Quanta gent parla català a la Catalunya Nord? Qui el parla, on i per què? Quin paper ha jugat l’estat francès en l’arraconament progressiu de la llengua catalana com a llengua d’ús? I quin paper han tingut les escoles immersives com La Bressola o Arrels per fomentar-ne l’ús habitual? Totes aquestes són les preguntes a les quals Catalunya Nord: el català, a judici procura oferir respostes, tot explicant per què el català a França és per a alguns una llengua tocada de mort i per a uns altres, en canvi, una llengua resistent més viva que mai. El reportatge, que s'emetrà al 30 minuts diumenge 16 de juliol a les 22.05 h, és una coproducció de Frame CreativeMedia i PuntTV amb la participació de Televisió de Catalunya.

 

Un doble judici a la llengua, diumenge al "30 minuts"

El punt de partida del reportatge documental és el passat 18 d'abril, quan el Tribunal Administratiu de Montpeller va asseure al banc dels acusats els alcaldes i representants institucionals de cinc ajuntaments de la Catalunya Nord. Per primera vegada a la història, la República Francesa es personava com a acusació contra cinc municipis del seu territori per haver inclòs l'ús del català als plens municipals. Després de segles de repressió, prohibicions i decrets, tant a França com a Espanya, la llengua catalana es veia jutjada, una vegada més, dins les quatre parets d'un jutjat.

Més enllà d'analitzar el judici a Montpeller, però, Catalunya Nord: el català, a judici planteja també un altre tipus de judici: a partir de fets, testimonis i vivències, jutjar quin és l'estat actual de la llengua catalana a la Catalunya Nord, posant el focus sobretot en els joves nord-catalans i la progressiva recuperació de la llengua entre els menors de quaranta anys. La majoria d'ells, nets dels avis nascuts als anys trenta i quaranta, la generació que va deixar de parlar català als seus fills.

FOTO 30MIN EL CATALA A JUDICI 07
Una manifestació a favor del català en un dels moments del reportatge.

El treball, que és obra de Pep Antoni Roig, Roberto Lázaro i Jordi Escofet, ofereix una anàlisi exhaustiva de la situació sociolingüística a la Catalunya Nord. Una vintena de personatges conformen l’estol d’entrevistats, des de polítics a filòlegs, passant per historiadors, periodistes, advocats, mestres o activistes culturals nord-catalans. Dos d’aquests protagonistes més destacats són Nicolas Garcia, batlle d’Elna, i el general Gilles Glin, cap de l’oposició al mateix ajuntament. Amb dues visions absolutament antagòniques de la realitat historico-cultural del país, el reportatge pretén mostrar aquesta diversitat d’opinions sobre el pes i el paper de la llengua catalana al territori nord-català, amb tots els matisos possibles.

FOTO 30MIN EL CATALA A JUDICI 18
Un moment d'una de les entrevistes, concretament amb Elena Gual, directora de l'escola Arrels-Vernet.

El documental porta el segell de la productora audiovisual del Grup Les Notícies de Catalunya, Frame CreativeMedia, que anteriorment ja havia fet treballs relacionats amb l’àmbit lingüístic com Diagnòstic crític: radiografia del català a la justícia. En aquesta ocasió, Catalunya Nord: el català, a judici és una coproducció amb la productora PuntTV, que ha signat treballs documentals sobre el fet cultural com Sempre amunt! La represa castellera o Joan Amades i la cultura popular. La primera emissió televisiva del reportatge serà el diumenge 16 al “30 minuts” de TV3, però, prèviament, aquest proper dimarts 11 de juliol a les 18.30 h se celebrarà una preestrena molt especial al lloc on el projecte va començar a gestar-se: la vil·la rossellonesa d'Elna. Amb la presència de tots els entrevistats i de diverses autoritats polítiques i culturals nord-catalanes, la prèmiere al cinema René Vautier d’Elna comptarà amb la participació dels autors i d'alguns dels protagonistes del reportatge.