Quanta gent parla català a la Catalunya Nord? Qui el parla, on i per què? Quin paper ha jugat l’estat francès en l’arraconament progressiu de la llengua catalana com a llengua d’ús? I quin paper han tingut les escoles immersives com La Bressola o Arrels per fomentar-ne l’ús habitual? Totes aquestes són les preguntes a les quals Catalunya Nord: el català, a judici procura oferir respostes, tot explicant per què el català a França és per a alguns una llengua tocada de mort i per a uns altres, en canvi, una llengua resistent més viva que mai. El reportatge, que s'emetrà al 30 minuts diumenge 16 de juliol a les 22.05 h, és una coproducció de Frame CreativeMedia i PuntTV amb la participació de Televisió de Catalunya.
Un doble judici a la llengua, diumenge al "30 minuts"
El punt de partida del reportatge documental és el passat 18 d'abril, quan el Tribunal Administratiu de Montpeller va asseure al banc dels acusats els alcaldes i representants institucionals de cinc ajuntaments de la Catalunya Nord. Per primera vegada a la història, la República Francesa es personava com a acusació contra cinc municipis del seu territori per haver inclòs l'ús del català als plens municipals. Després de segles de repressió, prohibicions i decrets, tant a França com a Espanya, la llengua catalana es veia jutjada, una vegada més, dins les quatre parets d'un jutjat.
Més enllà d'analitzar el judici a Montpeller, però, Catalunya Nord: el català, a judici planteja també un altre tipus de judici: a partir de fets, testimonis i vivències, jutjar quin és l'estat actual de la llengua catalana a la Catalunya Nord, posant el focus sobretot en els joves nord-catalans i la progressiva recuperació de la llengua entre els menors de quaranta anys. La majoria d'ells, nets dels avis nascuts als anys trenta i quaranta, la generació que va deixar de parlar català als seus fills.
El treball, que és obra de Pep Antoni Roig, Roberto Lázaro i Jordi Escofet, ofereix una anàlisi exhaustiva de la situació sociolingüística a la Catalunya Nord. Una vintena de personatges conformen l’estol d’entrevistats, des de polítics a filòlegs, passant per historiadors, periodistes, advocats, mestres o activistes culturals nord-catalans. Dos d’aquests protagonistes més destacats són Nicolas Garcia, batlle d’Elna, i el general Gilles Glin, cap de l’oposició al mateix ajuntament. Amb dues visions absolutament antagòniques de la realitat historico-cultural del país, el reportatge pretén mostrar aquesta diversitat d’opinions sobre el pes i el paper de la llengua catalana al territori nord-català, amb tots els matisos possibles.
El documental porta el segell de la productora audiovisual del Grup Les Notícies de Catalunya, Frame CreativeMedia, que anteriorment ja havia fet treballs relacionats amb l’àmbit lingüístic com Diagnòstic crític: radiografia del català a la justícia. En aquesta ocasió, Catalunya Nord: el català, a judici és una coproducció amb la productora PuntTV, que ha signat treballs documentals sobre el fet cultural com Sempre amunt! La represa castellera o Joan Amades i la cultura popular. La primera emissió televisiva del reportatge serà el diumenge 16 al “30 minuts” de TV3, però, prèviament, aquest proper dimarts 11 de juliol a les 18.30 h se celebrarà una preestrena molt especial al lloc on el projecte va començar a gestar-se: la vil·la rossellonesa d'Elna. Amb la presència de tots els entrevistats i de diverses autoritats polítiques i culturals nord-catalanes, la prèmiere al cinema René Vautier d’Elna comptarà amb la participació dels autors i d'alguns dels protagonistes del reportatge.