La investigació apunta que l'imam Abdelbaki Es Satty va ser l'home clau en la radicalització dels terroristes de Ripoll. Familiars directes dels joves asseguren que feia almenys un any que es reunien amb ell. No es trobaven a la mesquita, sinó a la furgoneta de l'imam. Quan es trobaven pel carrer, ni tan sols se saludaven, feien veure que no es coneixien. Però es coneixien tant que fins i tot va aconseguir que duguessin a terme els atemptats de Barcelona i Cambrils. La figura de l'imam torna a estar sota lupa.

La falta de control de la figura de l'imam és el que permet aquesta mena de situacions. Com passa en totes les religions, l'islam està emparat per la llibertat religiosa i de culte, recollida per la Constitució espanyola. Aquesta llibertat, regulada en la llei espanyola de llibertat religiosa de 1980, també atorga autonomia a l'hora de designar els responsables dels seus centres religiosos.

Els catòlics poden escollir els sacerdots, els evangèlics els seus ministres, els jueus els seus rabins, els budistes els seus mestres i els musulmans els seus imams, segons el procediment que se segueixi en cada cas. En el cas dels musulmans, això està ratificat per l'acord de cooperació entre la Comissió Islàmica d'Espanya i l'Estat espanyol de 1992. Ni la Generalitat ni l’Estat no tenen cap competència en la designació o el control de quins imams de culte designen les comunitats.

Així, cada comunitat islàmica catalana s'encarrega de seleccionar el seu imam, sense cap criteri establert per a aquesta tria. L'imam no està sotmès a una jerarquia, a diferència de l'Església catòlica. És simplement l'encarregat de dirigir les oracions, escollit pels fidels, sense cap mena de control extern.

Registre voluntari

Des de la Direcció General d'Afers Religiosos assenyalen que la Generalitat no té un registre d'imams. De la mateixa manera, afegeixen que no coneixien l'imam de Ripoll ni tenien constància que hagués estat en altres mesquites de Catalunya. El reial decret que regula el Registre d'Entitats Religioses preveu en l'article 18 que les entitats religioses, si així ho desitgen, poden inscriure els seus ministres de culte. Però no és obligatori.

Afers Religiosos, que depèn del Departament de Governació, no s'ha plantejat fins ara introduir l’obligatorietat de declarar qui lidera cada comunitat religiosa. Tampoc s'ho ha plantejat el govern espanyol.

Molts cops, però, l’imam esdevé una referència de la comunitat. És per això que, des d'entitats com la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT), reclamen que les administracions s'hi involucrin. El gruix més important de la comunitat musulmana, com va expressar aquest dilluns en la manifestació contra el terrorisme, admet que hi ha un "problema veritable que no podem amagar". És per això que vol buscar-hi solucions.

Com assenyala la periodista Anna Teixidor, autora de Combatents en nom d'Al·là (Ara Llibres, 2016) el cas d'Es Satty és "excepcional" i "extrem", però alhora també és "molt preocupant", sobretot pel "secretisme" amb el qual va actuar.

La llei de llibertat religiosa estableix que cada comunitat religiosa té autonomia per a escollir els seus ministres de culte.

Què fa la Generalitat?

A Catalunya hi ha 265 oratoris islàmics i tres mesquites (Cornellà, Salt i Torroella de Montgrí). Des de la Direcció General d'Afers Religiosos asseguren que tots aquests centres de culte duen a terme la seva activitat d'acord amb la llei. "Altrament estarien tancats", puntualitzen. No hi ha hagut cap tancament, almenys recent. La Generalitat treballa sobretot en la prevenció i la detecció de radicalització.

En aquest sentit, la Generalitat treballa en diversos fronts. Ho fa, per exemple, a les escoles i instituts, on conjuntament amb Ensenyament han elaborat un protocol per detectar si els joves es radicalitzen i actuar en funció de la fase del procés. Els Mossos també treballen conjuntament amb les policies locals per a la detecció, i tenen una unitat específica que revisa tot el que hi ha a les xarxes socials.

A nivell dels centres de culte, hi ha unitats antiterroristes infiltrades en determinades comunitats musulmanes. S'ha anat a determinades mesquites a escoltar les oracions i gravar els discursos. Hi ha una sèrie d'imams de discurs radical als qui tenen ben identificats i segueixen de més a prop.

El problema és que moltes vegades els processos de radicalització no es produeixen en les mesquites o oratoris, sinó fora d’aquests. Però fins i tot fora de les comunitats, la figura de l’imam pot tenir-hi un paper rellevant, com s’ha demostrat en aquest cas. Els 12 terroristes de Ripoll es trobaven amb Adbelbaki Es Satty fora de l'oratori, a la seva furgoneta. Aquest cas de radicalització no va ser detectat per cap institució. L'imam, malgrat que comptava amb una ordre d'expulsió i havia coincidit amb un dels terroristes de l'11-M a la presó, no va cridar l'atenció. Tampoc en els seus sermons.

El problema és que moltes vegades el procés de radicalització no es produeix a la mesquita, sinó fora d'aquesta

Salafisme i wahhabisme

Segons les dades de la Generalitat, dels 265 oratoris islàmics que hi ha a Catalunya, 120 són islamistes (que vol islamitzar la llei i les institucions) i 80, gairebé un terç, són salafistes. El salafisme és una lectura molt fonamentalista que reivindica un retorn al que anomenen els orígens de l'islam, a les formes de vida de l'època de Mahoma. No sempre, però molts cops està relacionat amb processos de radicalització.

Els imams estan en mans de cada comunitat musulmana, i el finançament de les mesquites també. Ni l'administració espanyola ni la catalana preveuen subvencions ni partides públiques. Però sí que és possible atraure inversió de països estrangers a canvi d'imposar imams amb idees extremistes. És un fenomen que s'està donant amb el wahhabisme, una interpretació molt extrema de l'islam, provinent de països com l'Aràbia Saudita i el Qatar, que financen l'Estat Islàmic.

Un informe del CNI del 2011 alertava que sis països musulmans (Aràbia Saudita, Qatar, Kuwait, Emirats Àrabs Units, Líbia i el Marroc) estaven patrocinant comunitats islàmiques a l'Estat espanyol, moltes vegades amb l'objectiu de controlar-les.

L'any passat va visitar la mesquita de Cornellà Saleh El-Maghamsi, un xeic saudita i referent salafista que defensa que, a ulls d'Al·là, Osama bin Laden havia mort amb tots els honors i santedat reservats als musulmans.

Comunitat preocupada

Segons Afers Religiosos, desenes de comunitats islàmiques d’arreu del país han fet arribar a la Generalitat els seus missatges de condemna. La mateixa comunitat musulmana vol acabar amb aquest problema. En el manifest La comunitat musulmana contra el terrorisme, més de 150 entitats demanen a les institucions que "conjuntament amb la comunitat musulmana, entitats religioses, socials i culturals parlem clarament i seriosament de com enfrontar el futur". No pot ser, afegeixen, que els joves catalans musulmans "abracin ideologies perverses que no tenen justificació ni explicació".

És el mateix sentiment que va expressar la comunitat musulmana de Ripoll quan va assabentar-se del passat de l'imam Abdelbaki es Satty, un passat que ni de bon tros esperaven. No sabien que tenia antecedents i que havia passat quatre anys per una presó de Castelló, on es podria haver relacionat amb un gihadista. A parer seu, l'Estat els hauria d'haver avisat d'això.

La Federació Espanyola d'Entitats Religioses Islàmiques (Feeri) també ha demanat a les institucions que s'hi impliquin. Concretament, el seu president, Mounir Benjelloun, demana al govern espanyol que s'impliqui en la formació d'imams. Des de la Feeri, fa uns anys van posar en marxa un projecte en aquest sentit. Treballen perquè els imams coneguin la realitat social espanyola, la llengua, les lleis i els principis democràtics. Van presentar-ho a l'Estat, però no van obtenir resposta.

Benjelloun ha admès aquest dimarts a EFE que han hagut "d'aturar més d'un imam que han portat del Marroc durant el Ramadà perquè no es poden tolerar determinats missatges".

La Federació Espanyola d'Entitats Religioses demana al govern espanyol que s'impliqui en la formació dels imams

Exemples europeus

A Europa, el país que més combatents ha enviat a les files de l'Estat Islàmic a països com Síria i l'Iraq és França, amb molta diferència: uns 1.700. Per darrere se situen Alemanya i el Regne Unit, que han vist marxar més de 700 milicians cadascun, i Bèlgica, d'on han sortit uns 470 soldats del califat. I què fan en aquests països, tan afectats per la radicalització (i els atemptats)?

A França, el govern de François Hollande va posar en marxa a finals de l'any passat la Fundació de l'Islam de França, que vol donar suport a projectes de caràcter cultural, social i educatiu -especialment "recerca universitària en islamologia". Un altra missió és formar imams amb formació cívica i laica. L'objectiu són imams francesos, que parlin francès i s'hagin format al país. També es vol controlar el finançament. Les autoritats franceses han clausurat mesquites i expulsat del país imams amb discurs radical.

A Bèlgica, la Constitució reconeix el dret a finançament públic de sis confessions, entre elles l'islam. L'autoritat qui ho regula en el cas de l'islam és l'Executiu de Musulmans de Bèlgica (EMB), el registre voluntari que permet rebre subvencions o salaris de l'Estat. A l'EMB hi ha 82 dels 300 imams belgues. Per altra banda, les regions són les que vigilen els imams i les mesquites. A Flandes els imams han de fer un curs d'integració cívica.

A la Gran Bretanya, malgrat algunes advertències, no hi ha cap mena de control sobre els imams o el finançament que reben per a les seves mesquites.