El Jutjat de Primera Instància núm. 22 de Barcelona ha condemnat a un dels 'okupes' que van accedir el juny de 2022 a un immoble de la coneguda com a Casa Orsola, en una sentència en la qual s'ordena el desallotjament de l'habitatge i el pagament dels costos, mentre se subratlla la "mala fe" i "temeritat" de l'ocupant il·legal per reclamar un lloguer social a la propietat.

En la sentència, la jutgessa qualifica d'"insòlit" que l''okupa' reconegués la usurpació durant el judici oral i, malgrat això, pretengués "prosseguir a l'habitatge sense pagar renda o mercè, exigint de la propietat un lloguer social que no té de dret i menys encara si ha accedit per la força", tal com considera provat.

En aquesta línia, la magistrada assenyala que "aquesta no és la manera d'accedir a un habitatge, quan existeixen ciutadans que realment sí que necessiten el lloguer social, efectuen els seus tràmits i suporten una llista d'espera sense accedir a immobles per la força," recalca.

La mateixa jutgessa assenyala en la sentència que, en aquestes situacions, "els propietaris es troben abocats a esperar sense poder disposar lliurement de les seves propietats, esperant en va que es desocupin, perquè, d'altra banda (lamenta), la normativa no permet ser més ràpid, tot això en absolut perjudici de qui és titular d'una propietat".

Aquest és un dels dos presumptes casos d'ocupació il·legal que es van donar a Casa Orsola en la nit de San Juan de 2022. En aquells dies, un veí va alertar representants de la propietat que una de les càmeres de seguretat de l'edifici havia estat tapada. Quan aquests van acudir a l'edifici, van comprovar que no podien accedir a un immoble, per la qual cosa van avisar els Mossos d'Esquadra, que van indicar que els constava que feia més de dos dies que aquesta i un altre habitatge estaven ocupades, per la qual cosa no podien intervenir.

Sindicat

L'advocat de la propietat, Jordi Ribot, explica que en ambdós casos els 'okupes' van desactivar el sistema d'alarmes, i apunta al suport d'alguns llogaters i del Sindicat de Llogateres en determinats moments. "Van començar a arribar diverses persones anomenades pels 'okupes' que, a més, impedien a la propietat d'entrar a l'edifici. Entre aquest grup de persones (destaca Ribot) es trobaven diversos representants del Sindicat de Llogateres".

Així mateix, l'advocat incideix que els ocupants il·legals "tenien claus de la porta del carrer, segons imatges de les cambres" pel que la propietat creu que aquestes ocupacions van ser "una acció sens dubte planificada i coordinada".

En aquest sentit, Ribot indica que les ocupacions es van produir durant la revetlla de San Joan "per dificultar al màxim que es pogués tenir una constància ràpida de l'entrada, i això és el que ha ajudat també l'obertura d'ofici del procés penal per part de la jutgessa".

La justícia encara no s'ha pronunciat sobre l'altre cas d'ocupació, que continua pendent de judici. L'advocat precisa que són casos diferents, "encara que està acreditat que alguns veïns concrets de la finca han facilitat l'ocupació, per exemple, obrint-los la porta del carrer, el que ens porta a intuir (insisteix) que existeix una coordinació i una planificació darrere d'aquestes accions i altres que hem patit com a empresa propietària", subratlla.

Segons el parer de la propietat de Casa Orsola, de la qual diversos llogaters s'han negat a anar-se'n malgrat que no se'ls han renovat els contractes d'arrendament, l'objectiu d'aquest tipus d'accions és obligar-los a renovar lloguers de manera col·lectiva i "en termes inacceptables, quan és conegut que es tracta de tan sols uns quants arrendataris que, a més, no són vulnerables", apunta Ribot.

Ocupació il·legal

Un estudi de l'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada apuntava recentment que els alts índexs d'ocupació il·legal d'habitatge a Barcelona i la seva àrea metropolitana han portat Catalunya a convertir-se en la comunitat autònoma amb més casos a tot el país i situen ara Barcelona com a "epicentre d'un nou perfil" d''okupa'.

Aquesta entitat indica que Catalunya lidera "les xifres estatals per ocupació d'habitatge des d'a l'any 2015". L'estudi assenyala que entre 2015 i 2022 les denúncies per aquest delicte han augmentat més d'un 77% en la comunitat autònoma. En xifres absolutes, aquest percentatge "es tradueix en 7.005 casos d'ocupació il·legal registrats l'any passat davant els 3.950 de set anys abans", assenyala.