Després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, els experts alerten que cal implicar més la comunitat musulmana en la prevenció de processos de radicalització. Lurdes Vidal, directora de l'Àrea de Mòn Àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), apunta a un nou perfil de terroristes gihadistes integrats, molt joves (per tant, més influenciables) i ràpidament radicalitzats, que divergeix del d’autors d’atemptats com els de París o Brussel·les. El nou perfil i el model de captació condueixen, segons Vidal, a repensar les estratègies. En canvi, l’experta en gestió de la diversitat i construcció de la identitat Najat Driouech prefereix no parlar d’un nou perfil i indica que també hi ha casos de ràpida radicalització en països com el Marroc. En canvi, també veu "clau" involucrar la comunitat musulmana en els plans per evitar nous casos de radicalització. “No oblidem que eren joves de Ripoll”, recorda.

Els atemptats de Barcelona i Cambrils van deixar dolor i amb aquest dolor, també molts interrogants en la societat internacional i, sobretot, a Catalunya. El primer que destaca Vidal és que “hi ha una confusió i un desconeixement molt grans” i rebutja parlar de Catalunya com a "niu" o "bressol" gihadista. Segons ella, si bé és cert que “hi ha una presència salafista a Catalunya” -grups que fa molt temps que estarien implantats al territori i que seguirien aquesta versió conservadora i rigorista de l’islam-, la gran majoria dels musulmans a l’Estat no segueixen corrents salafistes sinó que segueixen corrents “molt més oberts i tolerants de l’islam”. 

A més, matisa, tot i que en el passat hi ha hagut passarel·les de contacte entre grups salafistes que han acabat abraçant el gihadisme, “no són el mateix”. “Un [el salafisme] és una ideologia i l’altre [el gihadisme], una pràctica violenta”, diu. Vidal explica que els cossos de seguretat “estan molt a sobre” d’aquestes comunitats salafistes. “Estan sota els radars, si els terroristes haguessin sortit d’aquest entorn, probablement els haurien detectat”, diu la investigadora. 

"Molt joves" i radicalitzats 

Un dels punts més desconcertants dels atacs a Barcelona té a veure precisament amb la ràpida radicalització dels seus autors, joves d’entre 17 i 24 anys i, segons informacions de la investigació, "integrats" a Ripoll. Vidal apunta que en els atacs de Barcelona i Cambrils “s’ha anat un pas més enllà”. L’experta en món àrab assenyala el protagonisme de ciutats més petites, ja sigui com a objectius o origen dels terroristes, i que són nois molt joves, “que ja no surten de barris marginals o d’un procés d’exclusió”. 

Per la seva banda, Najat Driouech analitza que tot i considerar-se que estaven integrats, eren “ànimes perdudes i fràgils cercant de manera desesperada un espai d’identitat que els donés la importància que buscaven”. “La societat catalana parla diu que estaven integrats, però jo em pregunto: integrats en què?, com?”, assenyala Driouech, que destaca la complexitat d’identitat amb la qual es troben molts joves de segones o terceres generacions. Recorda, per exemple, que els joves de Ripoll eren joves amb dues o tres cultures. “La majoria provenen del Rif i alguns dels seus pares ni tan sols parlen l’àrab, ells desconeixen totalment el codi del dialecte marroquí, etc.”, assenyala per il·lustrar-ne la complexitat.

Prevenció

De fet, la dificultat de construir una identitat múltiple és un dels factors de risc de radicalització. Ho adverteixen els departaments d’Ensenyament i Interior de la Generalitat en el document "Prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització als centres educatius". "En el cas d’alguns adolescents, aquest procés ha de superar l’escull de la pèrdua de part de la seva identitat com a conseqüència de l’aculturació derivada del procés migratori familiar o propi, i fer seus elements de la nova cultura per ser capaços de construir una identitat múltiple. El paper de la societat en el procés de construcció identitària és clau", diu el document. 

Najat Driouech es mostra crítica amb els plans en matèria de prevenció i considera que cal anar més enllà i comptar amb la participació de la comunitat musulmana. Segons ella, el pla de prevenció va molt dirigit a un tipus de joves i es volia implementar als centres educatius i implicar l’equip docent sense que aquest hagi rebut formació suficient. “No sé si hem fracassat, però no ha funcionat”, sentencia. La comunitat musulmana, afirma, és la segona víctima més afectada i perjudicada. “Ella també vol dir la seva però ningú l’escolta”, diu. Assenyala que cal dissenyar línies estratègiques que impliquin escoles i també centres de culte, entre altres. 

La comunitat musulmana a Catalunya 

Catalunya té la població musulmana més nombrosa de l’Estat espanyol. Dels gairebé dos milions que hi ha, una quarta part resideixen a Catalunya, segons dades del darrer estudi demogràfic de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya. A més, en deu anys (entre el 20014 i el 2014) gairebé s’ha duplicat el nombre d’oratoris, i l'islam és la tercera confessió més representada al país, amb un total de 256 oratoris, segons dades de la Generalitat. 

Segons el darrer "Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat a Catalunya", entre el 2014 i el 2016 va augmentar en gairebé el 13% el nombre de ciutadans que consideren que hi ha una bona relació entre les diverses comunitats religioses del país.