Si la seguretat absoluta fos una opció la buscaríem? Hi ha persones que diuen que sí, i altres diuen que no. Això, però, no és pas nou. Al seu assaig Concept of security sobre la seguretat nacional dels estats, David A. Baldwin, basant-se en les tesis de Robert Dahl i Charles Lindblom, conclou que no tothom vol seguretat absoluta. Malgrat tot, potser hi podria haver un cert paral·lelisme entre la seguretat nacional d’un país i la d’una persona. La seguretat per superar obstacles, seguretat en un mateix i d’un mateix. Podria tenir alguna cosa a veure amb intentar sortir de la zona de confort? O bé quedar-s’hi perquè a fora fa fred? És possible buscar una solució inexistent?
Si es porta tot això al terreny dels sentiments i relacions sexoafectives o de parella la cosa es complica. Posar punt i final a una relació no és una cosa fàcil. Ni per la persona que pren la decisió, ni per la que l'entoma. Ni per les dues, en cas que hi hagi un acord mutu. Els experts però coincideixen amb la idea que no hi ha consells universals per superar una ruptura. Cada persona és un món i cada relació una galàxia. “No hi ha un procés específic”, vol deixar clar d’entrada el professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i director del màster de teràpia sexual i parella de la UB, Adrián Montesano. “Cada u viu la relació de manera única”.
Tot i això, Montesano explica que sí que hi ha quelcom que s’està provant en les parelles de llarg recorregut. “Les parelles poden fer el ‘dol’ per separat. Però hi ha pràctiques modernes que suggereixen fer el ‘dol’ junts i acompanyats en algunes sessions”. Segons detalla el professor “té un efecte potent”.
Unsplash
Les solucions màgiques no existeixen. Montesano subratlla que “estem educats en l’aferrament emocional” i que ningú ens ensenya o ens prepara per a la “separació”. “Per fer bé el procés necessites saber que per a l’altra persona has estat important”.
En les relacions sexoafectives i de parella hi ha molts elements diferents i altres de compartits. El professor posa èmfasi que més que tenir en compte el temps que s’ha passat amb algú per quantificar una relació, cal valorar el “projecte” que es tenia.
Els consells per superar una ruptura no acaben de ser iguals per a tothom. N'hi ha algun, però, que sí que és compartit. “La cultura popular diu que una part de la superació passa per fer un dol conjunt amb les amistats, familiars i, en definitiva, rodejar-te dels teus per tenir una mica de coixí emocional”.
Un clau en treu un altre?
En un moment en què s’està ferit, dolgut i una barreja emocional tan important s’ha de vigilar. “Hi ha persones que la dita popular d'un clau en treu un altre els va bé, d’altres que no”, detalla Montesano. Ara bé, també posa èmfasi en el fet que s’ha de fer “de manera neta” i que cal explicar des del primer moment “les nostres intencions”.
“Una cosa que ens ha passat moltes vegades és que una persona se’n troba a una altra. Una surt d’una relació i l’altra fa temps que està al mercat preparat per començar una relació sòlida”, comenta. I és precisament aquí on hi ha conflicte, assenyala el professor .
Unsplash
Tampoc hi ha un temps específic de recuperació. Els experts asseguren que això també va en funció de la persona, del tipus de relació i de projecte.
I les xarxes socials?
Si els consells universals no existeixen, tampoc hi ha veritats absolutes sobre què fer o deixar de fer a les xarxes socials. Segons detalla el professor, a alguns els va bé no tenir cap mena de contacte amb la seva exparella i d’altres prefereixen mantenir-hi certa relació. "Depèn molt de si hi ha fills o no n'hi ha". Tot i això, el professor explica que després d’un temps sense contacte, si aquella persona ha significat molt per nosaltres voldrem saber com està o què fa.
“Totes les relacions són relacions per sempre”, comenta. “Et separes però anirà amb tu i amb les relacions futures”. Per aquest mateix motiu, l’expert aconsella, sempre que es pugui, cal acabar les relacions de manera amistosa.
I reprenent el tema sobre la seguretat nacional i les coses absolutes, si tinguessis la seguretat absoluta que una relació anirà malament, t’hi posaries? Tot sovint és complicat lluitar contra el que pensem que no serà bo per a nosaltres i el que sentim. Potser, després de tot, les coses absolutes no ens interessen tant.