La consulta del correbou d'Olot ha començat aquest dimecres a les 8 del matí i s'allargarà fins al dia 7 de juny a les 8 del vespre. Un total de 29.068 ciutadans majors de 16 anys i empadronats abans de l'1 de març d'enguany tenen l'oportunitat d'expressar si volen que aquest acte tradicional de les Festes del Tura segueixi fent-se responent 'sí', 'no' o en blanc a la pregunta 'Olot ha de deixar d'organitzar els correbous?'.
La consulta es fa de forma electrònica a través del web de l'ajuntament. Per als votants que no tinguin accés a Internet o que no sàpiguen com fer-ho poden adreçar-se a sis edificis municipals on se'ls ajudarà en tot el procés.
L'alcalde, Josep Maria Corominas, ha fet una crida a la participació després de votar puntual a les vuit del matí des del consistori. "Tenia moltes ganes de votar després de parlar-ne durant tant de temps", ha reconegut tot seguit alhora que ha fet una crida a la participació. La consulta també inclou una pregunta sobre la variant d'Olot.
Consulta polèmica
El fet que es consulti per la continuació dels correbous, acte tradicional dins de les Festes del Tura, ha indignat les entitats taurines, que han amenaçat de dur la qüestió als tribunals. A principis de maig, la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya (FETC) va enviar un burofax a l'alcalde del municipi, Josep Maria Corominas (CDC), segons va informar la web taurina Vadebraus.com. En aquesta carta, el president de la citada federació, Francisco March, s'acull a la llei de protecció de la tauromàquia del 2013 i la legislació de regulació de festes tradicionals amb bous del Parlament del 2010, en la qual hi havia, a més, una especial menció a Olot com a "localitat protegida per la seva tradició taurina".
March conclou que la consulta proposada pel govern municipal i que compta amb el suport dels grups ecologistes és "il·legal i anticonstitucional" i considera que la intenció de l'Ajuntament és atemptar contra les tradicions, ja que "el correbou té quasi 400 anys d'història".
Olot i la tradició taurina
Els toros tenen una llarga tradició a Olot. De fet, les primeres festes de toros documentades a Catalunya són a Olot i Ulldecona en el segle XVII. Ja aleshores, a la capital de la Garrotxa, es feien festes de toros en corda a la plaça. Tot i que avui la majoria de les festes taurines es concentren al sud de Catalunya -Baix Ebre i Montsià-, indrets com Cardona i la capital de la Garrotxa han mantingut aquest tipus de celebracions. Durant el segle XIX, les festes evolucionen cap a una combinació entre les corrides de toros i els correbous en moltes ciutats importants del Principat, com Cardona, Figueres, Tortosa, Barcelona i també Olot, altre cop. Per entendre la importància de la tradició taurina de la ciutat convé recordar que la plaça de toros d'Olot, construïda el 1859, és la més antiga de Catalunya.