La Secretaria d'Habitatge i Inclusió Social del Departament de Drets Socials ha donat a conèixer aquest dilluns les dades del mercat de lloguer a Catalunya del 2021. Aquestes xifres parteixen de les fiances dipositades a l'Institut Català del Sòl (INCASÒL), i reflecteixen que el nombre de contractes de lloguer que es van signar l'exercici anterior van ser 167.842, el que suposa un increment del 23,9% respecte als formalitzats l'any 2020. Paral·lelament, la renda mitjana mensual d'aquests contractes de lloguer del 2021 és de 724 euros. Aquest preu mostra una baixada de l'1,4% respecte a la mitjana del 2020. En relació amb la xifra dels contractes de lloguer, la dada del 2021 és més alta que la del 2019 (162.520) —quan encara no havia començat la pandèmia— i gairebé idèntica a la del 2018 (167.953).
El secretari d'Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala, ha apuntat algunes causes que expliquen aquest increment de contractes: "La baixada del turisme provocada per la pandèmia ha fet posar més habitatges al mercat convencional", tot i que ha matisat que "això pot ser conjuntural i caldrà veure la dinàmica dels propers trimestres". En aquesta línia, també s'ha registrat un augment de les compravendes de llars de quasi el 36% en relació amb el 2020, fet que Sala considera que pot ser indicatiu d'"un clar competidor al mercat de lloguer". "Les baixes rendibilitats actuals del mercat de lloguer suposen un risc important pel mercat que pot traslladar les operacions al mercat de la compravenda", ha reblat el secretari d'Habitatge, qui ha posat el focus en "seguir la disminució de l'oferta d'habitatges per llogar en els darrers mesos que han detectat els agents immobiliaris".
D'altra banda, les estadístiques de 2021 plasmen una caiguda —tímida— dels preus del lloguer. En específic, baixen un 1,4% respecte a la renda mitjana mensual de 2020. Justament, ja fa més d'un any que s'aplica la llei de contenció de rendes. Sobre l'impacte d'aquesta, Carles Sala sosté que "la distorsió del mercat, oferta i preus, a conseqüència de la pandèmia, fa difícil atribuir en quina intensitat aquests moviments són conseqüència de l'aplicació de la llei de contenció de rendes". En aquesta línia, el secretari d'Habitatge i Inclusió Social també ha subratllat que cal esperar a valorar l'efecte d'aquesta normativa, donat que "s'ha de distingir entre les dades basades en les fiances dipositades a l'INCASÒL, que són sobre contractes signats, de l'anàlisi que es pot fer a partir de les dades que ofereixen els portals immobiliaris, que analitzen l'oferta i s'anticipen a les dinàmiques del mercat, per veure si se sosté aquesta evolució".
Ponent, la vegueria on més augmenten els contractes de lloguer
Per vegueries, la demarcació que presenta una diferència més substancial en comparació amb les xifres de 2020 és Ponent, territori on els contractes de lloguer es van disparar un 31,9%. La llista la completen l'Àmbit Metropolità (27,6%), Alt Pirineu i Aran (24,7%), el Camp de Tarragona (17,2%), les Comarques Gironines (16,6%), les Terres de l'Ebre (15,6%), el Penedès (12,4%) i les Comarques Centrals (10%). En xifres absolutes, l'Àmbit Metropolità és la zona en la qual es van signar més contractes de lloguer (114.321, que constitueix el 68,1% del total dels contractes formalitzats a Catalunya). Pel que fa al descens de la renda mitjana mensual dels lloguers, la vegueria on més va retrocedir el preu va ser el Penedès (-2,5%), seguida de l'Àmbit Metropolità (-2,4%), les Comarques Centrals (-2%), el Camp de Tarragona (-1,2%), les Comarques Gironines (-1,2%) i Ponent (-0,1%). Paradoxalment, el preu del lloguer va pujar a l'Alt Pirineu i Aran i a les Terres de l'Ebre. En ambdós casos, l'increment va ser del 2,9%.
A la ciutat de Barcelona, l'auge dels contractes de lloguer ha estat molt més pronunciat i ressenyable: 41,4%. Per districtes, on més van créixer aquests contractes és a l'Eixample (49,8%). La classificació, de major a menor increment de contractes, la completen Gràcia (46,3%), Sarrià-Sant Gervasi (39,6%), Sants-Montjuïc (39,5%), Les Corts (39,5%), Ciutat Vella (38,7%), Sant Andreu (37,5%), Horta-Guinardó (36%), Sant Martí (31,2%) i Nou Barris (24,1%). En relació amb el preu dels lloguers, a Barcelona ciutat, de mitjana, van caure un 4,8%, quedant en 918,84 euros mensuals. Ciutat Vella és el districte en el qual el descens és més accentuat (-7,4%), acompanyat de l'Eixample (-6,3%), Gràcia (-5,7%), Sants-Montjuïc (-5,6%), Les Corts (-5,2%), Sarrià-Sant Gervasi (-4,5%), Sant Martí (-4,5%), Sant Andreu (-4,2%), Horta-Guinardó (-3,8%) i Nou Barris (-3%).
Sobre el preu dels lloguers, cal apuntar que el Departament de Drets Socials ha detectat una reducció d'aquests a les franges més altes, mentre que en les més baixes ha pujat. Carles Sala, secretari d'Habitatge, assenyala que "lloguers que se situaven a la banda baixa, entre el marge inferior i l'índex mitjà, estan desapareixent del mercat, perquè la llei valida com a preu de mercat l'índex mitjà de referència, qüestió que va en contra de qui pretén trobar habitatges més assequibles de lloguer i, en segon lloc, pel creixement de la necessitat de garantir la solvència de l'arrendatari davant de la inseguretat jurídica", una inseguretat que s'atribueix a "les constants impugnacions judicials de les lleis catalanes" i que, a parer de Sala, "no afavoreix el mercat de lloguer". Això fa que la franja mitjana de les rendes de lloguer guanya quota respecte als extrems. I pel que respecta a la durada mitjana dels contractes, aquesta es concreta en 3 anys i 9 mesos a les zones tenses, però baixa als 3 anys i 5 mesos en aquells àmbits que no són tensos.