Condemnats, set anys després de denunciar-se els fets. L’Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó  i a entre quatre i  12 anys d’inhabilitació a càrrec públic a sis exdirectius i tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), empresa pública de la Generalitat, acusats de l’adjudicació a dit de contractes per part de l’ACA,  els anys 2007 i 2008, a una Unió Temporal d’Empreses (UTE), controlada per Joan Lluís Quer,  exgerent de l’ACA i que llavors era president d’Infraestructures de la Generalitat (l’antiga Gisa), amb el vistiplau del llavors director general de l’ACA, Manuel Hernández. La fiscalia demanava per a ells sis anys de presó i que indemnitzessin a la Generalitat amb 7,6 milions d’euros pels delictes de prevaricació, revelació de secrets i malversació de fons públics.  Quer i Hernández han estat condemnats a dos anys de presó per frau en els contractes, però han estat absolts de malversació de fons públics. La sentència no es ferma i es pot presentar recurs de cassació al Tribunal Suprem.

En la resolució, feta pública aquest divendres, la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona, no considera provat  que els acusats van cometre el delicte de malversació de fons públics i per això rebaixa la seva condemna  i no els fa tornar els 7,6 milions a la Generalitat. Els condemna pels delictes de prevaricació i revelació d’informació reservada. En concret,  imposa a Quer i el seu soci Josep Bou, dos anys de presó per haver utilitzat informació reservada i quatre anys d’inhabilitació a càrrec públic pel delicte d’inductors a la prevaricació. I,  a Hernández, dos anys de presó per  revelació d’informació i quatre anys d’inhabilitació i vuit anys més d’inhabilitació pel delicte de prevaricació, el mateix càstig que tres treballadors de l’ACA.

 

Denuncia

Segons la denúncia de la Fiscalia Anticorrupció, l’ACA va simular en 2008 un concurs públic per a adjudicar-l'hi a una UTE dirigida per dos ex-alts càrrecs d'aquesta empresa pública: Joan Lluís Quer i Josep Bou Térmens, qui entre els anys 2000 i 2006 havia estat cap de Planificació d'Usos de l'Aigua en l'empresa pública de la Generalitat.

La fiscalia va afirmar que els acusats van actuar amb "l'evident intenció" d'obtenir un "il·lícit benefici econòmic" afavorint els seus interessos privats en detriment de l'interès públic. Per a això, afegeix que seguint el seu "pla preconcebut", la direcció de l'ACA va adjudicar en 2007 un contracte de consultoria sobre la conca fluvial de Catalunya a una Unió Temporal d'Empreses representades per Quer. Així mateix, entre octubre i desembre de 2008, sosté el ministeri públic, els acusats van formalitzar 38 contractes de treballs per a emmascarar els beneficis aconseguits il·lícitament per l'UTE administrada per Quer, al mateix temps que van fraccionar "de manera artificiosa" el contracte principal perquè alguns treballs poguessin ser adjudicats directament a empreses vinculades al processament.

Raonaments

La secció  vuitena raona que “malgrat que no hagin existit advertències d’il·legalitat, la magnitud de la contradicció del  realitzat amb les 203 disposicions de l’ordenament jurídic és tal, que l’arbitrarietat resulta patent i per això ha d’inferir-se que els acusats, tots ells persones amb llarga trajectòria a l’administració pública, van actuar amb coneixement de la seva existència i amb intenció d’imposar la seva voluntat sobre la mateixa llei, eludint els controls que expressament s’imposen a l’administració per evitar l’abús de poder”, afirma el tribunal.

Per contra, el tribunal no considera provat que siguin autors del delicte de malversació de fons públics i afirma que els absol perquè, després de practicar-se la prova, manté “dubtes” de la seva realització, i per això aplica el principi jurídic in dubio pro reo (davantdel dubte, a favor del reo). Hi afegeixen que el delicte de malversació “només es comet quan es constata un perjudici material efectiu o quan es frustra el destí i finalitat dels béns administrats”, i que en el cas de l’ACA “hi ha dubtes de considerable entitat respecte a què aquest perjudici s’hagi realitzat”.  I insisteix: “Els perjudicis han de ser reals i han de ser acreditats amb precisió”, i en el cas del ACA, el descarta.