La preservació de la fertilitat mitjançant la congelació d'òvuls, tècnica coneguda com a vitrificació, s'ha convertit en un recurs per a les dones que desitgen planificar la maternitat de manera més flexible, especialment en una societat que cada vegada posposa més l'edat per tenir fills, segons coincideixen a assenyalar diferents experts.

L'actriu Nerea Garmendia, que acaba de posar embarassada, ha relatat en el programa de Sonsoles Ónega de Antena 3 que ha aconseguit ser mare gràcies a la ciència i "a haver congelat els meus òvuls jove, tinc la tranquil·litat de poder ser mare quan ho desitgi". Es tracta d'una decisió, la de vitrificar els òvuls en edats joves, que permet mantenir l'opció de ser mare en el futur sense dependre del rellotge biològic.

A més de Garmendia, altres figures públiques com Tamara Gorro, Eva Longoria o Jennifer Aniston, entre d'altres, han visibilitzat la importància de preservar així la fertilitat. Aquest enfocament reforça la conscienciació sobre la necessitat de prendre decisions informades abans dels 35 anys, una edat crítica en la qual la reserva ovàrica comença a disminuir dràsticament. Com explica la doctora Corazón Hernández, cap de Reproducció Assistida de la Fundació Jiménez Díaz, "en els últims anys hem vist que ha anat baixant l'edat de les pacients que demanden la vitrificació i, sens dubte, és l'ideal. Al cap i a la fi, l'èxit quan treballes amb uns òvuls congelats depèn fonamentalment de l'edat de la dona".

Alguns experts expliquen que la preservació de la fertilitat és un procés que comença molt abans d'acudir a una clínica de reproducció assistida. El doctor Federico Merino, director d'IVI Màlaga, subratlla que "la consciència sobre la fertilitat ha de començar aviat. La preservació des de la joventut és clau per tenir més opcions en el futur". Aquest enfocament no només implica la vitrificació d'òvuls, sinó també fomentar hàbits saludables des de la infantesa. Segons Merino, "tenir una dieta equilibrada, evitar el tabac i l'alcohol, i realitzar activitat física regular són factors fonamentals per mantenir una fertilitat òptima".

A què la doctora Hernández afegeix que és crucial evitar factors que afecten negativament a la qualitat ovocitaria, com el tabac, el sobrepès o el sedentarisme. En aquest sentit, explica que "el dany sobre la qualitat de l'òvul causat pel tabac és irreversible". Aquests mals hàbits, combinats amb factors genètics o malalties com l'endometriosi, poden accelerar el deteriorament de la reserva ovàrica, el que dificulta aconseguir un embaràs en el futur.

Per això, indiquen que tècniques com la vitrificació d'òvuls han suposat un canvi revolucionari en l'àmbit de la medicina reproductiva. Aquest procediment permet congelar òvuls en el seu estat més fèrtil per ser utilitzats en el futur, oferint taxes d'èxit significativament altes, especialment quan es realitza abans dels 35 anys. "Vitrificar 15 òvuls abans d'aquesta edat dona taxes de nounat viu properes al 80 %", detalla el doctor Merino.

Una preservació de la fertilitat que no es limita només a la vitrificació d'òvuls. En casos específics, com pacients joves amb càncer o altres patologies, també es recorre a la congelació de teixit ovàric, oferint una opció per als qui enfronten tractaments que poden comprometre la seva fertilitat.

Segons explica el doctor Antonio García Velasco, director Científico d'IVI RMA Global, les dones solen retardar la maternitat no només per motius professionals, com sovint es creï, sinó també per raons socials. "A consulta veiem que moltes dones posposen la maternitat perquè no troben parella o perquè no és el moment adequat. Congelar òvuls els dona l'oportunitat de planificar la seva família més endavant sense la pressió del temps". Als seus 40 anys, una dona pot ser socialment jove, però des del punt de vista reproductiu enfronta dificultats significatives per concebre de forma natural. Per això, vitrificar òvuls entre els 30 i 32 anys ofereix una solució viable per a moltes dones, afirmen aquests experts.

A més, García Velasco ressalta que la vitrificació és una eina que respon no només a problemes d'infertilitat mèdica, sinó també a les necessitats derivades dels canvis socials. Això la converteix en una tècnica que no només aborda un problema biològic, sinó que també acompanya l'evolució dels models familiars i socials actuals. Així, la vitrificació d'òvuls és més que un avenç tècnic; és una manera de garantir l'autonomia i la capacitat de decisió de les dones. Com assenyala el doctor Merino, "aquesta tècnica permet a les dones decidir el moment en què volen ser mares, sense sentir-se pressionades pel pas dels anys." Amb aquesta pràctica, s'obre un camí cap a una planificació familiar més conscient i informada, on ser mare deixa de ser una carrera contrarellotge i es converteix en una elecció personal.

Com explica Lucía Kothny, pacient d'IVI i que va ser mare fa 8 anys, "fa una dècada hi havia molta menys informació. No t'havies plantejat el que era la reserva ovàrica, la qualitat dels òvuls, ni absolutament ningú t'informava. Jo ara soc plenament conscient i crec que el millor regal que li faré a la meva filla quan compleixi 18 anys i sigui major d'edat és congelar òvuls per al dia de demà. Hem de conscienciar més a les dones perquè igual vols ser quan ja ets gran i ja no funcionen els teus òvuls, però els tens congelats".

Indiquen que la clau està en visibilitzar aquestes opcions i fomentar l'educació sobre fertilitat des d'edats primerenques, assegurant que totes les dones tinguin accés a informació i eines que els permetin prendre decisions informades sobre el seu futur reproductiu.