Montserrat Estruch és la comissària en cap dels Mossos d'Esquadra a la ciutat de Barcelona des de l'estiu del 2023. Després de passar per moltes comissaries, on havia desenvolupat diverses tasques de comandament, va ser la segona de la regió Metropolitana Nord, amb el comissari Sergi Pla, i des del mes de juny que va ser nomenada la cap de la ciutat de Barcelona. Una plaça complicada, però que Estruch assumeix com un repte i on des del primer dia ha imprès el seu lideratge.
No n'hi ha prou amb bones dades
La màxima responsable de la seguretat a la capital de Catalunya, durant els primers mesos del seu mandat, ha fet canvis a la prefectura regional i ha dissenyat cap a on ha de caminar la seguretat de Barcelona durant els mesos vinents. En una entrevista als nous estudis del diari ElNacional.cat la comissària ha explicat aquest model, on centrarà els seus esforços i també la necessitat de revertir la sensació d'inseguretat amb més comunicació, per explicar què fan els Mossos d'Esquadra.
La comissària defensa que Barcelona és una ciutat segura, però no en té prou amb les dades. És el primer cop que un comandament en parla de manera oberta. Vol revertir també la percepció. "Un barri, un districte, pot ser més o menys segur des del nostre punt de vista, és a dir, les dades objectivament poden ser bones, però si la percepció dels ciutadans és dolenta, encara hem de fer més", assegura la comissària en aquest vídeo preguntada per ElNacional.cat.
"Però no només comunicant millor l'acció de la policia servirà. Ens hem de basar en la part objectiva, les dades, i també en la percepció dels ciutadans. Hem d'escoltar a tothom. La comunicació és dir què estem fent, dir què és el que podem fer també, amb sinceritat, i que hi hagi aquesta confiança perquè la ciutadania també ens pugui demanar què és allò que necessita", ha detallat en aquesta entrevista la comissària Estruch.
El full de ruta de la seguretat a Barcelona
La comissària ha explicat també quins són els objectius del seu mandat i on ha demanat que els comandaments de les comissaries dels districtes de la ciutat hi esmercin més esforços. Estruch ha assegurat que són, ara mateix, els objectius de la seguretat a Barcelona. Des de la multireincidència als robatoris a domicilis, passant per la salut pública i la lluita contra les violències sexuals. Es pot escoltar tot el pla d'acció de la cap de Barcelona en el següent vídeo.
Estruch també assegura que la ciutat funciona a escala policial gràcies a la figura del Comtal 5, el cap de torn regional operatiu, una figura 24/7, per torns, que serveix d'enllaç entre les diverses comissaries dels districtes i que permet gestionar incidents crítics amb un comandament d'alt nivell a peu de carrer. Aquesta figura li ha donat valor i l'ha consolidat a la ciutat la comissària Estruch.
Què falla amb els narcopisos?
Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana treballen de manera coordinada a la ciutat de Barcelona i la comissària Estruch ha assegurat a ElNacional.cat que això seguirà així. S'està treballant per deixar per escrit el protocol de com s'ha de treballar i de com s'han de coordinar els equips conjunts d'investigació, que funcionen molt bé amb investigacions per delictes de salut pública. "Jo ja he fet dues juntes locals de seguretat, em vaig comprometre i ens vam comprometre amb el cap de la Guàrdia Urbana a millorar la relació pel que fa a coordinació, tot i que ja és magnífica". S'ha augmentat l'activitat policial conjunta els darrers mesos, assegura la comissària.
I sobre la redacció d'aquest nou protocol, Estruch ho normalitza. "Vam considerar que era important, doncs, dintre de cadascuna de les nostres competències, plasmar per escrit, negre sobre blanc, què és el que havíem de fer i com ho havíem de fer. Tothom està molt més tranquil, cadascú de nosaltres, d'acord amb les nostres competències, sap què és el que pot fer, fins on pot arribar i com ens hem de coordinar i col·laborar. I la relació és excel·lent", apunta la comissària en aquesta entrevista amb ElNacional.cat.
El que va fer iniciar aquest protocol van ser les investigacions que es fan entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra per combatre els narcopisos. Un fenomen que colpeja sobretot el cor de la ciutat, el Raval, a Ciutat Vella, i que complica la vida als veïns. Els narcopisos generen inseguretat, incivisme i robatoris. Quina és la situació ara mateix dels narcopisos i què falla? Ho respon en aquest vídeo la comissaria Estruch.
Rellotgers tot l'any
El robatori de rellotges, que si bé no representa quantitativament un nombre elevat dels fets registrats a la ciutat, sí que qualitativament, pel valor, genera mals de cap a la policia, ha obligat a mantenir actiu durant tot l'any, tal com ha explicat la comissària en aquesta entrevista a ElNacional.cat, el grup especialitzat en robatoris de rellotges. El que es va crear com un grup, batejat amb el nom de Titani, es reforçarà ara amb més agents en el grup polivalent de la nova Àrea d'Investigació Criminal (ARI) de la regió de Barcelona. La pota polivalent i també la pota de la salut pública d'aquesta àrea que només funciona a nivell regional a Barcelona, tindrà més agents amb un oferiment de places, que també servirà, de retruc, per reforçar les plantilles de les Unitats d'Investigació (UI) de les comissaries de districte de la ciutat.
El Pla Tremall, en revisió
Barcelona, per la seva projecció mundial, atrau delinqüents. "Quan hi ha molta gent hi ha oportunitat per a bé i per a mal, és a dir, sempre diem el mateix, quan tu tens molta gent junta, és molt bo, per exemple, per al comerç, per als hotels, però també això atrau l'oportunitat, l'oportunitat dels delinqüents que volen aprofitar-se d'aquesta acumulació de persones que hi ha a la ciutat de Barcelona", apunta la comissària, però no amaga que és un tema, aquests delinqüents que entren i surten dels jutjats, que tot i ser detinguts no ingressen a presó, que els preocupa i els ocupa.
La comissària ha avançat que des de la Prefectura regional que ella lidera s'ha encarregat una revisió del Pla Tremall per poder-lo millorar. Funciona, assegura, i la prova és que s'ha replicat també, amb altres noms, a les regions metropolitanes Nord i Sud, on també tenen aquesta problemàtica, però sempre es pot millorar.
"Tenim la part de la prevenció, tenim la part de la investigació i tenim la part de la intel·ligència. És molt important per nosaltres aquesta intel·ligència, guanyar aquestes dades que ens fan també invertir millor en la prevenció. Com més informació tens, més intel·ligència tens, millor pots fer la prevenció i això ens permet ser més efectius".
L'assassinat del Poble-sec, per resoldre
L'any 2023 es van registrar dotze homicidis a la capital de Catalunya -una xifra, a escala catalana, que va superar els 65- i tots s'han pogut resoldre menys un. Va ser els darrers dies de l'any, abans de Nadal. Un home va ser executat amb una pistola amb silenciador al bar Casa Catracha, del Poble-sec, al carrer de Blai. Tot sembla indicar que està relacionat amb el tràfic de drogues i l'enfrontament entre bandes sud-americanes que es dediquen a aquest negoci.
La comissària, però, ha assegurat que es tracta d'un fet puntual i descarta que hi hagi cap guerra entre bandes d'aquest tipus. "Evidentment, ens fa patir, no ens agrada que succeeixi aquest fet a la ciutat de Barcelona, bàsicament perquè això afecta també amb la percepció de seguretat de la ciutadania". Sobre el narcotràfic, relacionat amb el crim organitzat, Estruch assegura que des de Barcelona es fa prevenció i la Comissaria General d'Investigació Criminal dels Mossos hi està a sobre amb investigacions. Sobre la investigació concreta del crim, la comissària ha assegurat que es tenen línies de treball, que s'està fent bé i que creu que es podrà arribar a saber qui hi ha darrere d'aquell crim d'abans de Nadal.