereix experts en estructura lingüística—. D'acord amb les dades l’Agència Qualitat Universitària (AQU), el 97% graduats en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona (UB) treballen en feines relatives al seu sector —si bé també cal destacar la meitat són amb contractes temporals i el 10% són autònoms— i el 83% han trobat feina menys en els tres mesos posteriors a graduar-se. La realitat, de fet, és que estudiar català a la universitat és una tria que experimenta un lleuger auge recentment: si el 2017 els inscrits en Filologia Catalana a Catalunya eren uns 178 estudiants, aquest curs són 351 —un 21% més que l'any passat—, d'acord amb les dades que aporta el Departament.
La tria d'estudis universitaris és un moment important que pot determinar la vida futura dels joves. Com promoure que davant d'aquest moment transcendental decideixin optar per la llengua catalana? El Govern pensa a oferir beques als joves per augmentar l'atractiu d'aquests estudis. El programa pilot del Departament de Política Lingüística planteja una dotació aproximada de 500 euros mensuals a un grapat d'alumnes de Filologia Catalana. Tanmateix, la partida destinada a aquesta mesura és d'uns ajustats 100.000 euros, per la qual cosa redueix la xifra de beneficiaris a un nombre limitat de 25 alumnes. Aquesta vintena de nois i noies serien escollits per rebre la beca en funció de criteris com l’excel·lència acadèmica, la seva situació econòmica i els seus coneixements d'altres llengües. De fet, cinc de les beques es reservaran a estudiants que coneguin llengües vinculades a la immigració i dues aniran per a qui vulgui estudiar aranès. Les 18 restants seran de caràcter general.
L'ús del català, a la baixa
Els estudis de català prenen especial importància en un context delicat per la llengua. L'ús del català ha caigut als mínims més baixos dels darrers vint anys i els ciutadans que empren habitualment la llengua són tan sols el 32,6%. Així es desprèn de l'enquesta d'usos lingüístics de població (EULP) que elabora cada cinc anys el Govern i que va presentar al febrer la seva darrera actualització, amb dades del 2023. Això suposa una davallada pel que fa a l'anterior informe, amb dades corresponents al 2018, el qual situava el nombre de parlants habituals del català en el 36% —davant d'un 48,6% d'ús habitual del castellà—. La caiguda ha estat de 3,4 punts percentuals en un lustre i continua una accentuada tendència decreixent, si es compara amb el 46% del 2003, el primer any que es va fer l'enquesta. La panoràmica general: un descens de 13,4 punts percentuals en l'ús habitual del català en vint anys.
Falten professors
Davant d'aquest panorama sensible per a la llengua, se suma un altre factor que ho dificulta tot plegat: falten professors. Tot i els darrers grans processos d'estabilització de docents, això és encara una realitat. El sindicat majoritari en l'educació, USTEC, va denunciar a principis d'any que el 31% de les substitucions no van quedar cobertes, una xifra que puja al 46% en el cas dels instituts només. Falten uns 500 professors als instituts catalans, d'acord amb les dades del Departament. La conselleria ja fa temps que n'és conscient del problema i ho ha assenyalat com a quelcom "estructural", que també passa en altres països de l'entorn. Entre les especialitats amb més manca d'efectius: la llengua catalana. Les dades que aporten els sindicats docents assenyalen que en els darrers cursos hi ha hagut una manca d'entre 30 i 40 professors de català. I quan no es troben substituts, això obliga als centres, a vegades, al fet que les classes les hagin d'impartir docents d'altres matèries, com de filologia castellana o d'algunes humanitats. Tot i que a partir de l'any vinent els docents hauran de tenir el nivell C2 de català per exercir a Catalunya, això no els fa especialistes com si ho seria un filòleg. Experts, docents i el Departament coincideixen a assenyalar la necessitat de promoure i prestigiar els estudis de Filologia Catalana per fer-los atractius i propiciar la nova fornada de professors que garanteixi la pervivència de la llengua, almenys en les aules.