Una nova enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha posat el focus en la percepció de la població espanyola de les desigualtats de gènere i la violència sexual envers les dones. Algunes de les percepcions i mites sobre la violència sexual han desaparegut al llarg dels anys, però altres mostren que encara hi ha un llarg camí. Per exemple, en els fets que es consideren o no assetjament en l'àmbit laboral. Fins un 22% dels enquestats han afirmat que "demanar repetidament relacions sexuals sense pressions ni amenaces" no és un acte d'assetjament sexual a la feina. Tanmateix, altres formes d'assetjament sexual en el si de la feina han estat millor identificades com és el cas dels tocaments o abraçades i petons no desitjats, en aquests casos, més del 90% dels enquestats identificaven aquests actes com un cas d'assetjament sexual.
Al marge de l'esfera laboral, la percepció que tenen els ciutadans sobre quins actes són o no violència sexual és molt dispar, de la mateixa manera que la consideració de si aquests han de ser punibles o no. Per exemple, hi ha un gran consens en reconèixer que tocar una dona contra la seva voluntat està malament i hauria d'estar castigat per llei, concretament, el 88% així ho considera. Tanmateix, quan es tracta d'un petó en contra de la seva voluntat, els enquestats tenen més màniga ampla i el 28% considera que no hauria d'estar castigat per la llei, mentre un 68% sí. En la mateixa línia, el 20 dels espanyols no considera que obligar la parella a mantenir relacions sexuals no hauria d'estar penat per llei.
Finalment, si bé en totes les categories preguntades hi ha un petit percentatge d'enquestats que justifica les agressions que presenta el CIS excepte pel que fa a la submissió química, cas en què ningú ha justificat sota la resposta "acceptable en algunes circumstàncies".
La visió sobre la prostitució
Per altra banda, pel que fa al consum de prostitució les respostes estan molt dividides. El 28% consira que és acceptable en algunes circumstàncies, mentre que un 32% afirma que és inacceptable, però no ha d'estar castigat per llei i un 32% assegura que si hauria d'estar penat. Aquests percentatges són en general, però no varien gairebé en res si dividim les dades per franges d'edat. És a dir, la percepció del consum de prostitució no varià pràcticament entre generacions.
Violències digitals: internet, un nou espai per atacar les dones
Des de fa temps que en les enquestes sobre violències masclistes s'inclouen preguntes sobre un nou espai on les dones són víctimes de noves i velles agressions: Internet. En aquesta enquesta el CIS s'ha preguntat quines perspectives es tenen sobre alguns dels actes d'assetjament que es donen sovint en l'espai digital. La majoria dels enquestats han apostat perquè aquests actes d'assetjament estiguin castigats per la llei i les respostes han estat molt poc ambigües. L'únic acte amb què s'ha donat més marge és amb el fet de fer comentaris ofensius a Internet. En aquest cas, el 42% reconeix que és inacceptable, però no creu que s'hagi de castigar i el 244% aposta perquè sí que es castigui.
Hi ha més agressions?
"Cada cop se senten amb més freqüència notícies sobre agressions i violència sexual. Creu que vostè és perquè en els darrers temps han augmentat les agressions sexuals o que es publiquen i surten a la llum més casos?", ha preguntat el CIS i la majoria dels enquestats han afirmat que no hi ha més casos, sinó que surten més a la llum que abans, concretament, així ho perceben el 65%. La majoria dels ciutadans perceben que ara és més denúncia més, també creuen que en la majoria de casos en què no es denuncia el principal motiu és la por a l'agressor. En segon lloc, la majoria considera que la por a no ser cregudes juga un gran paper en el fet que no es denunciïn més casos.
Patologitzar l'agressor
Al contrari del que apunten els experts, la majora d'espanyols consideren que els agressors sexuals actuen així per problemes mentals, així ho afirma el 12% dels enquestats. El segon motiu més votat és perquè l'agressor té "falta d'educació, carència de principis i valor". Tot plegat fa que la majoria de les persones situen als agressors sexuals com persones amb algunes carències de valors o problemes mentals. Tanmateix, molts experts apunten que no és el cas, que darrere d'aquestes accions hi ha una normalització de la violència masclista i no pas patologies mentals concretes.