Segueixen arribant els principis de negligència sobre la gestió del govern de Carlos Mazón per la DANA, que ja ha deixat almenys 215 morts al País Valencià, i 223 al conjunt de l'Estat espanyol. Les males decisions que es van prendre a la reunió de la tarda del 29 d'octubre —dia de la tragèdia— on estaven presents membres del govern valencià els tècnics en emergències són de les coses més criticades des de fa 14 dies. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va advertir el govern espanyol el dia de la DANA a les 19:32 hores de la "lentitud en la presa de decisions dins del Centre de Coordinació Operatiu Integrat (CECOPI)". Els integrants del CECOPI feia gairebé 1 hora i mitja que debatien sobre com articular l'alerta massiva que ja havien decidit enviar mitjançant el sistema EsAlert. Segons avança el diari Levante-EMV, el president de la CHX, Miguel Polo, va parlar amb el secretari d'Estat, Hugo Morán, i a banda de fer un "balanç de la situació" també va manifestar la seva preocupació per la "tardança per a la reacció i l'execució". Un retard que es va allargar més "del que es preveu i és desitjat".
Versions contradictòries
A les 18:00 hores del dimarts 29 d'octubre ja s'havia posat sobre la taula la possibilitat d'enviar aquest missatge d'alerta. Segons relata el diari, va ser una iniciativa de Polo després del primer recés de la reunió "a causa de la situació de risc a la presa de Forata". Fins i tot, es van plantejar la possibilitat de confinar a la població de la província de València. Els dubtes i la manca d'iniciativa va fer que el missatge s'acabés enviant a les 20:12 hores, quan ja hi havia zones completament inundades.
La reunió va començar a les 17:00 hores, i fins a les 19:30 que va arribar el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, que va tenir un dinar amb la periodista Maribel Vilaplana per oferir-li la direcció d'À Punt, estava capitanejada legalment per la consellera Salomé Pradas, una de les grans assenyalades de la desastrosa gestió del govern valencià. Segons el president valencià en tot moment estava en contacte amb el seu executiu present a la reunió. Tanmateix, la vicepresidenta del govern espanyol, Teresa Ribera, va intentar contactar amb Mazón fins a 4 cops per telèfon. Segons va assegurar la ministra —contra qui el PP està concentrant ara les crítiques— "no estaven prenent les decisions correctes". Els dubtes i retards en les decisions es va tornar a repetir només dos dies després durant la reunió amb el CECOPI amb Pedro Sánchez a l'Eliana, quan s'esperava un episodi de risc similar. "A què esperem per enviar el missatge", va preguntar Sánchez.
Tanmateix, el govern de Mazón defensa la seva gestió i acusa la CHX de la lentitud en les decisions i per "tenir una actitud passiva". Tot i que, des de primera hora del matí, el seu president va estar en contacte amb les alcaldesses de diversos municipis com la de Claret. L'organisme assenyala que en el moment que va tenir constància del creixement del barranc, li va comunicar al CECOPI, "però no va fer res amb aquesta informació". A més, defensen que abans de la reunió de les 17:00 i amb el Poyo en descens, el sistema automàtic d'informació hidrològica envia dues alertes per intensitat de pluja a Xiva a les autoritats de Protecció Civil.
Confinament després de la DANA
Entre les opcions que va contemplar l'equip d'emergències en les hores més crítiques de la reunió del CECOPI va ser la de confinar a la població de les zones amenaçades a la seva casa, a més de demanar que se situessin a les parts més altes d'habitatges i centres de treball, però finalment, aquesta opció es va descartar. La possibilitat de confinar a la població es va tornar a posar sobre la taula els dies posteriors de la DANA. Davant l'allau de voluntaris que es va llançar als carrers els dies després, va portar a l'equip d'emergències plantejar-se aquest mecanisme legal per frenar la marea humana i rebaixar al màxim la mobilitat a les carreteres. Segons Levante-EMV, es va estudiar confinar la població que afectés a tota la província, com durant la pandèmia de la covid-19, per facilitar els treballs de rescat i assistència.
Molts equips professionals es van trobar greus problemes per accedir a zones per l'increïble nombre de ciutadans que es van bolcar. Per això es va tornar a pensar en mesures d'aquest tipus. L'objectiu era buidar les ciutats i només permetre l'accés a personal uniformat. Aquesta mesura es va tornar a descartar per motius legals. Cal recordar que el Constitucional ja va declarar il·legal el confinament decretat en el primer estat d'alarma durant la pandèmia.