Després de les noves PAU validades fa unes setmanes pel govern espanyol, el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, ha anunciat aquest dimecres des de Salamanca que les comunitats del PP han pactat una selectivitat comuna pel 2025. Feijóo ha presumit que aquest acord es contraposa amb el "desgovern" de Pedro Sánchez i ha defensat que la seva formació defensa tant la "igualtat" com l'"equitat" dels espanyols. Tanmateix, el que s'ha pactat no és per a tant: què se'n sap de les proves d'accés a la universitat de l'any vinent a les 12 autonomies governades pels populars?
La selectivitat comuna del PP inclou que els exàmens vagin sobre els mateixos continguts, que tinguin els mateixos criteris de correcció i les mateixes dates de realització. A més, l'acord estableix que les preguntes de l'examen siguin del mateix tipus, que hi hagi el mateix nombre de preguntes i que estiguin en el mateix ordre, així com que les notes surtin alhora i que tot es faci "en el mateix temps i forma". "S'ha pactat fins a la xifra de faltes d'ortografia amb les quals se suspèn un examen", ha explicat Feijóo, que ha afegit: "S'ha acordat l'homogeneïtzació del contingut de matèria i examen. I de cadascuna de les 15 matèries de la fase obligatòria s'ha desenvolupat una matriu d'especificacions i la descripció de la prova". Finalment, ha dit que es respectaran "totes les llengües i la diversitat cultural i educativa de les diferents comunitats".
La nova selectivitat del govern espanyol
Tanmateix, cal dir que la nova selectivitat aprovada pel govern espanyol ja contemplava l'harmonització i l'homogeneïtzació dels exàmens, així com una estructura i uns criteris de correcció "mínims comuns" a tot l'Estat. És a dir, que els paràmetres de qualificació valoraran aspectes com l'adequació a allò que sol·licita l'enunciat, la coherència, la cohesió, la correcció i la presentació.
D'altra banda, hi haurà quatre exàmens obligatoris: Llengua Castellana i Literatura, Llengua Estrangera (anglès, francès, italià, alemany o portuguès), Història d'Espanya o Història de la Filosofia i la matèria específica de la modalitat de batxillerat triada. En les comunitats amb llengua cooficial hi haurà un cinquè examen obligatori: a Catalunya, Llengua Catalana i Literatura. A més, els alumnes que vulguin pujar de nota podran presentar-se a un màxim de quatre exàmens voluntaris.
Una proposta descafeïnada
La selectivitat del govern espanyol també estableix un únic model d'examen per a cada matèria, amb una o diverses preguntes entre les quals els alumnes sí que podran triar. Entre aquestes preguntes n'hi haurà de resposta oberta, que suposaran el 70% de la nota de l'examen. La idea és restar importància a la capacitat memorística i enfortir el pensament crític, la reflexió, la creativitat i la maduresa. Així, en un comunicat, el PSOE ha assegurat que la proposta del PP "és una nova maniobra política per generar confrontació, sense cap intenció real de millorar l'educació".
Vist això, veiem que el que ha anunciat Feijóo no dista tant del que va aprovar el govern espanyol. Tanmateix, el líder del PP i els presidents autonòmics s'han vantat de l'acord i han fet una crida perquè la resta de comunitats se sumin al pacte. "Si el PSOE o els nacionalistes són capaços de superar els seus prejudicis polítics, els beneficiaris seran els estudiants d'aquestes comunitats autònomes", ha dit. Recordem quines són les 13 comunitats on governen els populars: Andalusia, l'Aragó, les illes Balears, Cantàbria, Castella i Lleó, el País Valencià, Extremadura, Galícia, La Rioja, la Comunitat de Madrid, Múrcia, Ceuta i Melilla.