Els humans podrien haver introduït peixos a l'estany Redon, situat al Pirineu català el segle VII, és a dir 700 anys abans del que es pensava fins ara. Així ho revela un nou estudi liderat per la investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Elena Fagín i l'investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) al CREAF Jordi Catalan publicat a Nature Communications. Segons la nova recerca els van introduir de forma intencionada, i possiblement, amb l'objectiu de disposar d’aliment mentre pasturaven amb els ramats d’ovelles. La investigació ha estat possible gràcies a l'anàlisi d'ADN antic recuperat dels sediments de l'estany, que tenen 3.300 anys d'antiguitat. Tot i que no es conversa l'ADN de peixos de forma adequada, es van fer les proves en els seus paràsits, on sí que estaven preservats. La nova troballa obre una nova finestra d'informació sobre l'activitat humana als Pirineus durant l'època tardoromana i visigoda.
La recerca ha estat liderada per CREAF i també ha participat la Universitat de Barcelona, el CSIC, l'Institut Nacional de Biologia d'Eslovènia i la Universitat Edith Cowan d'Austràlia.
Activitat humana
El nou estudi conclou que la introducció de peixos va arribar centenars d'anys abans del que apunten els primers documents històrics, que els situaven durant els segles XIV i XV. Els resultats també coincideixen amb una troballa de restes arqueològiques als voltants i reforcen la idea que la regió tenia zones de pastura que els habitants de l'època tardoromana i visigoda feien servir per al bestiar. Elena Fagín ha explicat que "els peixos no tenen manera d'accedir als estanys d'alta muntanya i només poden arribar allà si algú els porta, així que la seva presència és un indicador d'intencionalitat i d’activitat humana". Les noves dades indiquen que la població es va mantenir constant al llarg dels anys, malgrat els canvis en la població humana de la zona. Tanmateix, podrien haver patit l'impacte de les tendències climàtiques, com èpoques de molt de fred o calor.
Durant la recerca també es van analitzar altres indicadors ambientals, com ara els pigments fotosintètics, també presents al sediment, que donen pistes sobre la quantitat d'organismes fotosintètics que habitaven l'estany al passat. Es va observar que la presència de paràsits de peixos coincidia amb un increment en la productivitat de l'estany. Segons els investigadors, el motiu pot ser l'increment del ramat —principalment ovelles— a l'època tardoromana i visigoda va provocar una major erosió del sòl i, quan plovia o nevava, alguns nutrients del terreny es transportaven cap a l'estany. “Aquesta aportació de nutrients afavoreix el creixement del fitoplàncton i es reflecteix en l'augment dels pigments fotosintètics conservats als sediments”, explica la investigadora del CREAF i la Universitat de Barcelona, Marisol Felip, també coautora de l'estudi.
ADN d'ectoparàsits
Per descobrir la història dels estanys de muntanya s'utilitzen la tècnica "testimonis de sediment", és a dir, mostres cilíndriques que s'extreuen del fons de l'estany mitjançant una perforació. Normalment, s'observen certs paràmetres com ara nutrients de fòsfor i nitrogen, si hi ha metalls pesants o les restes d'organismes fòssils i d'ADN ambiental, entre altres coses. Això pot ajudar a determinar, per exemple, com era el clima i si hi havia presència d’alguns tipus de vida, “per a fer-se una idea del valor d'aquests sediments, cada 3 centímetres contenen uns 100 anys d'història”, ha assenyalat Fagín. Per primer cop, en aquest estudi, s'han emprat fragments de l'ADN d'ectoparàsits, que són organismes que viuen a la superfície externa dels peixos, en aquest cas, i depenen d'ell per a alimentar-se o completar el seu cicle de vida. Catalan ha detallat que "fins ara, buscar l'ADN de peixos als estanys d'alta muntanya era com buscar un peix a una piscina olímpica, perquè depèn d'on hagi mort el trobaràs o no al testimoni de sediment. En canvi, els paràsits s'expandeixen per tot arreu, així que són una bona prova de la presència de peixos".
Els paràsits que es van detectar de forma més senzilla pertanyen al gènere ‘Ichthyobodo’, un protozou flagel·lat que viu a la pell i les brànquies dels peixos, encara que també es van observar uns altres com ara ‘Kinetoplastea’ i altres grups com, ‘Oomycota’, ‘Ichthyosporea’ i ‘Ciliophora’. Segons ha explicat Fagín, "les troballes demostren el potencial de l'ADN antic de paràsits per ajudar a comprendre l'activitat humana històrica i documentar impactes fins ara poc clars dels assentaments als ecosistemes d'alta muntanya".
40 anys d'investigació a l'estany de Redon
L'estany Redon, situat al Pirineu català, actualment acumula 60.000 truites, que sobretot s'utilitzen per a la pesca recreativa. Una de les característiques de l'estany és que està situat a 2.240 metres d'altitud al Pirineu, ha estat relativament aïllat de l'activitat humana durant segles. Això significa que qualsevol canvi que es produeixi a l'ecosistema és més fàcil d'atribuir a factors ambientals o humans, per exemple, la introducció de peixos o el pasturatge. Els dos autors de l'estudi fa gairebé 40 anys que investiguen l'estany i actualment continuen estudiant diversos processos. "És com tenir un arxiu històric natural, on podem anar descobrint com eren els ecosistemes del passat i, també, un laboratori a l'aire lliure on podem observar com influeix el canvi climàtic i l'activitat humana en l'ecosistema", apunta Felip.