Cada any hi ha un tema de l'estiu. Els darrers han estat marcats per incendis o per casos de corrupció. Alguns d'ells inesperats i la punta d'un entramat que ha esquitxat el govern mateix de la Generalitat. Els grans casos de corrupció de l'estiu tenen noms propis: Fèlix Millet i Jordi Pujol.
Tempesta d'estiu
Aquest juliol ha estat especialment prolífic. Hi ha hagut una tempesta que ha caigut sobre diversos ajuntaments investigats per corrupció.
La policia ha detingut els exalcaldes de l'Ametlla de Mar i d'Anglès, tots dos de CDC, en l'operació que es va engegar simultàniament a vuit Ajuntaments de diferents punts de l'Estat espanyol, entre els quals hi ha Tortosa, Ascó, Vandellòs i l'Ametlla de Mar. Es tracta d'una peça de la investigació sobre el 3% que fa dos anys està fent el jutge del Vendrell arran d'una denúncia d'una exregidora d'ERC.
Dos dies més tard, el 7 de juliol, la policia irrompia a l'Ajuntament de Montgat, al Maresme. El jutge d'Instrucció número 2 de Badalona investiga una presumpta xarxa d'adjudicacions suposadament irregulars que impliquen l'Ajuntament, agents de la Policia Local i dues empreses.
I al cap d'una setmana a Lloret de Mar queia l'operació Tro, la segona part del cas Clotilde que va acabar condemnant l'exalcalde Xavier Crespo.
En mig de les investigacions per corrupció, màfies. Màfies russes, armènies, xineses... tot tipus d'operacions per blanqueig de capitals que tenen un dels seus màxims exponents en el dispositiu al restaurant de luxe japonès Yubari.
Millet i Montull, el gran cop
Però el principal cas de corrupció a Catalunya, és el cas de l'espoli del Palau de la Música, va saltar un mes de juliol. El 23 de juliol del 2009. Quan molts ja pensaven a marxar de vacances i el país estava pendent del gran incendi d'Horta de Sant Joan, els Mossos irrompien a l'edifici modernista de Ciutat Vella. Un anònim alertava de possibles irregularitats i desviament de diners, no només amb el vistiplau del seu president Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, sinó que el que es va acabar destapant va ser una trama de comissions i adjudicacions d'obra pública que va acabar esquitxant CIU. El jutge va embargar la seu de CDC, de fet, i l'implicava directament amb el cas de l'espoli durant els anys en què Jordi Pujol era president.
Millet sortia del Palau de la Música amagat amb un paraigua blau marí, per evitar els flaixos de les càmeres i, simbòlicament també, per parar la pluja de crítiques, insults i acudits que van començar a caure sobre el que fins llavors havia estat una persona respectable i influent de la burgesia barcelonina.
El cas del Palau va ser el cas de l'estiu. Durant tot el mes d'agost es van anar coneixent detalls del sumari, el més greu però també els més inversemblants, com que Millet va estafar el seu consogre fent-li pagar de més la despesa del casament de la filla i embutxacant-se també diners. O la campanya per refer l'òrgan, amb l'apadrinament dels tubs a canvi de donatius que van acabar a la butxaca del duet de l'estiu: Fèlix Millet i Jordi Montull.
El 16 de setembre Fèlix Millet i Jordi Montull confessaven el frau amb una carta publicada a La Vanguardia. Admeten l'apropiació de 3,3 milions per a viatges familiars a destinacions llunyanes o per remodelar els habitatges particulars, com una torre que Millet té a l'Ametlla del Vallès. Montull amplia la confessió més tard. Però el jutge no els va cridar a declarar fins al 10 d'octubre. Les crítiques no només van caure sobre Millet i Montull. El jutge que engega el cas, Juli Solaz, acaba sent diana de mofes i escarnis per la lentitud amb què porta la investigació. Triga a cridar-los a declarar, per no ordenar escorcolls a les seves cases i propietats, per no ordenar cap mesura cautelar i la instrucció queda aturada durant mesos tot i la confessió dels dos màxims responsables del Palau i també del frau. Cinc dies després dels escorcolls dels Mossos, Jordi Montull, ordena a un treballador del Palau que tregui del seu despatx diversa documentació i tot queda gravat per les càmeres de seguretat.
Tot i estar imputats i amb les propietats bloquejades, Millet i Montull van vendre finques amb el permís del jutge. Va ser durant la primera part de la instrucció amb el jutge Juli Solaz. Millet i Montull van confessar un frau de 3 milions d’euros i el jutge els va fer tornar una part dels diners. Sense efectiu per poder pagar, van decidir vendre algunes finques i per fer-ho van demanar l’autorització i signatura del mateix jutge.
Tot plegat provoca una roda de premsa inèdita: la Fiscalia en ple compareix per exigir al jutge celeritat. És el Ministeri Públic que rep l'anònim i qui comença la investigació, i la fiscal en cap de Catalunya d'aquest moment, Teresa Compte, es mostra implacable amb Millet, Montull i Juli Solaz, ja llavors mal-anomenat, jutge cargol.
Des d'aquell moment els estius mai van ser el mateix per a Fèlix Millet... Ni per a Catalunya... El cas Palau no es pot explicat sense entendre la personalitat del seu president, Fèlix Millet. Altiu, despreocupat i agafat al poder, ha fet enrabiar més d'un en veure'l impassible davant tot l'escàndol i el frau que s'ha anat destapant al llarg dels últims set anys.
Un any després...
... que es destapés el gran cop al Palau de la Música la direcció de l'entitat xifra el frau: més de 35 milions d'euros. És deu vegades més del que havien confessat Millet i Montull.
Amb la policia a casa
No seria fins tres anys més tard, el 9 de juliol del 2012, que el jutge es decideix a escorcollar les propietats de Fèlix Millet i Jordi Montull i es presenta amb la policia per requisar documents i proves. Novament les crítiques cauen sobre el jutge que ha esperat tant a ordenar els escorcolls que la mateixa Fiscalia dubta que no s'hagi fet desaparèixer tot.
Després de tot un dia a la casa que Millet té a l'Ametlla del Vallès i on viu actualment, la policia s'emporta entre 25 i 30 quadres i nombroses escultures, gravats i litografies de la mansió, on hi ha una reproducció a escala del Palau de la Música, i 43.000 euros. L'expresident del Palau tenia bitllets de 500 euros a casa i va estar tot el dia amb la comissió judicial i la Fiscalia veient com li remenaven tot. El mateix Fèlix Millet ho explica als periodistes quan acaba l'escorcoll a través del porter automàtic quan els reporters piquen el timbre. I no escatima detalls: va tenir una conversa cordial amb el jutge i la policia i el van acompanyar durant la seva dona, Marta Vallès, i els seus néts que hi havien anat a passar el dia.
CDC entra en joc
El 17 de juliol del 2013, quatre anys després de destapar-se l'escàndol del Palau, el nou jutge Josep Maria Pijoan tanca la instrucció i manté la imputació contra CDC i manté la seu embargada com a aval de la fiança de 3,2 milions d'euros. Fa responsable el partit de tenir un "pacte criminal" amb Millet i de quedar-se més de sis milions i mig per afavorir a l'empresa Ferrovial adjudicacions d'obra pública. El cas es tanca sense saber on van anar tots els diners estafats i el jutge només és capaç de situar el frau en 18 milions d'euros. El magistrat dóna el cop de carpeta carregant contra els bancs que no han col·laborat amb la justícia per poder fer el seguiment del camí que van seguir els diners robats.
La presó i la tele
L'estiu de l'any 2010, a punt de fer l'any de l'escorcoll del Palau de la Música una altra jutgessa comença a investigar la construcció del que havia de ser l'hotel del Palau. A diferència dels instructors de la peça principal, la jutgessa Míriam de Rosa Palacio va com un llamp i envia Millet i Montull a la presó. Els dos exresponsables del Palau s'estan a can Brians quinze dies, fins al 30 juny. Però la seva sortida, el que passa dins la presó i tot el que envolta els personatges torna a omplir els mitjans de comunicació del culebrot de l'estiu.
Millet va parlar per primer cop en públic en sortir de la presó. No va dir gaire cosa. Bàsicament que els havien tractat molt bé. I Jordi Montull, que feia de portaveu, es va esplaiar una mica més, però no va sortir del guió marcat per Jordi Pina, l'advocat que fa 7 anys que porta el cas.
Fèlix Millet es va endur la tele de la presó, era de 16 polzades i li va costar 200 €. La va comprar a Can Brians perquè per seguretat no hi poden entrar aparells. És massa complicat escorcollar-los. Fèlix Millet arribava al vestíbul de la presó amb un sac transparent amb tota la roba (es veia tot, tot) en una mà, i la tele sota l'altre braç. Si Fèlix Millet hagués sortit així per la porta de la presó i davant la premsa, hauria estat un daltabaix per als seus advocats (que tot i que ja les han vistes de tots colors, el cas del frau del Palau els ha sobrepassat en alguns moments). Va ser un assessor de premsa qui va decidir evitar la imatge i que la tele i el sac es quedessin a Can Brians. Millet va sortir tan tranquil sense res a les mans. Es va quedar tot al vestíbul i més d'una hora després, quan ja no quedava cap periodista, un dels advocats va anar a recollir la tele i el sac, que va guardar durant una setmana al seu despatx. Fèlix Millet no va voler regalar la tele a cap pres (que és el que s'acostuma a fer i el que li van aconsellar), se la volia endur a casa encara que en tingués 3 o 4 més.
El cas de l'hotel ha acabat sense càstig. Després de recorre la sentència, el Suprem ha acabat absolent Millet i Montull, que encara esperen la data del judici per la peça principal.
Jordi Pujol, la sacsejada
El 25 de juliol del 2014, Jordi Pujol i Soley envia un comunicat a tots els mitjans on admet tenir diners a l'estranger. Durant més de 30 anys va amagar la deixa que el seu pare havia deixat a la seva dona Marta Ferrusola i els seus fills i exposava que feia uns dies que ho havia regularitzat. A partir d'aquí, però, s'obre una caixa dels trons i es comencen a relacionar tots els negocis de tots els seus fills amb adjudicacions i diners amagats en paradisos fiscals i plana el dubte sobre si el creixement desmesurat de la fortuna no ve, en part, de les comissions del 3% de l'època de Pujol president.
El 28 de juliol el sindicat Manos Límpias va denunciar Jordi Pujol i Soley i la seva dona pels delictes de suborn, tràfic d'influències, delicte fiscal, blanqueig de capitals, prevaricació, malversació i falsedat. La denúncia va recaure al jutjat 31 de Barcelona, on la jutge titular va acordar obrir diligències i notificar la seva decisió a la Fiscalia.
El 29 de juliol, el president Artur Mas, després d'una reunió amb Pujol i Soley, va anunciar que aquest renunciava al sou i a l'oficina que tenia assignats com a expresident, així com al títol honorífic de president fundador de CDC i de CiU. Això inclou renunciar al tracte honorífic de Molt Honorable Senyor i a la medalla d'or de la Generalitat.
A l'octubre es fan els escorcolls a les cases i propietats dels Pujol i fins al desembre no imputen Jordi Pujol i Marta Ferrusola. Els acusen de delicte fiscal, suborn, tràfic d'influències, blanqueig de capitals, prevaricació, falsificació de documents i malversació de fons públics.
El cas està en mans de l'Audiència Nacional, perquè el jutge que investigava el fill gran, José de la Mata, creu que tot està relacionat. Pujol ha mantingut sempre la mateixa versió: Que la fortuna ve de la deixa de l'avi Florenci i que no en sap res dels negocis del seu fill.
De fet, tota la família està imputada. Els set fills. Uns per l'herència familiar i els altres pels seus negocis. El més petit de tots, fins i tot, surt als Papers de Panamà.
Al Serviol de Premià
Jordi Pujol va parlar el juliol del 2014 i va callar per sempre. Només se li ha sentit la veu als jutjats, i quan s'ha filtrat la seva declaració als jutjats, i a la comissió del Parlament on va anar tota la família a donar explicacions. Pujol es va recloure a Queralbs l'estiu del 2014 quan va esclatar l'escàndol pel seu cas. Però l'altre poble on sempre ha estiuejat és Premià de Dalt. Allà hi ha el Serviol, un corriol de muntanya que ha acabat donant nom al seu espai a Internet.
Aquest juliol, dos anys després de confessar que tenia una fortuna oculta i sense declarar, Pujol ha irromput a la xarxa, ha trencat el seu silenci i ha engegat un bloc des del qual explica el seu estat d'ànim.