“No m’hauria imaginat mai en aquesta situació”. “Vivia al dia, sense capacitat per estalviar i no he cobrat ni un cèntim de l’ERTO”. “Treballava netejant cases, no tinc papers, no he pogut accedir a la baixa per maternitat i a casa som quatre”. “Visc en una habitació rellogada, treballava temporalment a la construcció. Ara no tinc res”. Aquests són només alguns dels testimonis de la gent que que fa cua per recollir aliments a la Creu Roja, Càritas o a la parròquia de Santa Anna de Barcelona. La crisi sanitària del coronavirus també ha comportat una crisi social bestial que ha deixat milers de persones sense cap ingrés.
“Cada setmana tenim unes 10.000 persones més per atendre. Si abans de l’inici de la crisi arribàvem a unes 100.000 persones, ara en tenim unes 160.000”, explica el coordinador de la Creu Roja, Enric Morist. A més, detallen que durant el confinament total, també van fer repartiments a domicili.
Càritas, que durant aquest mes d’abril ha atès més de 3.000 famílies, ha habilitat un punt de suport a l’Hospitalet arran de la crisi del coronavirus. “Atenem de mitjana unes 200 famílies, cada dia en venen unes 30 per recollir aliments i productes de neteja bàsics”, explica el treballador social Xavi Revilla.
Una situació similar és la que viuen a la parròquia de Santa Anna de Barcelona, on la demanda s’ha incrementat tres vegades. “De mitjana atenem unes 220 persones al dia”, explica el rector Pello Sánchez.
Un perfil canviant
El perfil de persones demandants també ha canviat. “Tenim persones sense llar, però també migrants sense papers ni contractes legals que fins ara vivien de l’economia submergida. Després d’un mes de confinament, això ha petat. Hi ha famílies senceres que depenen d’aquesta ajuda”, detalla Sánchez. “Ha plogut sobre mullat. El 2008 alguns dels que venen van perdre l’habitatge i es van polir els estalvis”, explica Morist, que parla d’una crisi sense precedents. “En temes humanitaris, 160.000 persones és una bestialitat”.
Preguntats per una possible comparació amb la crisi del 2008, tots coincideixen que la provocada per la Covid-19 és com un tsunami i que va tot molt més ràpid. “Hi ha moltíssima incertesa. Quan hi ha un desastre humanitari, veus l’emergència, que és molt dura, però en veus el final. Aquí no es veu. A més, afecta tot el territori, petits i grans municipis. Afecta tots els sectors de la població, perfils vulnerables, malalts crònics, gent gran... i és atemporal. És una emergència sostinguda i permanent”, insisteixen des de la Creu Roja.
Precisament per aquests factors, posen èmfasi en la importància que hi hagi alguna mesura social bàsica que ajudi les famílies. “Estem preocupats. Ara mateix nosaltres ‘només’ estem parant el cop, omplint la nevera”, repeteixen des de la Creu Roja, tot i que es pregunten què passarà quan no es puguin pagar subministraments o lloguers.
Les tres entitats creuen que és possible que les peticions vagin a més. Els aliments i omplir la nevera són coses bàsiques, però, què vindrà després? Des de la Creu Roja expliquen que quan arriben després d’un desastre donen assistència i que després ve la fase de reconstrucció. Una vegada més, la incertesa fa que no sàpiguen quan podran començar aquesta fase. “Ens trobem en una fase assistencial. Aquesta no soluciona res. Omplim la nevera, que no és poc però no podem pensar més enllà”, argumenta Morist. “Fem la planificació de compra cada setmana, comprem els estocs per a 52 centres. En aquest sentit, tenim moltes donacions de productes. Donem producte sec –pasta, llegums, galetes–, però també fresc”.
Des de la parròquia de Santa Anna, que reparteixen tres àpats cuinats, intenten preparar-se pel que vindrà. "Estem muntant un equipament de dutxes al centre i també una cuina per poder escalfar el menjar quan el puguem servir, que serà menjar preparat i cuinat".
La vergonya de la primera vegada
El Juan, de 56 anys, no havia demanat mai. “M’he quedat sense feina, no sé quan en podré tornar a buscar i els meus fills ara tampoc treballen”, explica. Des de Càritas detallen que on noten més la vergonya és en famílies que fins ara no havien hagut de demanar mai res. “Hem notat un increment de famílies que potser tenien una vida millor, amb la seva feina, el seu permís de treball i que aquesta crisi sanitària els ha fet tornar enrere. Quan parlem amb ells per telèfon, per exemple, se’ls nota que no estan còmodes en aquesta situació. Molts venen d’ERTO, que no han cobrat”.
“Hi ha molta gent que no s’havia trobat mai en aquesta situació i venen directament a la cua, per no haver-se de registrar. S’acosta directament”, comenten des de la Creu Roja.
“Quan vaig tenir el meu fill vaig anar a demanar ajuda perquè em vaig quedar sense feina. Treballava en cases. No tinc papers, ni baixa per maternitat, no tinc res. Em van oferir ajuda i just abans de l’inici del coronavirus m’anaven a donar una feina. Però al final no. Som quatre a casa i la situació és molt difícil”, descriu l’Isi.
Més demanda, més voluntaris
“Hem tingut un increment d’uns 4.000 voluntaris, la majoria millennials”, detallen des de Creu Roja. La majoria joves, estudiants que ara fan les classes online. “No hem fet cap campanya, l’únic mèrit que tenim és el de fer coses”.
A Santa Anna i Càritas també han notat un increment de voluntaris. “Al voluntari més gran li vam haver de demanar que es quedés a casa per protecció”, subratllen des de Càritas. “D’aquí en va sorgir una crida perquè tothom que volgués pogués ajudar”.
La Dolores es va apuntar just després de sentir aquesta crida. “Estic a l’atur i tinc temps lliure. La veritat és que està sent una experiència gratificant. Al principi era només un dia i ara en són tres. Sap greu veure que tanta gent ho està passant malament però està molt bé poder posar-hi un granet de sorra”.
En Marcos Martínez també es va apuntar amb aquesta intenció. “Vaig contactar amb Càritas i volia aprofitar el temps lliure que tenim perquè sembla que la cosa va per llarg”.
Incertesa, por i dubtes. Per a molts, és difícil imaginar-se el demà.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries