La Comissió de Dones Advocades de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab) celebra el seu 40è aniversari enguany. ElNacional.cat descobreix la tasca d'aquesta comissió en una enriquidora conversa amb cinc de les seves integrants, amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, que se celebra aquest dilluns 25-N. El seu objectiu? Treballar de forma transversal per a la defensa, control i divulgació de tots aquells aspectes que es refereixen o afecten les dones. Són advocades feministes, que fan una feina discreta però tenaç i pionera des del 1984: des de defensar la legalització de l’avortament, fins a la lluita contra la mutilació genital femenina, contra les violències masclistes, i la reivindicació de la igualtat entre homes i dones.
Totes cinc advocades comparteixen que, malgrat els avenços, cal seguir treballant per capgirar la xacra constant de dones agredides i mortes per les seves parelles i exparelles -hi ha un centenar protegides pels Mossos d'Esquadra, l’augment d’agressions sexuals, els micromasclismes, el sostre de vidre que es manté a tots els oficis, i perquè la pobresa continua sent femenina.
Discriminacions que es mantenen
“Les lleis i el Codi Penal són necessaris, però també cal més prevenció i educació per canviar aquesta societat masclista i patriarcal”, afirma Olga Arderiu, presidenta de la Comissió de Dones Advocades.
"Encara hi ha molta discriminació vers les dones. És una batalla ideològica. A la comissió treballem molt i intentem de fer coses pràctiques per ajudar les dones, com el canal de denúncia",declara Marina Roig, vicepresidenta de la comissió, que hi afegeix: "La Comissió de Dones ha d'incidir més en la resta de comissions de l'Icab, que són molt masculines. Som la mosca cojonera."
“No n’hi ha prou amb els canvis legislatius, s’ha d’estar alerta i vigilar que es compleixin. Perquè encara no hi ha una igualtat real entre homes i dones”, hi afegeix la veterana Pilar Rebaque, que recorda: “Des del 1976, les advocades feministes som a totes les lluites.”
Un acte commemoratiu
Per commemorar l’aniversari de la comissió, Arderiu, Roig, i Rebaque, juntament amb les seves companyes advocades Teresa Blasi, Mariona Serda, Lourdes Torres, Marina Galles, Àngels Calàbria, Victòria Prada, Lídia Borell, Ana Abrain, Gemma Sahun i Cristina Gonález han tret temps de sota les pedres per poder assajar una lectura teatralitzada de poemes i escrits de dones, que representaran aquest dijous, 28 de novembre, al saló d’actes de l’Icab, sota el títol 40 anys de veus de dones. “És més difícil això que fer un informe final en un judici”, comparteix una d'elles somrient.
Drets de les dones i les advocades
Un dels nous reptes de la Comissió de Dones Advocades és crear un punt lila o canal de denuncia de supòsits de discriminació sexual o de gènere a la professió, al qual tingui accés el màxim de personas. Se situarà a la Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, que representa a un cenentar de corporacions professionals del país, amb més de 200.000 col·legiats i col·legiades de tots els sectors professionals.
Precisament, la Comissió de Dones Advocades va publicar un missatge, recentment, a la xarxa social X, que evidencia reivindicacions pendents: “La @CDonesAdvocades dona tot el seu suport a @carlavall i reivindica el dret de les dones advocades a què li siguin respectats els seus drets com a mare gestant, sense que això determini que una altra dona es vegi obligada a modificar la lliure elecció d’advocada.”
Carla Vall, advocada d'Elisa Mouliaá, va ser criticada per alguns sectors per haver demanat la suspensió del temps processal de la denúncia per agressió sexual que acabava de presentar contra l’exdiputat i portaveu de Sumar Iñigo Errejón, que ja l’ha negat i ha reclamat declarar.
La llei d'enjudiciament civil i el reial decret llei 5/2023 permet la suspensió d’un judici o processos judicials per malaltia de professionals de l’advocacia o els seus familiars i també pel naixement i cura d’un menor. Però, les advocades encara tenen problemes per les baixes maternals?
“S’han de ponderar drets, i més si una persona està a la presó. Però sí encara costa molt que es respecti aquest dret, tot i que ho recull la llei. També és important que es respecti el dret a la lliure elecció de l’advocada. La persona ha explicat coses íntimes a l’advocada i no serveix que la representi una altra persona del despatx, com es diu”, declara Arderiu. La vicepresidenta de la comissió, Marina Roig, també comparteix que reben queixes d’advocades en aquest sentit, i que les deriven a la Comissió de Relacions amb l’Administració de Justícia de l’Icab perquè facin de mediadors amb els jutges i tribunals.
En aquest sentit, Lídia Borrell Roca, advocada laboralista, de 27 anys i de les més joves de la comissió, denuncia que "queda molt camí" per a que es compleixi la igualtat que promouen les lleis. "La bretxa salarial es manté i ara els sous dels homes són un 18% més alts que els de les dones. Pel que fa al pensionistes, aquesta diferència és encara més gran", explica la lletrada.
Borrell també assegura que una assignatura pendent és la corresponsabilitat en els cures dels fills: "Les darreres estadístiques de l'Idescat demostres que la majoria que demanen permisos segueixen sent dones, i té un impacte sobre elles."
Acords assemblearis i conscienciació
A la Comissió de Dones Advocades hi ha inscrites unes 400 advocades. Representen només un 5% de les 8.434 advocades exercents (48%) a l’Icab, que s’acosten als 9.175 advocats exercents (52%). Curiosament, a l’Icab hi ha més col·legiades no exercents (3.612) que col·legiats (3.028), segons les dades actualitzades de l'Icab. La baixa participació a la comissió és potser un reflex de la desafecció generalitzada que hi ha vers el col·legi, com passa en altres entitats, i a la societat en general.
“També pot ser el reflex de la doble jornada laboral que tenen les dones, al despatx i a casa, o les llarguíssimes jornades laborals en despatxos grans i que no et deixen temps per a res més”, reflexiona Arderiu. També exposa que fan conferències sobre noves lleis i sentències innovadores de forma híbrida i on line per afavorir la participació, però que pot perjudicar a l'intercanvi presencial. “Cal que sortim més dels despatxos i de casa, que sociabilitzem!”, reivindica la presidenta de la comissió, de la qual és membre des del 2004, quan a través del Grup d’Advocats Joves van apostar per ser presents a totes les comissions de l’Icab.
Precisament, l'advocada laboralista Lídia Borrell, explica que es va inscriure a la Comissió de Dones Advocades el març passat per aquest enriquiment col·lectiu. "Escoltava a les meves companyes del despatx i ho trobava tot molt interessant: a nivell personal, poder compartir la professió amb companyes d'altres branques.I, ja veia que és de les comissions més actives i que participen amb entitats, com ara Ca la Dona, per fer formació i conscienciación en perspectiva de gènere ", manifesta.
Borrell posa l'exemple de la mutilació genital femenina: "Hi ha ONG que s'hi dediquen, però també és útil fer xerrades a docents i explicar-los els mecanismes per evitar-ho si es troben un cas. Són accions pràctiques d'interpretar les lleis per a la conscienciació i protecció de les dones i les nenes."
“És molt dur tirar endavant un despatx! He tingut sort d’estar en un despatx col·lectiu (...) A les tres setmanes de tenir el fill, ja treballava i sort dels meus companys que m’han ajudat molt”, recorda l’advocada Teresa Blasi, de 68 anys, especialitzada en dret laboral i orgullosa de defensar treballadors i sindicats, també d'empreses públiques importants. Blasi és una de les veteranes de la Comissió de Dones Advocades, i va compartir la presidència amb Pilar Rebaque. “Ara faig el que m’agrada”, confessa Blasi, que alhora alerta del problema dels ventres de lloguer:"Són il·legals, però es permeten i s'acabarà legislant per garantir els drets del menor." Fa formació en plans d’Igualtat i va a les reunions que altres companyes de la comissió no hi poden anar pel seu ritme frenètic als jutjats.
Totes les entrevistades expliquen que a la Comissió de Dones Advocades treballen “de forma assembleària”, tot es consensua, fins i tot els càrrecs de presidència i vicepresidència, que es renoven cada quatre anys i on s’acompanya a les noves en els càrrecs. “Aquí treballem molt i no ho fem per promocionar individualismes”, manifesta Roig, que es va incorporar a la comissió el maig del 2017. “Em considerava feminista fins que vaig conèixer a les integrants de la comissió, són molt grans!”, confessa rient la penalista.
El violador de l’Eixample, l'origen
Pilar Rebaque, considerada la documentalista del grup per la seva tasca a la Comissió de la Dignitat, rememora que la creació de la comissió va ser impulsada per advocades com Magda Oranich, Lourdes Torres, Mariona Cerdà, Mercè Pigem, i l'Angelina Oriós, que “amb l’aparició del violador de l’Eixample, que també se'l deia el violador de Gràcia, van dir al degà que calia una atenció especialitzada per a dones agredidas. El degà Antoni Plasencia va ser qui va decidir que es fes una comissió de dones que és més important que una secció”.
Rebaque i Blasi destaquen que la comissió ha estat pionera en la denúncia de la mutilació genital femenina; en crear un tipus de torn d’ofici per a víctimes de violència masclista, cinc anys abans de la primera llei contra la violència masclista del 2005, de plantejar la violència econòmica com un tipus de violència masclista, que ara comencen a admetre els tribunals.
Això no obstant, també admeten una batalla perduda. Tot i aportar lingüístiques i expertes, el 2008 quan es van canviar els estatuts de l’Icab, es van aplicar canvis amb visió de gènere, però no va guanyar la seva aposta per canviar el nom de la institució a Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona. Es va apostar per “Col·legi de l’Advocacia de Barcelona”. Només el col·legi de Tortosa ha mantingut aquesta diferència.
El canal de denúncies ampliat
En aquest treball en xarxa, la Comissió de Dones Advocades de l’Icab juntament amb les integrants de la Comissió de Violència Masclista i Igualtat del Consell de l’Advocacia Catalana, va aconseguir que aquest òrgan, que aglutina els 14 col·legis catalans, obrís el passat 8 de març un canal per denunciar possibles casos de discriminació per raó de sexe o de gènere entre la professió. S'hi pot accedir a través de la pàgina web del Consell (www.cicat.cat) o amb el correu electrònic denunciadiscriminacio@cicac.cat.
Ara, el repte és crear aquest canal o punt lila a la Intercol·legial, que serà gratuït per a totes les professionals. Olga Arderiu explica que la intenció és que el punt lila estigui fora dels col·legis “per poder mantenir la confidencialitat de la persona denunciant”. Marina Roig hi afegeix que “aquest punt lila l’integraran advocades i psicòlogues, i també treballadores socials, i faran una primera atenció o assessorament”. Queden serrells per polir, però seria una fita posar-lo en marxa pel pròxim 8-M.
El canal de denúncia, segons Arderiu, és per donar resposta a uns dels problemes reflexats en els resultats de l’estudi que van encarregar sobre la professió, amb enquestes anònimes, el 2022. S'hi constatava que continuen existint assetjaments sexuals i micromasclismes a la feina, als despatxos professionals, als jutjats –tot i que amb menys mesura per la presència més gran de dones a la judicatura-, com també s'ha vist en els partits polítics i en el conjunt de la societat.
Premi amb nom de dona i Nicaragua
En aquest treball conjunt, Marina Roig recorda que l’any passat van proposar un premi amb nom de dona, inexistent a l’Icab, i que es va plantejar posar el nom que Rebaque, com a preservadora de la memòria democràtica, sempre els recordava: Maria Soteras i Mauri, primera jurista catalana, llicenciada el 1927 i obligada a exiliar-se a Mèxic, on va morir el 1976.
Dels darrers actes, Arderiu també en destaca la denúncia que han fet contra la persecució de dones defensores de drets a Nicaragua, obligades a exiliar-se. Dues d’elles van poder recollir el premi que els va donar l’Advocacia Catalana.
“Cal seguir treballant, però tenim relleu generacional a la Comissió de Dones Advocades”, conclou amb satisfacció Teresa Blasi.
