“Companya, jo sí que et crec”,“prou violència institucional”, "prou cultura de la violació" i "no callarem", han sigut els lemes que han cridat desenes de dones a la concentració aquest dilluns a la tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra l’absolució de Dani Alves per agressió sexual a una noia, que va dictar divendres la secció d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La plataforma Novembre Feminista, espai de Ca la Dona per erradicar les violències masclistes, ha convocat aquesta protesta. Amb una pancarta davant l'edifici de la Generalitat, diferents activistes han llegit un manifest per exigir que els casos de violència sexual s'investiguin i jutgin amb perspectiva de gènere, que el Tribunal Suprem revoqui l'absolució, i han assegurat que aquest cas és un exemple clar de "violència institucional". Han reclamat que s'apliqui la Llei catalana d'erradicació de les violències sexuals. "Visca, visca, visca la lluita feminista", han corejat en acabar la reivindicació.
El futbolista va rebre la seva absolució just quan feia un any que estava en llibertat provisional. La hi va concedir el mateix tribunal de l'Audiència de Barcelona que va condemnar l’exjugador del Barça a 4 anys i 6 mesos de presó per la violació d'aquesta noia al lavabo d'un reservat de la discoteca Sutton de Barcelona el desembre de 2022. Feia 14 mesos que estava en presó provisional.
L'Audiència de Barcelona va admetre que la víctima expressava algunes contradiccions i no aclaria com es va fer mal a un genoll, però li va donar plena credibilitat raonant que en el relat de les víctimes hi ha llacunes o por al relat total. Ara, el TSJC, però, considera que la declaració de la víctima no és suficient, ni el testimoni de les amigues, ni el dels mossos que la van atendre a la discoteca Sutton, i decanta la balança cap a l’absolució per les empremtes dactilars al lavabo, que no quadren amb el seu relat, i restes d’ADN a la seva boca. La denunciant va negar haver fet una fel·lació a Alves, i sempre ha assegurat que no va donar el seu consentiment a mantenir relacions sexuals; mentre el brasiler va canviar fins a tres cops el relat i va assegurar que eren relacions consentides.
Juristes crítiques amb la resolució
Les crítiques de l’absolució de Dani Alves no només han arribat de representants de diferents partits polítics, com ara la vicepresidenta María Jesús Montero, que va qualificar-la de “vergonya”. Juristes feministes i expertes fan pedagogia de les mancances de la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
“El criteri del TSJC en la sentència del cas Alves, i en unes altres, dona compte d'un dèficit analític estructural persistent, el de la perspectiva de gènere, interseccional i victimològica”, afirma la penalista Laia Serra en un article publicat sota el títol Víctima fiable o mètode fiable? Conceptes que fan referència directa a la “fiabilitat” que sosté la sala d’apel·lacions del TSJC, que falta a la declaració de la víctima per poder condemnar el futbolista.
En aquest sentit, l'Asociación Mujeres Juezas de España (AMJE) ha fet un comunicat en el qual manifesta: “Des de fa molts anys, la jurisprudència del Tribunal Suprem ha reconegut que la declaració de la víctima pot ser suficient per justificar el dictat d'una sentència condemnatòria, fins i tot encara que fos l'única prova disponible.”
Hi afegeix que sempre cal respectar el principi d’innocència, però “disseccionar les declaracions de les víctimes atribuint extraordinari valor a possibles contradiccions en aspectes accessoris, sense atendre el relat global i els elements de corroboració perifèrica ens portaria, en nom d'un pretès mètode i rigor científic, a veritables situacions d'impunitat que, de nou, afectaran de manera evident dones i infància, víctimes principals d'aquests delictes”. I reclama que “no es tanqui la porta a les víctimes”, després dels avenços aconseguits.
Ara, el Tribunal Suprem tindrà la darrera paraula, tot i que pot trigar un any a donar resposta als recursos contra l'absolució, mentre Dani Alves és lliure d'anar-se'n de l’Estat espanyol.
