La sentència europea contra l'estat espanyol pel cas de l'exmembre d'ETA Xabier Atristain planteja dubtes per les altres condemnes per terrorisme. Tal com va decidir el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ara fa unes setmanes, privar els detinguts de representació legal (un advocat escollit per ells) durant un règim d'incomunicació a la presó i fer servir les declaracions sota aquestes condicions com proves instrumentals a l'hora de condemnar-los, viola els seus drets humans. Cal recordar que la jurisprudència derivada del cas Atristain no suposaria l'alliberament automàtic del pres, com sí que ho va fer possible la famosa doctrina Parot. Amb tot, el cas obre la porta a què els presos condemnats en circumstàncies similars a les d'Atristain (incomunicació i manca de representació legal que siguin instrumentals en la condemna), puguin demanar l'anul·lació de les sentències. A banda d'altres presos bascs que ja han iniciat els tràmits, el gihadista Driss Oukabir, condemnat a 46 anys de presó per llogar la furgoneta amb la qual es van dur a terme els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils de 2017, també ho ha demanat a l'Audiència Nacional. No obstant això, el TEDH haurà de revisar cada sentència una per una per saber quin paper van jugar les proves aconseguides sota la incomunicació, segons la norma aprovada el 2015 per evitar excarceracions massives. Amb tot, és possible que el judici s'hagi de repetir i que s'hagi de dictar una nova sentència sense tenir en compte les confessions fetes en aquest període d'aïllament.
Dret a la defensa
La defensa d'Oukabir creu que el seu cas és idèntic al d'Atristain perquè, sosté, se li va privar de "cap possibilitat de designar un lletrat de la seva elecció" mentre va estar en règim d'incomunicació, segons exposa en un escrit dirigit a la Sala d'Apel·lacions, que revisa la sentència que el va condemnar des de fa un any. La secció tercera penal va imposar a Oukabir, responsable de llogar la furgoneta amb la qual es va perpetrar l'atropellament massiu de les Rambles (Barcelona), una pena de 46 anys de presó per delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit o fabricació d'explosius o estralls en temptativa de caràcter terrorista en relació amb 29 delictes de lesions per imprudència greu. Oukabir va recórrer davant la Sala d'Apel·lacions i ara ha presentat un escrit d'ampliació, en el qual sol·licita la nul·litat de les actuacions i, en conseqüència, la seva absolució sobre la base de la doctrina Atristain. El condemnat al·lega que no ha tingut un judici just atès que se li va imposar un advocat d'ofici amb el qual "no se li va permetre" reunir-se i que tampoc es va justificar "la necessitat de restringir" el seu accés a un lletrat de la seva elecció. L'escrit també indica que Oukabir no va disposar d'informació sobre el cas pel qual va ser detingut i que tampoc va signar la declaració que va fer després del seu arrest.
Condemna a l'Estat
La recent decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre el condemnat per terrorisme Xabier Atristain podria servir de doctrina a la resta dels presos d'ETA. Es tracta d'una sentència, ja ferma, on el tribunal europeu reconeix que negar-li assistència legal durant el règim d'incomunicació viola el dret fonamental a la defensa i a un procés judicial just, i que les confessions que el pres va fer durant aquest temps van acabar sent fonamentals en la seva condemna a Espanya. Després de desestimar el recurs de l'Advocacia de l'Estat sobre la sentència unànime d'Estrasburg que ha condemnat Espanya a indemnitzar-lo amb 20.000 euros, entre danys morals i despeses, el lletrat d'Atristain, Zigor Reizabal, creu que la decisió "posa en qüestió" el règim d'incomunicació dels presos, i que el judici fos "just" i "equitatiu". És per això que l'advocat considera que la jurisprudència d'aquest cas es podria aplicar a "desenes" de presos d'ETA més, amb qui les autoritats espanyoles haurien seguit el mateix modus operandi a l'hora de prendre declaració. Malgrat tot, el ministeri de Justícia va assegurar a l'Associació de Víctimes del Terrorisme (ATV) que la sentència no seria aplicable a altres condemnats d'ETA. Una de les líders de l'organització, Iratxe Sorzabal, ja ha demanat al Tribunal Suprem que es revoqui la seva condemna de 24 anys i mig de presó perquè també va passar cinc dies d'incomunicació, on diu que va declarar sota "pressió, coacció i tortures".