Els propietaris de gossos, especialment aquells que surten a passejar pels parcs o boscos amb la seva mascota, temen l’arribada de la primavera perquè amb ella arriba també la processionària, una eruga (𝘛𝘩𝘢𝘶𝘮𝘦𝘵𝘰𝘱𝘰𝘦𝘢 𝘱𝘪𝘵𝘺𝘰𝘤𝘢𝘮𝘱𝘢), que prolifera en els boscos de pins d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica. La processionària és un insecte que en les persones, especialment en els nens, pot provocar problemes de salut, com irritació i inflamació al nas i la gola, causant dificultats respiratòries, i pot afectar les oïdes. En cas de tenir al·lèrgia, l’afectació pot provocar fins i tot un xoc anafilàctic greu. Però per qui és realment la processionària és molt perillosa, i fins i tot pot ser mortal, és per als animals. Les altes temperatures han alterat el seu cicle vital i amb ell s'ha avançat l'època de l’arribada de la processionària a terra, per això cal extremar l’atenció a partir d’ara si deixem els gossos solts pels parcs i boscos on pugui haver-hi pinars de tota mena.

 

 

Un cicle alterat pel canvi climàtic

Des del mes de setembre i durant els mesos d’hivern, les larves es mantenen en una mena de nius en forma de cabdells blancs formats per fils sedosos que pengen de les copes dels arbres, i entre els mesos d’abril i maig baixen pel tronc del pi cap a terra, formant les característiques fileres per desplaçar-se (d’aquí el nom col·loquial de processionària), buscar un indret on enterrar-se i començar la metamorfosi de cuc a papallona, per després aparellar-se i tornar a posar els ous als pins. Però el que succeïa a la primavera, ara passa al gener i febrer a conseqüència del canvi climàtic i de les altes temperatures. Cada cop surten abans i cada cop hi ha més perquè hi ha menys depredadors naturals que siguin una amenaça per a la seva existència i, a causa del canvi climàtic, també s’estenen cap a latituds més septentrionals i creixen els seus límits geogràfics, trobant-se fins i tot en altituds de més de 1.500 metres, on abans no arribaven.

 

La proliferació de la processionària l’ha convertit en una de les plagues més comunes i importants dels pinars del Mediterrani. Es pot alimentar de qualsevol espècie de pi, amb especial predilecció pel pi larici, el pi albar, el pi canari i el pi silvestre, però també pot malmetre cedres i avets, i la seva voracitat pot produir defoliació de l’arbre afectat. Es calcula la processionària afecta unes 120.000 hectàrees (al voltant del 15%) de les pinedes que hi ha a Catalunya estan afectades per aquesta eruga que, a més de la seva capacitat defoliadora, té un gran poder urticant.

Com afecta els gossos?

La processionària pot convertir-se en un problema de salut pública si els nens i els animals s’acosten massa. Les erugues, quan se senten amenaçades, deixen anar uns pèls urticants molt fins que queden suspesos en l’aire i que quan entren en contacte amb la pell de les persones o els animals poden provocar importants afeccions. Les fileres de processionària de colors cridaners criden l’atenció dels gossos, que s’acosten a ensumar-les i fins i tot intentar menjar-se-les. Si els pèls urticants entren en contacte amb les vies respiratòries, aquestes es poden inflamar i causar una obstrucció mortal. Però aquests pèls, que contenen una substància tòxica anomenada taumetopeïna i alliberen histamina, el que també poden causar amb el contacte amb la pell o les mucoses (de la trufa del morro del gos o la llengua) és la necrosi dels teixits. Per això és molt important que si el gos ha estat en contacte amb l’eruga, es pugui rentar la zona afectada abundantment amb sèrum fisiològic o aigua, i portar-lo tan aviat com es pugui al veterinari.