La Copa Amèrica està a punt de començar i Barcelona ja sent l'emoció de ser durant uns mesos la capital mundial de vela aquest 2024. Falten pocs detalls per determinar, tot i que a grans trets ja està gairebé tot lligat: des de proveïdors oficials fins a renovacions portuàries de cara a la competició com els magatzems rehabilitats del Port Vell. El març de 2022 es va conèixer que la capital catalana s'havia imposat a Màlaga, Cork (Irlanda) i Jiddah (Aràbia Saudita), la qual cosa va derivar en un clamor polític i popular per potenciar la imatge de Barcelona i més tard es va començar a parlar també de "l'impacte milionari". Malgrat totes les bonances d'aquest esdeveniment, Catalunya encara té un hàndicap per resoldre en l'àmbit de les regates: què està passant amb la resta de ports i clubs de vela al territori?
Els clubs de vela tanquen a Catalunya: desemparament de l'Administració
Mentre la Copa Amèrica engrandirà aquest esport marítim a Catalunya, com ja va fer a València a les edicions de 2007 i 2010, la dura realitat és que els petits clubs que poblen la costa catalana estan en hores baixes. Tant és així que alguns, com el de Cabrera de Mar, han desaparegut i d'altres han aconseguit sobreviure després d'arribar a acords amb els governs municipals, com és el cas del Club Nàutic Betulo de Badalona. El problema fonamental rau en l'aplicació de la Llei de Costes de 1988, moltes vegades de forma desmesurada i sense consens entre les tres administracions competents: l'Estat, la Generalitat i els ajuntaments.
"L'Estat és el domini públic i qui gestiona els usos sobre aquest domini és la Generalitat, amb concessions, i els ajuntaments donen les autoritzacions per a xiringuitos o hamaques", especifica Gabriel Capilla, professor de Dret Administratiu de la Universitat Abat Oliba CEU. El problema és que la normativa s'aplica com si fossin establiments d'oci lucratius i això ha provocat la mort de modalitats tan catalanes com el patí de vela a molts municipis. "La Llei de Costes es va fer per evitar apartaments a primera línia, especulació i altres activitats del món de l'oci amb ànim de lucre. Però quan parlem d'associacions que no tenen ànim de lucre, sinó que fomenten l'esport i tenen una funció social, el que cal exercir és la ponderació amb respecte a la legalitat", assevera l'expert.
Aquesta contradicció és palpable a Catalunya, on les tres administracions no es posen d'acord amb com gestionar aquests clubs, que al final són associacions sense ànim de lucre, mentre s'espera un gran esdeveniment que faci remuntar l'afició per les regates a Barcelona. "És una contradicció, d'una banda hi ha un gran esdeveniment esportiu amb un gran impacte econòmic per a la ciutat, però d'altra banda l'Estat, la Generalitat i els ajuntaments no acaben de cuidar aquests clubs nàutics tradicionals", sentència Capilla a ElNacional.cat. Per això, molts clubs esperen poder ressorgir de les cendres en les quals porten més de 20 anys, embrancats en tràmits per a una nova concessió per poder donar continuïtat tant a les seves associacions com a la Vela Catalana. Experts i organitzacions esportives coincideixen que s'hauria de negociar, com va succeir en Eivissa, i no aplicar la llei de forma taxativa, perquè sinó es veuran obligats a tancar a curt termini i, molt probablement, desapareixerà la vela fora de la capital catalana.
El Club de Mar de Sitges: tancarà abans de la Copa Amèrica?
L'exemple més significatiu, per la protecció cultural especial de l'ajuntament, les activitats complementàries que realitza i per la seva antiguitat, és el Club de Mar de Sitges. Està situat en un conjunt arquitectònic declarat Bé Cultural d'Interès Local pel consistori i la Generalitat està realitzant la tramitació per elevar-lo a Bé Cultural d'Interès Nacional, a instàncies dels mateixos interessats. Els dirigents del club continuen lluitant per aconseguir la concessió de la Generalitat i han demanat una cosa similar al Ministeri de Transició Ecològica. Tot això, per intentar salvar l'associació esportiva de vela que, si la justícia no posa remei, segons expliquen, tancarà les seves portes previsiblement per a la celebració entre agost i octubre de la Copa Amèrica a Barcelona.
La contundència amb què s'està actuant per tancar el Club Mar de Sitges és, pel que sembla, excepcional. "A la resta de l'Estat espanyol aquest problema amb aquesta contundència no es presenta, es busquen solucions i no existeix tanta pressió", remarca Capilla. Posa l'exemple del club d'Eivissa que va arribar a un acord amb l'ajuntament illenc o el de Badalona. En altres llocs "hi ha voluntat per part de les administracions per salvar els clubs", recorda. Afirmació que contrasta amb la candidatura barcelonina per a la Copa Amèrica que va comptar amb el suport de gairebé totes les administracions: l'Ajuntament, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i el Port. A més del moviment empresarial barceloní que es va unir a favor i la implicació posterior del Govern en l'organització d'aquest esdeveniment mundial, amb audiències de més de 200 milions d'espectadors.
"El principi de legalitat no és només aplicar la norma, necessita ser interpretada per ser aplicada. Fer-ho de forma literal, com si fos per IA, és un error", explica el professor en Dret Administratiu de l'UAO CEU. Al seu entendre, com a gran part de juristes i directius dels clubs de vela catalans, si es fa així hauran de tancar, almenys, vuit clubs nàutics de Catalunya els propers anys i no hi haurà volta enrere. Per això, els clubs demanen endinsar-se en aquests problemes i resoldre'ls com més aviat millor aprofitant el gran altaveu internacional de la Copa Amèrica de vela que se celebrarà a Barcelona del 22 d'agost al 20 d'octubre.