Un estudi de Nature ha conclòs que el coronavirus no és un virus creat o manipulat en un laboratori. L'informe apunta que el virus té un receptor, RBD, que s'uneix "amb alta afinitat" als receptors ACE2 d'humans, furons, gats i altres especies. Les anàlisis computacionals mostren que la unió d'alta afinitat de la proteïna de la punta del SARS-CoV-2 a la ACE2 humana és el resultat de la "selecció natural" en una ACE2 humana o similar a la humana que permet que sorgeixi una altra solució d'unió òptima. "Aquesta és una forta evidència de que el SARS-CoV-2 no és producte d'una manipulació intencionada", afirma l'estudi.

D'altra banda, la investigació també mostra que l'escissió del virus MERS-CoV permet que el coronavirus tipus MERS dels ratpenats infecti cèl·lules humanes. Ens els virus de la grip aviar, la ràpida replicació i transmissió en poblacions d'aus altament denses selecciona l'adquisició de llocs d'escissió polibàsics en la proteïna hemaglutinina, que compleix una funció similar a la de la proteïna espiga del coronavirus.

L'estudi apunta que és "improbable" que el coronavirus SARS-CoV-2 sorgís a través de la manipulació de laboratori d'un coronavirus similar al SARS-CoV relacionat. Afegeix que si s'hagués fet manipulació genètica, probablement s'hagués fet servir un dels diferents sistemes de genètica inversa disponibles per als betacoronavirus. En aquest sentit, assegura que les dades genètiques mostren "irrefutablement" que el SARS-CoV-2 "no es deriva de cap esquelet de virus usat prèviament".

Nature presenta dos possibles escenaris sobre l'origen del coronavirus: la selecció natural en un hoste animal abans de la transferència per zoonosis o bé la selecció natural després de la transferència per zoonosis. També discuteix si la selecció durant el passatge podria haver donat lloc al SARS-CoV-2. Pel que fa al primer escenari, estableix que com molts dels casos del covid-19 estaven vinculats al mercat d'Huanan a Wuhan (Xina), és possible que hi hagués una font animal present al lloc. A més, la similitud entre el SARS-CoV-2 amb els coronavirus SARS-CoV de ratpenat, fa pensar que aquests animals serveixin com a reservoris per al progenitor, així com els pangolins. En el segon escenari, l'estudi apunta que és possible que un progenitor del SARS-CoV-2 saltés als humans, adquirint les característiques genòmiques a través de l'adaptació durant la transmissió no detectada d'ésser humà a ésser humà. Un cop adquirides aquestes adaptacions permeten que la pandèmia comenci i produeixi un grup de casos suficientment gran com per a activar el sistema de vigilància que el va detectar.

Les estimacions indiquen que el virus podria haver aparegut entre finals de novembre del 2019 i principis de desembre. Això, suposa un període de transmissió no reconeguda en humans entre l'esdeveniment per zoonosis inicial i l'adquisició del lloc d'escissió polibàsica. L'estudi descarta un tercer escenari en que el virus s'hagués escapat de les investigacions que fa anys que es fan a laboratori amb coronavirus d'aquest tipus en ratpenats.