Ni desdoblament de grups, ni grups bombolla, ni metre i mig de distància ni tampoc les mascaretes. Totes aquelles circumstàncies pandèmiques que han marcat els dos últims cursos escolars s'han acabat. Aquest 5 de setembre arrenca el curs escolar 22-23 a infantil i primària i ho fa amb absoluta normalitat. L'abominable covid-19 va capgirar la vida i, per tant, l’escola. Durant el confinament i a partir del retorn a les aules, l’educació en general, la primària en particular i la infantil en concret han evolucionat per combatre la pandèmia. Ara, però, el malson sembla haver acabat, almenys a les escoles.
L'arribada de la covid va irrompre una llei no escrita, és a dir, un tipus de contracte social històric entre l'educació i els seus alumnes i estudiants. Nens i nenes van perdre aquell factor comú que tenien des que van néixer: l'escola. I amb ella la seguretat física i emocional, la capacitat i habilitat de relacionar-se, les amistats, els companys de classe. El cost era enorme. De fet, encara ho és. D'aquesta manera, els darrers dos anys de pandèmia no han forjat ni molt menys les circumstàncies ideals per fer o aprofundir en les relacions dels més petits.
L'aïllament físic: un gran obstacle
Al principi, hi havia un aïllament físic, un obstacle clar i evident per construir o mantenir la connexió amb altres infants de la mateixa edat. Uns mesos després van passar a confluir les limitacions imposades per cada família de cara al virus i les ganes dels fills de sortir i relacionar-se. Les coses es van afluixar al cap d'un temps, permetent trobades entre la gent. El problema era que els nens aleshores estaven rovellats. Potser tenien amics, però des del punt de vista dels pares i cuidadors, hi faltava alguna cosa: una intimitat o dependència que recordaven de les seves amistats infantils. O potser els nens i nenes van passar el curs escolar sense relacionar-se gaire amb els amics, fer-ne nous o aprofundir amb els vells, desgastats i erosionats per les mascaretes i l'impacte de veure una realitat tan diferent.
El repte, per tant, és evident. Com mostren diversos estudis, és primordial ajudar els més petits i facilitar-los els llaços socials per reconstruir un fenomen social primitiu: relacionar-se i entaular noves amistats. És important, perquè segons diuen els experts, les amistats són una part essencial de la infància. No només per les raons evidents, sinó també perquè creen noves oportunitats de desenvolupament que condueixen a un millor funcionament a l'escola i a la vida per part del nen en edat formativa.
La primera passa social
Un reportatge de la CNN mostra a través de la visió d'experts la importància de la presencialitat educativa almenys fins als tres anys, a través del vincle, la presència, la mirada, la paraula i la veu, el contacte personal i físic i les tasques de cura són pedagògicament indissociables de l’acció educativa. Per altra banda, el joc és l’activitat pròpia de l’infant, vehicle i motor d’aprenentatge. En la mateixa línia, de tres a sis anys, el joc, la relació, el diàleg, el contacte personal i presencial són fonamentals en un procés d’aprenentatge ric i global. Les pantalles, el telèfon, encara que ens puguin apropar, no podran mai substituir la presencialitat ni la convivència. Per tot això, recuperar la presencialitat acompanyada d'una normalitat és cabdal per als més petits.
La primera passa que poden encarar els nens és la de presentar-se. Es tracta d'una cosa petita, una simple passa, però necessària per fomentar les relacions. Coses tan senzilles com "Hola, em dic... Com et dius? Vols jugar amb mi?". Segons el mitjà dels Estats Units, aquestes petites frases introdueixen a l'àmbit de la relació i permeten fer nous amics. La tasca de les mares i els pares és ajudar-los a iniciar una conversa, parlar-los de disculpar-se, d'agrair i compartir. Així com és important també acompanyar aquells més petits que tenen dificultats i entrebancs per presentar-se o, directament, relacionar-se. Segons els experts, l'empatia és fonamental per no deixar-los enrere i que caiguin en la frustració.
Menys capacitat per relacionar-se
Segons les dades recollides a l'estudi "Salut mental a la infància" realitzat per la Guia d'AIJU, l'Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci, entre el 30 i el 45% dels nens han vist afectada la seva salut mental amb motiu de la pandèmia: ha augmentat l'ansietat, l'avorriment i el pessimisme dels menors. Com a conseqüència, estan més tristos i s'enfaden més. Precisament, els experts que han treballat en aquest estudi assenyalen que “les mesures adoptades durant la pandèmia han vulnerat insistentment els drets dels nens i les nenes. Necessitem infondre seguretat i idees per recuperar l'hàbit de sortir i gaudir d'activitats”, destaca.
Els nens han reduït dràsticament el temps que passen amb altres menors (70%), tot i que ha augmentat la comunicació a través de dispositius tecnològics (47%). Igualment, s'han reduït les activitats extraescolars i de lleure i fins a un 27% dels menors manifesta el desig d'evitar situacions amb molta gent. A causa de l'etapa "bombolla" en què els nens han interaccionat amb un cercle tancat, fins a un 33% ha vist empitjorada la seva capacitat per relacionar-se amb les persones i un 40% ha disminuït la capacitat per controlar les seves pròpies emocions. Segons aquest treball, la pandèmia ha passat una factura seriosa en els nens d'entre 3 i 12 anys, estenent les emocions desagradables o negatives, una cosa impròpia a la infància. De fet, hi ha més consciència de la mort (35%).
La funció dels progenitors
A partir d'una àmplia investigació, experiència de primera mà i estudis de casos, Emotionally Intelligent Parenting trenca el motlle dels llibres tradicionals de criança tenint en compte el fort paper de les emocions, les dels pares i els fills, en el desenvolupament psicològic. Expliquen els autors que els pares han de reaprendre a comunicar-se amb els nens a un nivell més profund i gratificant i a ajudar-los a navegar amb èxit en les complexitats de la relació amb els altres. Segons la lectura, els pares poden ajudar els seus fills a desenvolupar amistats més profundes fent-los preguntes sobre els seus amics i conduint-los a pensar en aquestes amistats més enllà d'ells mateixos. En aquesta línia es mou també la CNN que exposa la curiositat com un model positiu d'aprenentatge i socialitzar.
Amb aquesta finalitat, el llibre ofereix suggeriments, contes, diàlegs, activitats per ajudar els pares a utilitzar les seves emocions de la manera més constructiva, centrant-se en temes quotidians com la rivalitat entre germans, les baralles amb els amics, situacions a l'escola, deures i pressió dels companys. En l'àmplia experiència dels experts, els nens saben respondre ràpidament a aquestes estratègies, la seva autoconfiança es reforça, la seva curiositat es desperta i aprenen a afirmar la seva independència amb el pas del temps alhora que despleguen la seva capacitat per començar a prendre decisions més responsables.