Milers de persones s'han concentrat aquest diumenge a Santiago de Compostel·la per denunciar la situació d'"emergència lingüística extrema" que viu el gallec i reclamar polítiques que promoguin la llengua i reverteixin la tendència actual. La concentració, que ha pres forma d'assemblea oberta, ha estat convocada per la plataforma Queremos Galego, i ha comptat amb l'assistència de representants polítics, sindicals, socials i culturals, que s'ha reunit a la plaça de la Quintana, a tocar de la Catedral, per reclamar un "canvi de rumb" en l'ús social de la llengua. A l'acte, que ha conduït l'artista Xurxo Souto, s'han barrejat càntics com "en gallec a Galícia", "volem gallec" o "volem fer créixer el gallec", amb missatges en pancartes que afirmaven "seré immortal si em parles" o "si perdem la parla no serem ningú". També s'ha llegit una declaració unitària, signada per més de 167 col·lectius, en la qual s'ha reivindicat el gallec com a "garantia de dignitat i prosperitat".
"Cap confiança" en el govern de la Xunta
El portaveu de A Mesa pola Normalización Lingüística, Marcos Maceira, ha destacat algunes dades que recull l'últim informe de l'Institut Gallec d'Estadística, com ara que la població que parla sempre en castellà ja supera la que ho fa en gallec, i que un terç dels joves menors de 15 anys no saben parlar gallec. Maceira ha assenyalat que el president de la Xunta, Alfonso Rueda, té en les seves mans "la millor eina possible" per promoure el gallec, "la política", però ha lamentat que el govern no està preocupat per aquesta qüestió. "No es pot tenir cap confiança en un govern que fa 15 anys que actua contra acords assolits per unanimitat al Parlament i que van comptar amb una gran participació social", ha lamentat. En aquest sentit, ha criticat que l'executiu del PP anunciï un nou acord per la llengua i alhora es negui a reunir-se amb la principal organització que la defensa.
Malgrat tot, s'ha mostrat optimista i ha assegurat que “és possible revertir la situació amb implicació de tota la societat gallega”. Maceira ha recordat que anteriorment, quan la societat gallega s'ha mobilitzat en defensa de la llengua ha aconseguit frenar el descens en el nombre de parlants. Així, ha concretat tres propostes: constituir plenaris de Queremos Galego a tota la geografia gallega, "reafirmar-se en el compromís" de la societat amb la seva llengua, i convocar de nou la societat a un nou acte el 23 de febrer —Dia de Rosalía de Castro— a la plaça del Obradoiro de Santiago.
El BNG veu possible canviar el rumb del gallec "si canvia la política"
La portaveu nacional del BNG, Ana Pontón, present a la concentració, ha afirmat que "és un dia per reivindicar l'orgull de tenir llengua pròpia", però també "per denunciar que la llengua gallega està en una situació crítica". "Els quinze anys de polítiques contra el gallec estan posant contra les cordes el futur del nostre idioma", ha denunciat Pontón, que alhora ha opinat que "és possible canviar el rumb si canvia la política que està fent la Xunta, començant per suprimir aquell decret —de plurilingüisme— de la vergonya que va convertir el gallec en una llengua de segona". La política nacionalista ha recordat al govern de Rueda que és més necessari que mai "aplicar el gran acord al voltant de la llengua, que és el Pla General de Normalització Lingüística".
Per part seva, el secretari general del PSdeG, José Ramón Gómez Besteiro, ha cridat la societat a revertir la "situació crítica del gallec després de 15 anys de governs del PP". "Ens hem d'aliar tots per canviar la situació d'emergència lingüística i fer que el gallec torni a recobrar l'impuls com una llengua que ens uneixi a tots els gallecs i gallegues", ha afirmat.