Llapis, agenda i el quadernet amb deures d'estiu a la motxilla, aquest dilluns 9 de setembre els alumnes de Catalunya tornen a les aules per a l'inici del curs escolar 2024-2025. Es tracta del primer curs sota el mandat del nou Govern que presideix Salvador Illa, si bé de moment els plans per a enguany del Departament d'Educació són els heretats de l'anterior Executiu, donat que s'han volgut evitar cops de volant d'última hora per "responsabilitat". La nova consellera, Esther Niubó, rep el testimoni en un context de turbulències en el sector de l'ensenyament, tot just després dels processos d'estabilització de docents, anys de protestes contra els anteriors responsables de la conselleria —especialment contra Josep González i Cambray, a qui els sindicats de docents acusaven de no escoltar-los i prendre decisions de manera unilateral i basant-se en "polítiques dictades per empreses i fundacions privades"— i amb el gran revés que van ser els mals resultats dels alumnes catalans en les darreres proves PISA, en llengua i matemàtiques. Així doncs, el Departament haurà de travessar un temporal de "deures pendents" amb Niubó al timó, que requerirà molt de diàleg amb la comunitat educativa. Tot plegat, amb un Govern en minoria parlamentària que ha de cercar consensos al Parlament per tirar endavant mesures estructurals.
Assegurar l'aprenentatge: les PISA com a senyal d'alarma
Les proves PISA, l'avaluació promoguda per l'OCDE que es fa cada tres anys en una vuitantena de països per veure el nivell dels alumnes de 4t de l'ESO en matemàtiques, ciència i comprensió lectora, va ser tot un terratrèmol per a la comunitat educativa catalana. Si bé la davallada va ser global —la pandèmia i l'educació telemàtica també hi han tingut un paper, aquí— els resultats a Catalunya van ser un desastre, i es van situar a la cua d'Espanya en les competències avaluades, pràcticament equivalent a tot un curs no assolit per part de l'alumnat. A més, es van trobar diferències importants entre els alumnes de centres públics i els de centres privats, aquests últims amb millors resultats —derivats de la composició socioeconòmica de l'alumnat i l'impacte que té la base material a casa en el rendiment—, i fins a cursos de diferència entre l'aprenentatge assolit per l'alumnat natiu i l'alumnat nouvingut, que parteix amb dificultats afegides, com adaptar-se o aprendre l'idioma —a Catalunya és el 15,7% de l'alumnat, una de les xifres més altes de l'Estat—.
En ser preguntada fa poc en una entrevista pels motius dels mals resultats a l’últim informe PISA, la nova consellera ho va atribuir a elements com ara els canvis en la societat i en la composició social de les aules, que “han afectat el professorat”, però també al fet que “moltes vegades els canvis s’han fet amb certa improvisació i ha fet la sensació que s’actuava en contra de la comunitat educativa”. “Això ho hem de capgirar i tenim molt de marge de millora amb mesures concretes”, va afirmar Niubó en declaracions a l'Ara. Revertir la tendència decreixent del nivell de l'alumnat és el repte i la consellera ho ha subratllat recentment com a "prioritat" en declaracions a la premsa amb motiu de l'inici de curs.
L'anterior Govern, amb la consellera Anna Simó a Educació, va endegar un pla de xoc per donar resposta a aquests mals resultats: un grup de treball que va idear el pla Florence pel que fa a les matemàtiques, que consisteix a donar eines a les escoles per reforçar-ne l'aprenentatge, com una maleta amb material pràctic —tangrams, cordes, peces, gràfics— per assolir conceptes abstractes experimentant amb la supervisió dels docents. El pla pilot es començarà a desplegar en 87 centres amb ampli "marge de millora" i la intenció i el repte ara és ampliar-lo a 200 durant aquest primer trimestre del curs, perquè comencin a posar-lo en pràctica a partir del 2025. Pel que fa a la comprensió lectora, el grup de treball va proposar una xarxa de coordinada entre docents i tècnics d'Educació per assegurar la immersió lingüística i l'aprenentatge oral dels alumnes no catalanoparlants a casa, així com potenciar la lectura amb activitats i ampliar el nombre de biblioteques. De moment, en formen part 342 centres. Enguany, també s'amplien aquest curs les aules d'acollida i d'acollida accelerada per a reforçar l'aprenentatge de l'alumnat nouvingut, amb 1.282 dotacions en total.
Pressupost per reduir ràtios, ampliar plantilles, estabilitzar docents i fer desaparèixer barracons
A més de les eines i programes que pugui desenvolupar el Departament, la millora dels resultats educatius va lligada a una atenció dedicada per part dels docents, que permeti donar resposta a les necessitats particulars de cada alumne. Així ho assenyala el sindicat USTEC·STEs, que en una carta a la nova consellera reclamen més finançament —apujar al 6% del PIB els recursos per a Educació, quan als darrers anys ha estat al voltant del 4%— i d'aquesta manera ampliar plantilles, obrir línies, reduir ràtios d'alumnes per classe, sobretot a l'ESO, i incrementar el personal especialista per a donar resposta també a les necessitats i la diversitat de l'alumnat català.
La millora de l'educació, que rau també en assegurar les bones condicions laborals dels docents, implica continuar avançant en l'estabilització dels mestres i professors, perquè no siguin interins i substituts eterns de centre en centre, sotmesos a "la tria a dit" de les direccions —els sindicats USTEC i 'Professors de Secundària' reclamen l'eliminació dels decrets de plantilles i autonomia dels centres que propicia aquestes dinàmiques—. A les darreres convocatòries extraordinàries es van estabilitzar uns 18.295 docents, de manera que l'índex d'interinitat s'ha reduït al 5,57%, si bé enguany encara n'hi havia uns 15.000 a la bossa de substituts. Una altra qüestió relativa al pressupost és l'avenç en la construcció de centres dels milers d'alumnes que estudien als miler de barracons que hi ha a Catalunya. Enguany s'obre el curs amb tres centres nous —a Sant Juts Desvern, Lloret de Mar i Saldes— i al llarg de l'any s'acabaran obres de tota mena, com ampliacions o millores, a 447 centres, i s'inauguraran una quinzena d'edificis.
Menys burocràcia
Una altra demanda reiterada dels sindicats és la reducció de la paperassa burocràtica que centres i docents han de preparar i lliurar al Departament d'Educació. Els docents lamenten que emplenar centenars de quadrícules d'Excel els treu molt de temps que no poden dedicar a preparar classes i, per això, van de bòlit i tot plegat va en detriment de l'educació dels alumnes. Pel que fa a aquesta qüestió, a l'acte de presentació del curs, la nova consellera va subratllar que és conscient d'aquesta demanda i va explicar que ja hi treballa: de moment es preveu unificar les nombroses aplicacions informàtiques que els docents han d'emprar en una de sola i s'oferirà als centres suport amb documents i píndoles per a tasques com la contractació de personal o la gestió del calendari. Així mateix, el Departament no demanarà als centres algunes dades que pot obtenir per altres mitjans, segons va anunciar Niubó divendres.
Sisena hora?
Una altra qüestió polèmica que el Departament de Niubó haurà de gestionar en endavant és la de tornar a ampliar o no l'horari dels centres públics amb una sisena hora de classe, com sí que tenen els centres concertats. Un repte que, més que de curs, és de legislatura. Es tracta d'una mesura inclosa en el pacte d'investidura entre els socialistes i els comuns, per a tendir a l'equiparació del model públic amb el publicoprivat, si bé aplicar la mesura o no requerirà molt de diàleg amb la comunitat educativa. Sindicats com USTEC s'hi oposen, en considerar que és una "mesura cara i ineficient" i que "només és una manera de justificar el finançament de la concertada de forma encoberta". El sindicat majoritari considera que ja som un dels països del nostre entorn amb major nombre d’hores de classe i que "més quantitat no vol dir més qualitat". En roda de premsa divendres, Niubó va refredar la qüestió argumentant que no era un qüestió que es tractaria immediatament perquè es prioritzarien altres reptes amb "més consens", si bé va anunciar que ja s'ha reunit amb la líder dels comuns al Parlament, Jèssica Albiach, per parlar-ne. "S'hauria de mirar la mesura concreta i més quirúrgica per fer-ho possible", va apuntar.
Els 31.000 alumnes sense plaça d'FP
La Formació Professional, un model educatiu en auge, és una de les prioritats del Govern, que ho va voler deixar clar renombrant la conselleria. El repte més urgent a gestionar aquí és que un total de 31.404 alumnes que havien fet la preinscripció per estudiar FP de grau mitjà o superior aquest curs no tenien a principis de setembre plaça assignada entre les seves deu peticions. Tots ells han hagut d'esperar a la segona fase de matriculacions, entre el 2 i el 6 de setembre, per optar a la fase extraordinària de repesca, en la qual s'han repartit les places vacants. La voluntat de matriculació en FP creix any rere any i enguany s'amplia en 3.700 el nombre d'alumnes que s'incorporen a aquests estudis, cosa que n'eleva el total a més de 290.000. Enguany també entra en vigor la nova llei d'FP, que fa que tota aquesta formació sigui dual, amb molt de pes de la formació i alhora treball a l'empresa, no només a l'aula.
Tal com va refermar Niubó divendres, Educació té la intenció ara de parlar amb la comunitat educativa per avançar el procés d'inscripció i que els alumnes no s’hagin d’inscriure a l’FP un cop ja ha començat el curs, sinó que al juliol tots ja sàpiguen si tindran plaça o no. La consellera va admetre que encara queda molta feina i explica que en el curt termini se centraran en la reorientació i la informació als alumnes sobre quines alternatives properes i semblants tenen. La consellera ha afegit que també s'ha d'avançar en un ajust de l'oferta i la demanda, tenint en compte les diferents realitats territorials i sectorials, i millorar el transport en zones del territori per a poder desplaçar-se a estudiar el que es desitja.
El val escolar, sota la lupa
Aquest serà el tercer curs en el qual s'apliquen les motxilles econòmiques per a l'alumnat vulnerable, que tenen un total de 88 milions d'euros pressupostats. La seva necessitat és evident, donat el gran impacte que té en el rendiment educatiu la base material que l'alumnat té a casa. Una mesura en aquest sentit és el val escolar, que es reparteix a tot l'alumnat, independentment de la renda, com a dret universal. Enguany, uns 790.000 alumnes de primària i secundària de centres públics i concertats rebran l'ajuda de 60 euros de val escolar per al curs 2024-2025, que podran bescanviar per llibres, diccionaris o material de papereria. El val escolar, però, està sota la lupa de la Sindicatura de Comptes, que la setmana passada va avisar el Govern que no s'havia presentat cap informe sobre l'impacte econòmic i social —un diagnòstic previ—, abans de repartir els vals. L'informe de la Sindicatura també recull que els bescanvis es van concentrar en pocs comerços i que sis botigues van aglutinar el 47,85%. del total. L'any passat, que eren 100 euros per alumne, el val va suposar una despesa de 43,92 milions d’euros als comptes de la Generalitat. La Sindicatura ha demanat que es determini si el val és una mesura conjuntural o estructural, la seva relació amb d’altres iniciatives existents en aquest sentit i si el seu disseny és adequat o s’hauria de modificar en funció dels objectius que es persegueixin. Esther Niubó s'ha obert a revisar i "donar una volta" a la mesura social.
Blindar el català
Arran de la polèmica sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a obligar a uns centres a impartir un 25% de les classes en castellà, amb motiu de la denúncia d'unes famílies, i la suspensió del decret del Govern d'Aragonès per blindar el català, Educació i el conjunt del nou Govern tenen el repte de mantenir el consens de la immersió lingüística amb el català com a llengua vehicular a l'escola, un consens que encara té una clara majoria parlamentària. El sindicat majoritari de docents també defensa el model d'escola catalana vigent des dels anys vuitanta davant dels "atacs de la judicatura i dels sectors més reaccionaris de l’Estat". "Les dades indiquen una preocupant davallada de l’ús del català, especialment a la secundària. Davant d’això, reclamem un govern que defensi fermament l’ús del català com a única llengua vehicular a totes les etapes educatives, que legisli a tal efecte i que implementi mesures de foment i controls rigorosos que ho garanteixin", deia USTEC en la seva carta a la consellera. Divendres, Niubó va refermar el compromís amb el català a l'escola com a "pal de paller", si bé fa poc ha declarat que "cada centre educatiu té un context sociolingüístic massa diferent per marcar un percentatge igual a tot arreu" i que "no és el mateix una escola en un poble del Ripollès que en una ciutat metropolitana".
Diàleg
El president Illa va donar una carta personalitzada a tots els seus consellers i a Esther Niubó li encomanava "recuperar la confiança en el sistema educatiu" i treballar "el diàleg i el consens amb els docents". Illa també va assenyalar que Catalunya no es pot permetre un sistema educatiu "amb uns mals resultats en els aprenentatges i amb un elevat abandonament escolar prematur". En prendre possessió, Niubó va assegurar que assumia el càrrec "conscient dels reptes" i va explicitar la seva intenció "d'escoltar tothom" i cercar la "complicitat" de la comunitat educativa. Aquest divendres, en una roda de premsa amb motiu de l'inici de curs, Niubó ha destacat que les seves prioritats seran reforçar l'aprenentatge en comprensió lectora, matemàtiques i anglès, recuperar la confiança en el sistema educatiu i dels docents, i ajudar aquests últims reduint la burocràcia.
Conscient de la necessitat de dialogar i teixir consensos, i del malestar de la comunitat educativa si es prenen decisions sense tenir-los en compte, Niubó ha iniciat una ronda de contactes amb els diversos agents de rellevància del sector educatiu català. Abans de l'inici de curs, la consellera s'ha reunit amb els representants de sindicats, les direccions dels centres educatius i amb associacions de famílies. Ara durant el setembre, la titular d'Educació i Formació Professional farà també una primera ronda de visites institucionals a diversos centres educatius d'arreu de Catalunya —de Figueres, l'Hospitalet de Llobregat, Cambrils, Lleida i Igualada— per "conèixer-los de primera mà, reunir-se amb els seus equips directius i escoltar els seus neguits i demandes". La voluntat de la consellera, segons ha anunciat aquest dissabte el Departament en un comunicat, és de mantenir aquestes rondes durant tot el mandat.
