El Govern ha aprovat avui un decret llei amb l’objectiu de millorar la protecció dels drets de les persones consumidores de serveis o continguts digitals, com ara programes informàtics, APP’s, diaris en línia, o plataformes audiovisuals d’entreteniment. La nova norma, que s’incorporarà al llibre sisè del codi civil català sobre obligacions i contractes, té com a finalitat modernitzar i posar al dia el dret civil català, i al mateix temps adequar-lo a les exigències de la normativa europea en matèria de consum, que ha d’entrar en vigor el pròxim 1 de gener de 2022.  

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró (Junts), ha avançat que el contracte de subministrament de serveis o continguts digitals, que  s’introdueix per primera vegada al codi civil català, permetrà un termini de garantia de fins a tres anys, quan en la normativa europea és actualment de dos anys. El text del Decret Llei recull tots els aspectes que permetran garantir els drets dels consumidors i les obligacions de qui dona el servei, de la mateixa manera que el codi civil recull altres tipus de contractes, com ara de compravenda.

Es considera un servei digital el que permet al comprador crear, tractar, emmagatzemar o consultar dades en format digital, o que permet compartir dades en format digital carregades o creades pel mateix comprador o altres usuaris d’aquest servei, o interactuar de qualsevol altra manera amb aquestes dades. I es considera contingut digital les dades produïdes i subministrades en format digital.

Més garanties

La regulació europea protegeix el consumidor quan el contracte té una durada inferior als dos anys i estableix que el termini de garantia s’ha d’estendre a un mínim de dos anys. El Departament de Justícia assegura que  el dret civil català, en aquest cas, va més enllà en la protecció del consumidor i, com recull el Decret Llei, estableix un termini de fins a tres anys de garantia quan la persona que adquireix els continguts digitals no està conforme amb el servei digital que se li ha instal·lat o ha contractat. D’altra banda, el subministrador o prestador del servei no serà responsable quan qui ho adquireix no té un entorn digital compatible amb els requisits tècnics que precisa el contingut digital.

Els treballs de redacció del Decret llei han anat a càrrec de la Comissió de Codificació de Catalunya, que és un òrgan format per professionals jurídics i que s’encarrega de dissenyar, desenvolupar i revisar el dret civil propi de Catalunya. Les propostes de la Comissió de Codificació les revisa l’Observatori de Dret Privat de Catalunya.

El Parlament de Catalunya  és el responsable d’aprovar les actualitzacions  del codi civil català perquè doni resposta legal als reptes i a les necessitats socials d’avui. El corpus legal vigent a Catalunya sobre dret civil el formen sis llibres: El primer (2002) estableix l’estructura i sistemàtica del Codi civil de Catalunya; el segon (2010) està dedicat a la persona i la família; el tercer (2008) regula les persones jurídiques, com ara les associacions i les fundacions; el quart (2008), les successions; el cinquè (2006), la propietat, i, finalment, el sisè (2017) regula les obligacions i els contractes.

 

Foto principal; usuaris miren ordinadors / ACN