La publicació de continguts antisemites a internet s'ha multiplicat durant la pandèmia. Comparat amb els mesos previs a l'arribada del coronavirus, un estudi publicat aquest dijous a la Comissió Europea ha detectat un augment preocupant d'aquests discursos d'odi, amb especial incidència en les xarxes socials en francès i en alemany.
La investigació mostra que, davant els dos primers mesos del 2020, en aquest mateix període del 2021 el nombre continguts antisemites a Twitter, Facebook i Telegram en francès s'ha multiplicat per set, mentre que en llengua alemanya s'han detectat més de tretze vegades més continguts antisemites.
"Un virus d'odi dirigit contra les comunitats vulnerables"
Les conclusions de la investigació afirmen que l'ús de paraules clau antisemites "va augmentar considerablement" durant la pandèmia, de manera que la Covid-19 va estar acompanyada "per un virus d'odi dirigit contra les comunitats vulnerables". A més, el contingut antisemita difós a les xarxes socials aconsegueix un alt nombre de comentaris i comparticions. En el cas de Facebook, els continguts en francès van aconseguir més de mig milió d'interaccions entre l'1 de gener de 2020 i el 8 de març de 2021. I a Twitter, aquest tipus de continguts en francès va rebre més de tres milions de retuits i m'agrada.
En el cas de les aplicacions de missatgeria instantània, els usuaris de Telegram en alemany són la comunitat antisemita "més activa observada en totes les plataformes i idiomes", ha detallat l'estudi, que va exposar que a principis de 2020, poques vegades hi havia més de 60 missatges antisemites al dia, però des de gener de 2021 van detectar entre 600 i 1.000 missatges diaris.
Per què han augmentat aquests continguts arran de la pandèmia?
L'estudi explica que, des del començament de la pandèmia, les incerteses i ansietats econòmiques al voltant del virus han estat utilitzades com a armes per extremistes, teòrics de la conspiració i actors de la desinformació, que han tractat de propagar, radicalitzar i mobilitzar les audiències en línia durant els confinaments.
En les seves conclusions, el text assenyala la necessitat d'un marc europeu per a la regulació digital per tal d'abordar l'antisemitisme en línia, així com endurir els controls a les xarxes socials per limitar la difusió d'aquests missatges. Aquest treball, realitzat per l'Institut per al Diàleg Estratègic (ISD), es publica en ocasió de la 5a reunió del Grup de Treball de la Comissió Europea sobre Antisemitisme.