L'Audiència de Lleida ha condemnat a dos anys i mig i tres anys i mig de presó per un delicte d'odi els dos supremacistes blancs detinguts pels Mossos d'Esquadra l'any 2020, en el marc del cas Masia, acusats de difondre en xarxes socials missatges que animaven a atemptar contra immigrants, homosexuals o discapacitats. Aquesta sentència, en el que ha estat el primer judici contra supremacistes blancs celebrat a Catalunya, s'ha produït després que els dos processats arribessin a un pacte amb la Fiscalia, que inicialment demanava penes de fins a deu anys i deu mesos. A canvi de reconèixer els fets i declarar-se culpables, però, a W.R.P. se li ha reduït la pena a dos anys i mig, mentre que en el cas de C.A.L., a qui també se l'acusava d'un delicte de tinença il·lícita d'armes, la condemna s'ha reduït a tres anys i mig. A més, també es contemplen multes de 4.500 euros per cadascun i se'ls inhabilita per exercir qualsevol professió o activitat educativa, esportiva o de lleure per un període de cinc anys després de complir la condemna.
Pretenien crear una comunitat supremacista en un poble de les Garrigues
Els dos condemnats van ser detinguts el setembre de l'any 2020, un a la Pobla de Cérvoles (Les Garrigues) i l'altre al Campello (Alacant), després d'una llarga investigació dels Mossos d'Esquadra, sota el nom de cas Masia, que es va iniciar a mitjans del 2019 en detectar a internet un document, publicat per un d'ells, que funcionava com un ideari i que tenia trets en comú amb escrits terroristes vinculats al supremacisme blanc. Estirant el fil, la policia catalana va descobrir que, entre els anys 2018 i 2020, els dos acusats es van dedicar a difondre en xarxes socials i fòrums d'internet material que denigrava persones per no ser de raça blanca, heterosexuals, europees, tenir discapacitat o professar determinades religions. En algunes ocasions, fins i tot, havien arribat a demanar l'exterminació d'algunes d'elles.
Els dos condemnats, tal com van esbrinar els Mossos, van viure durant uns mesos en dues cases rurals a la Pobla de Cérvoles, un petit poble d'uns 200 d'habitants a les Garrigues. Aquest era el primer pas en la seva intenció de crear "comunitats blanques" aïllades i autosuficients en entorns rurals abastides d'armes per fer front al que anomenaven "la guerra racial", inspirant-se en la matança de 51 persones a Christchurch (Nova Zelanda). La policia va intervenir en el marc de l'operació diferents armes com una espasa, punys americans, matxets, ganivets o munició il·legal. Segons deien, era l’única forma en què la raça blanca podria sobreviure a l’arribada d’altres col·lectius d’estrangers. Un cop detinguts i posats a disposició judicial, l'Audiència Nacional va derivar el procediment a l'Audiència de Lleida en entendre que no havia recorregut legal per a les acusacions de terrorisme i pertinença a banda criminal, acusant-los d'un delicte d'odi.
Un tercer acusat, jutjat per un delicte contra la salut pública
Un cop els dos supremacistes han reconegut els fets per veure com es rebaixaven les seves penes de presó, el judici a l'Audiència de Lleida ha continuat únicament per a un tercer acusat, J.E.A., per delictes contra la salut pública després que es trobessin marihuana i altres drogues en la masia on pretenien muntar la milícia. Aquest acusat ha justificat la possessió de ketamina a casa assegurant que la seva família és propietària d'una explotació ramadera i que tenen aquesta substància prescrita pel veterinari per administrar-la als animals. A més, ha assegurat que les armes confiscades eren propietat del seu germà, motiu pel qual ha demanat la nul·litat del judici en considerar que s'havia vulnerat el seu dret a la presumpció d'innocència. Tot i això, la jutge de l'Audiència de Lleida ha desestimat la seva petició i el seu cas ha quedat vist per a sentència, enfrontant-se a 5 anys i vuit mesos de presó.