Aquest dilluns 11 de novembre, el comissari Josep Maria Estela torna a Egara, el complex central dels Mossos d’Esquadra per tornar a formar part de la Prefectura del cos, recuperat del seu exili a Ponent, un moviment auspiciat pel director general de la policia catalana, Josep Lluís Trapero. Estela, que va ser comissari en cap dels Mossos durant deu mesos, ha passat els darrers dos anys com a cap dels Mossos a la Regió Policial de Ponent després de la seva destitució el 17 d’octubre del 2022 per ordre del conseller d’Interior Joan Ignasi Elena. Estela havia perdut la confiança del conseller d’Esquerra i de la Prefectura dels Mossos arran d’uns enfrontaments que ell va fer públics i que van acabar en una destitució molt polèmica, després del seu enfrontament amb qui en aquell moment era número dos, el comissari Eduard Sallent, qui va acabar sent el seu relleu.
Reincorporació a ‘l’estat major’
Fill de les terres de Lleida, Estela (Alcarràs, Segrià, 1970) va ser destinat allà on ell volia anar, la Regió de Ponent, i s’ha acomiadat en una entrevista al diari Segre que es publicarà aquest diumenge i que en aquest dissabte s'ha publicat un avenç. Estela, que dilluns es reincorporarà a ‘estat major’ del cos i formarà part de la prefectura al costat de Miquel Esquius, actual comissari en cap, i la subdirectora, la comissària Alícia Moriana, ha fet balanç de la seva feina durant aquests dos anys i ha parlat sobre les expectatives que té davant el nou repte de tornar a formar part del comandament del cos i del pinyol de Trapero, ara en la faceta de polític. “És un honor que els responsables del cos comptin amb mi perquè torni a formar part de la direcció”, ha afirmat Estela, que es pren la seva reincorporació com "una oportunitat per seguir amb els projectes que vaig iniciar quan vaig ser comissari en cap, amb el model de proximitat d'un cos que té una estructura territorial molt potent, que és el que dona sentit a la nostra existència".
Així i tot, Estela també recorda l’episodi polèmic que va culminar amb la seva destitució, en una decisió del conseller Elena que va ser titllada de politització. El comissari Estela afirma al Segre que “no va ser un moment fàcil per a mi que la direcció política del moment cregués oportú que no havia de seguir al meu lloc, però hi ha moments a la vida en què un ha de decidir entre perdre el cap i perdre la dignitat i jo vaig decidir no perdre la dignitat. I, encara que quan et tallen el cap fa molt de mal, suposo que perdre la dignitat ha de ser més dolorós”.
Trapero en el rerefons
Josep Maria Estela va ser nomenat comissari en cap dels Mossos en substitució del major Trapero el desembre del 2021, assumint la direcció del cos després de ser el cap a Tarragona i d’haver-ho estat també a la regió de les Terres de l’Ebre. Però Estela només va durar deu mesos en el càrrec. Tal com va explicar ElNacional.cat, Estela va fer públic el seu enfrontament amb la direcció policial i el comissari Sallent, en una guerra que va generar soroll pel conseller Elena. El distanciament encara es va fer més evident amb l’elecció de les quatre noves comissàries. Estela va plantejar que d’entre els intendents que havien passat el procés s’havien d’escollir quatre homes i dues dones, en contra de la tria que va fer el conseller i el seu equip i que va avançar ElNacional.cat: quatre dones (Bosch, Catà, Estruch i Luis) i dos homes (Chacón i Alvira). El rerefons, però, era l’acostament que Estela va fer amb l’entorn de Trapero. L’excap del cos va saber acostar-se a Estela, generant-li temor per la gestió d’Eduard Sallent, amb qui el major mantenia una visió completament oposada del cos.